dijous, 30 de desembre de 2010

Postals de Barcelona (XXVII)

Les torres del Port Olímpic, desde l'hotel Vela

Quina cara (23)

Tot i que la foto és molt dolenta s'hi pot veure un cartellet a dalt a l'esquerra que prohibeix l'entrada de gossos en aquest bar. Evidentment aquesta prohibició no afecta a la parella asseguda a la taula amb un gois al costat. La cara que tenen algunes persones, sovint em deixa esmaperdut...

Postals de Barcelona (XXVI)

Un rodamón en bicicleta, circula per davant de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Adéu 2010, adéu fum, fum, fum

L’any 2010 s’acaba. Ja era hora. La veritat és que el meu pas per aquest any ha tingut poques coses positives (algunes si, evidentment) i, per tant, res m’omple més d’alegria que s’acabi d’una vegada.

És posible i fins i tot probable que el 2011 no sigui millor, però de moment començarà molt bé: ja no es podrà fumar a cap local públic tancat. Només per això paga la pena d’estrenar-lo. Adéu 2010, adéu fum.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Postals de Barcelona (XXV)

En aquesta foto (de baixa qualitat) que he fet aquest matí de dimarts, a 2/4 de 9, es pot veure una persona dormint al mig del carrer, concretament al mig de la RAMBLA CATALUNYA!!!!

dissabte, 18 de desembre de 2010

Quina cara (22)

M'agradaria saber perquè aquest hotel que hi ha al carrer Diputació, tocant a Rambla Catalunya té "bula" per a que el seu parking de bicicletes ocupi una bona part de la vorera.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Postals de Barcelona (XXIV)

La tardor el malson de les porteres, els porters i els escombriaires.
Però què plàstica és!

divendres, 3 de desembre de 2010

Un acudit d'andalusos

Va la Federación Sevillana de Fútbol i li dóna el "Premio al Juego Limpio" a Sergio Ramos...


(riures....)

dijous, 2 de desembre de 2010

El Senat es baixa els pantalons davant les tabacaleres

Nota de presma emesa per nofumadores.org;

Ley del tabaco en el Senado: nofumadores.org critica el decepcionante resultado de la votación de enmiendas por la Comisión de Sanidad


La moratoria de 6 meses que plantea el PP supondría cientos de muertes adicionales de fumadores pasivos en 2011

Madrid, 1 de diciembre de 2010

Hoy, día 1 de diciembre, se han votado en la Comisión de Sanidad del Senado las enmiendas a la Proposición de Ley del Tabaco que se presentaron el pasado 16 de noviembre. Entre las enmiendas aprobadas hay un paquete de medidas que devaluaría considerablemente la ley y su aplicación de ser aprobadas en el Pleno del Senado y el Congreso, como son la creación de cubículos para fumar en hostelería, las excepciones en bingos, casinos y salas de juego y la moratoria de 6 meses para la aplicación de la ley.

Nofumadores.org critica que algunos grupos en la Comisión de Sanidad del Senado, especialmente PP, CiU y PAR, se hayan alineado en una alarde de incoherencia y de irresponsabilidad con la industria tabaquera y sus sectores afines en vez de hacerlo con el conjunto de la sociedad civil; con ello las grandes corporaciones han conseguido que se antepongan en el Senado una vez más los intereses económicos de unos pocos frente a la salud del conjunto de la población.

Las excepciones, en forma de cubículos para fumar o “peceras de humo” -con las que muchos hosteleros no están de acuerdo-, sólo benefician a las grandes franquicias y a la industria tabaquera. Los pequeños hosteleros, por espacio o por coste elevado, no podrían establecer esos compartimentos lo cual llevaría al sector a un estado de competencia desleal donde el más perjudicado sería el pequeño hostelero de barrio.

Además está demostrado que dichas “peceras de humo” no son la solución para garantizar la salud de los no fumadores, ya sean clientes o trabajadores de hostelería puesto que hay estudios que prueban que en aquellos locales donde se han establecido zonas de fumadores la concentración de partículas cancerígenas en la zona de NO fumadores sigue siendo muy alta. Además los trabajadores de hostelería terminarían entrando a recoger los servicios de los clientes y por supuesto tendría que entrar el personal de limpieza el cual se vería expuesto de nuevo a los productos cancerígenos en su puesto de trabajo.

Adicionalmente, de aprobarse alguna de las enmiendas, se verían desprotegidos y nuevamente discriminados los trabajadores del sector del juego, entre los que hay bastantes socios de Nofumadores.org que han visto agravadas sus patologías por verse obligados a respirar un cancerígeno en su puesto de trabajo.

En este sentido, Nofumadores.org valora muy positivamente que se haya aprobado la enmienda que clarifica legalmente que el humo de tabaco ambiente es un cancerígeno y que su presencia en el lugar de trabajo ha de ser considerada un riesgo laboral a considerar dentro de la normativa de prevención de riesgos laborales.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Psicologia de l’”homus ciclista”

Fa una estona pujava caminant perl carrer Urgell. En arribar al carrer París m’he hagut d’aturar davant el semàfor vermell.

Pel carril bici baixava un “homus ciclista” que ha passat el carrerr París sense aturar-se (en vermell). En aquell moment girava un taxi que ha estat a punt d’atropellar-lo. El taxista ha hagut de fer una maniobra brusca per evitar-ho i ha fet sonar el clàxon.

El més sorprenent (la veritat és que ja em sorprenen poques coses i aquesta no ho ha fet ,per habitual) ha estat la reacció de l’”homus ciclista”. No ha continuat com si res. No ha aixecat la mà demanant disculpes. No. Ha aixecat la mà mostrant-li al taxista el seu dit del mig ben aixecat (un gest força desagradable que han posat de moda les pel•lícules americanes i que, en poc temps, ha desbancat les més tradicionals banyes). Ha estat sorprenent ja que l’infractor era el que anava sobre dues rodes i el que s’hagués fet mal en cas de col•lisió també era ell.

Però com penso sovint la piscologia de l’”homus ciclista” és inescrutable.

Un de bascos i catalans

Tres bascos: un orfeó

Tres catalans: una associació

Tres independentistes catalans: tres partits

Font d'inspiració: "La vida de Bryan".

divendres, 26 de novembre de 2010

Els ciutadans tenim la paraula, i el poder

Avui surt publicat a les centrals de La Vanguardia un reportatge sobre el futbolista Eric Cantona en el que aquest proposa que el 7 de desembre, 20 milions d'europeus treguin els seus estalvis dels bancs per donar un cop fort al sistema bancari que tant mal està fent al sistema de la resta de ciutadans.
Em sembla una molt bona idea, però caldria fer algunes puntualitzacions, crec.
El 7 de desembre a Espanya és just al mig d'un llarg pont i per tant molta gent estarà gaudint d'alguns dies de lleure.
Treure tots els estalvis, en alguns casos pot ser una bona quantitat de diners que, després, hauries de guardar en algun lloc. On? al mitjó? sota el llit? sota una rajola?....
Personalment crec que seria més realista demanar que 20, 30 o 40 milions d'europeus treguéssin 1.000 euros cadascú. Serien 20.000, 30.000 o 40.000 milions d'euros, el que ja significaria un bon toc d'alerta al sistema bancari sobre què som capaços de fer els ciutadans. i, a més, no seria difícil guardar 1.000 euros, de fet no caldria guardar-los amb lo ràpid que volen...

dijous, 25 de novembre de 2010

Postal electoral (2)

Desde les primeres eleccions del 1977, no havia viscut una campanya tant aburrida. Només cal veure la fotografia. A quatre dies de les eleccions no hi ha cap cartell penjat en el lloc on hauria de estar ple a vessar. I l'únic que hi ha és un tros d'un cartell que, suposo, és de pirates.cat, que deu ser un partit que es presenta però a qui no tinc el gust de conèixer. I mira que són unes eleccions en les que ens hi juguem molt.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Quina cara (21)

No sé si aquest bar té llicència per aquesta terrassa. Si la té, l'Ajuntament té una cara que se la trepitja per concedir-la, i si no la té els del bar tenen una cara enorme per agafar un tros de vorera tant gran que gairebé no es pot passar. I ningú els diu res?. Urgell / Mallorca.

divendres, 19 de novembre de 2010

Parlen els treballadors del Palau de la Música

COMUNICAT DE PREMSA DELS REPRESENTANTS DELS TREBALLADORS DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Arran de les darreres notícies aparegudes a la premsa en relació al finançament irregular perpetrat suposadament per Convergència i Unió a través de l’antic president del Palau de la Música, Fèlix Millet, i del seu equip directiu; i de les acusacions de partidisme a uns fets que haurien de tractar-se en un marc estrictament jurídic i penal,

El Representant dels Treballadors de l’Orfeó Català.
El Comité d’Empresa del Consorci del Palau de la Música Catalana
El Representant dels treballadors de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana

Volem expressar, després de mantenir un volgut i llarg silenci per no perjudicar les investigacions de la fiscalia, el nostre recolzament a qualsevol iniciativa, vingui de qui vingui, que aclareixi fins a les darreres conseqüències l’ espoli del qual han estat víctimes les tres empreses esmentades, i el possible delicte de connivència corrupte entre Fèlix Millet i qualsevol partit polític.

Pensem que és un dret i una obligació de tots demanar la completa depuració de responsabilitats perquè qui enganyi, menteixi i robi a la societat no quedi impune, sigui quina sigui la seva filiació política o càrrec. Tenim dret a ésser governats per gent honrada i qualsevol intent de tapar un delicte ha de rebre el màxim càstig previst en la llei.

Des del Palau rebutgem qualsevol intent d’involució, exigim joc net i que es vagi fins el final, fiat justitia ruat caelum. Ens ho devem.

Barcelona, 18 de novembre de 2010

dijous, 18 de novembre de 2010

Hi ha qui no vol un pais lliure de fum

He rebut aquesta nota de premsa de la organització nofumadores.org i la público tal qual (en castellà) ja que estic plenament d'acord amb el que diu:


Ley del tabaco en el Senado: Nofumadores.org critica las decepcionantes enmiendas de PP y CIU. Entre otras consecuencias, quedarían desprotegidos los trabajadores de bingos y casinos

La moratoria de 6 meses que plantea el PP supondría cientos de muertes adicionales de fumadores pasivos en 2011

Madrid, 17 de Noviembre de 2010

Ayer, día 16 de noviembre, se presentaron en el Senado las enmiendas a la Proposición de Ley del Tabaco que en el mes de octubre fue aprobada por la Comisión de Sanidad del Congreso. Entre ellas hay un paquete de medidas que devaluaría considerablemente la ley y su aplicación de ser aprobadas, como son la creación de cubículos para fumar en hostelería, las excepciones en bingos, casinos y salas de juego y la moratoria de 6 meses para la aplicación de la ley.

Nofumadores.org critica que algunos grupos del Senado, especialmente PP y CiU, se hayan alineado en una alarde de incoherencia y de irresponsabilidad con la industria tabaquera y sus sectores afines en vez de hacerlo con el conjunto de la sociedad civil; con ello las grandes corporaciones han conseguido que se antepongan en el Senado una vez más los intereses económicos de unos pocos frente a la salud del conjunto de la población.

Las excepciones, en forma de cubículos para fumar o “peceras de humo” -con las que muchos hosteleros no están de acuerdo-, sólo benefician a las grandes franquicias y a la industria tabaquera. Los pequeños hosteleros, por espacio o por coste elevado, no podrían establecer esos compartimentos lo cual llevaría al sector a un estado de competencia desleal donde el más perjudicado sería el pequeño hostelero de barrio.

Además está demostrado que dichas “peceras de humo” no son la solución para garantizar la salud de los no fumadores, ya sean clientes o trabajadores de hostelería puesto que hay estudios que prueban que en aquellos locales donde se han establecido zonas de fumadores la concentración de partículas cancerígenas en la zona de NO fumadores sigue siendo muy alta. Además los trabajadores de hostelería terminarían entrando a recoger los servicios de los clientes y por supuesto tendría que entrar el personal de limpieza el cual se vería expuesto de nuevo a los productos cancerígenos en su puesto de trabajo.

dimecres, 17 de novembre de 2010

La ciutat és una selva

Quan camino per Barcelona me la imagino com una selva. Però enlloc d'animals salvatges, serps, mosquits o d'altres insectes, enlloc de forats o punxes verinoses, hi ha bicicletes circulant per les voreres a tota velocitat, motos que fan el mateix a més de molt soroll, persones que et llencen el fum del tabac a la cara, esborancs a les voreres, rajoles que es belluguen, coses que poden caure dels balcons, cotxes que se salten els semàfors en vermell, nens circulant amb monopatí... en fi una selva.

I em pregunto. Si a ningú se li acudiria caminar per la selva sense està atent amb tots els sentits? perquè tanta gent circula per la selva-ciutat absolutament desconectada del món, escoltant música a tot volum, parlant per telèfon o amb el cap vés a saber on...

dimecres, 10 de novembre de 2010

Matricular als ciclistes

El Ministerio del Interior informa que vol regular la circulació de bicicletes, cosa que fins ara, només fan els ajuntaments, i malament. De moment ho estan estudiant, però ja han dit que no serà obligatori matricular les bicicletes. Em sembla bé ja que una bicileta matriculada la pot conduïr qualsevol i, a més, les matricules serien tant petites que no hi hauria manera d'apuntar-les en cas de fuga del conductor.

La meva modesta aportació al debat és que el cal matricular són els ciclistes, no les bicicletes. Aquests haurien de dur una armilla reflectant amb una matricula personal ben visible a l'esquena i que serviria per conduïr qualsevol bicicleta, ja que al capdavall, l'important és qui condueix, no la bicicleta.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Molta faldilla, però cap dona

La veritat és que he de confesar que no vaig seguir en cap moment la visita de Benet XVI a Barcelona. Ni en directe ni per televisió. Però sí que en vaig veure un resum al Telenoticies vespre i quelcom em va cridar fortament l’atenció (tot i que no em va sorprendre gens). Em refereixo al fet que en tota la cerimònia i entre totes les persones que hi participaven no hi hagués ni una sola dona. Aquestes només varen aparèixer per netejar l’altar que Benet XVI havia omplert d’oli. Aquest és el paper que l’església reserva a la dona? El de dona de neteja.

Com dic no em va sorprendre, però encara m’indigna aquest masclisme de fet que, després, s’amaga amb les paraules.

Peu de foto: Cherchez la femme

dilluns, 1 de novembre de 2010

Qui embruta, que netegi

L'altre dia, La Vanguardia va publicar en portada una impactant fotografia de Roser Villalonga en la que es vèia un home pixant davant una oficina bancària just al costat d'on passava l'Hereu.
 La imatge de gent pixant al mig del carrer i en ple dia, lamentablement, és habitual (jo n'he vist un a les dues del migdia en plena Diagonal). Aquest fet té dues vessants: per un costat és desagradable, incivic i moltes coses més i per l'altre deixa un rastre a la ciutat de mals olors, bruticia i de reguerots. Aquest darrer element, els dels mals olors i bruticia és el mateix que dèixen els gossos. I no podem oblidar que a Barcelona hi ha molts més gossos pixant al carrer que no pas persones (afortunadament, per altra banda).
Els propietaris de gossos, a més de portar un paper o bossa per recollir els excrements sòlids, haurien de dur una ampolla d'aigua per tirar damunt les pixarades dels seus animals. I si els fa mandra que no tinguin gos, que ningú els obliga...

dijous, 7 d’octubre de 2010

Quantes bajanades!!!!!

"Si yo fuera toro, preferiría morir en una plaza después de veinte minutos de lucha y no tras sufrir una larga agonía como en los 'correbous' o las capeas para después morir en la oscuridad de un matadero".

Pío García Escudero, portanveu del PP al Senat Espanyol

Com pot dir un senyor senador tantes bajanades en tan poques paraules i no anar-se'n cap a casa després de dir-les per tal que ningú el vegi en molt de temps. En tot cas la llàstima és que no sigui toro de lidia per poder acomplir el seu desig...
Per cert, si considera que a les "capeas" i als correbous els toros pateixen una llarga agonia, perquè no en demana la prohibició?

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Real com la vida mateixa

L'acudit d'avui dimecres a La Vanguardia. Un 10.

28N. 53 dies de campanya

Si no m’he equivocat falten 53 dies per les eleccions del 28N. Quina mandra! Seran 53 dies de campanya electoral. Quina mandra!

La veritat és que em fa mandra sentir al Montilla explicant el bé que ho han fet tot i no fent cap mena d’autocrítica. Però em fa més mandra escoltar al Mas dient que el tripartit és responsable de tot el dolent que ha passat els darrers 8 anys excepte del sunami d’Indonèsia i de les inundacions de Pakistan. Em ve la mandra quan segueixo les excursions dels d’Iniciativa cada vegada que tenen problemes amb els antisistema. ERC em fa una mandra perpètua des de que el Carod se’n va anar d’excursió a Perpinyà mentre era president en funcions i desde que el Portabella ens va omplir la ciutat de bicicletes incontrolades i incontrolables. El Laporta i demés independentistes només fan que refermar-me amb el convencimente de que “sóc independentista malgrat els independentistes”. I de l’Alicia S. C. que puc dir? Només pensar que veurem la seva cara en format gegant per tot arreu se’m posa la carn de gallina. Pel que fa a Ciutadans i demés grups de la dreta espanyolista o catalanista o l’ista que sigui només espero que facin poc soroll i ens els poguem estalviar al proper Parlament.

Però malgrat la mandra que em fa toto això el 28N, d’aquí a 53 dies, aniré a votar. Els hi dec als milions de persones que es vàren jugar la vida per que ho poguésim fer. A qui? Ja m’ho pensaré el dia de reflexió, que per això està.

Ah, i penseu que a Catalunya som afortunats ja que podem triar entre un ampli ventall de paperetes. Més enllà de l’Ebre no tenen aquesta possibilitat ja que tot s’ho reparteixen entre 2 i un ¼.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

El bomber i el bebé

El dissabte al matí, davant de casa hi va haver un accident. Un camió de repartiment va xocar per darrera contra un cotxe. El cotxe el conduïa una senyora que al costat, en una cadireta de seguretat, hi duia un bebé (el seu fill suposo). El petit no es va fer res, però a ella se la vàren endur en llitera tot i que en un primer moment va sortir del cotxe i semblava que estava bé.
La imatge tendra d'un bomber alt, canós i fort agafant en braços al petit em va semblar entendridora. Una imatge que dintre del dramatisme del moment calia inmortalitzar. I així ho vaig i ara la vull compartir amb vosaltres.

divendres, 1 d’octubre de 2010

nofumadores.org rebutja les esmenes del PP que permeten zones de fumadors

He rebut una nota de premsa d ela organització nofumadores.org que em permeto reproduïr tal com l'he rebut (en castellà):


El PP se alinea con los intereses de las Tabaqueras y la patronal hostelera

Madrid, 30 de septiembre de 2010

Nofumadores.org muestra su más enérgica repulsa a la enmienda presentada por el PP que pretende permitir habilitar zonas de fumadores en todos los establecimientos de hostelería, sin importar el número de metros cuadrados. La presidenta de Nofumadores.org, Raquel Fernandez Megina anunció que, de salir adelante, “España caminaría en dirección contraria al resto de países democráticos que tras las experiencia de permitir dichas zonas están estudiando eliminarlas. El PP muestra sus cartas y no está del lado del ciudadano, ni de los trabajadores de hostelería, ni siquiera de los hosteleros. El PP se alinea con las multinacionales del tabaco y la patronal de hostelería”.

PD. Ja haureu suposat que hi estic totalment d'acord.

dimecres, 22 de setembre de 2010

Dormir al ras

Diu el rètol: "Dentro de la Caixa cabe todo lo que te importa". Es veu que aquest pobre home no li importa a ningú ja que no cap a dintre i s'ha de quedar a dormir fora.
La ciutat genera imatges que tenen un comentari fàcil. Com aquesta. Tot i que ja se sap que el problema dels sense sostre és complexe de sol·lucionar i més ara amb la crisi.

dilluns, 20 de setembre de 2010

Una visió deformada de la realitat

“Yendo en bicicleta… no sólo te mueves de forma más ágil. Aprendes a ser más austero, de alguna forma te vuelves más amable, estás en forma (sensación maravillosa), bronceado, te sientes libre.” Això ho diu abui a la Contra de La Vanguardia avui l’Òscar Patsí, un “bicipredicador” es defineix.


A l’entrevista diu moltes coses, algunes interessants i amb les que qualsevol persona sensata hi hauria d’estar d’acord. Pero se n’oblida de moltes i en tergiversa d’altres com la frase que reprodueixo al principi d’aquest article. Què vol dir que els ciclistes es tornen amables!!!! Si són una colla de maleducats (amb algunes, poques, excepcions) que t’embesteixen per les voreres i que t’insulten si els crides l’atenció (cosa que jo ja he desistit de fer). Que Barcelona ha de potenciar la bicileta en detriment dels cotxes? d’acord. Però mentre els vianant i els ciclistes compartim l’espai això serà una selva. I a la selva guanyen els més forts i aquests no som mai els vianants. O sigui que Òscar, predica el que vulguis, però comença a fer-ho entre els teus colegues ciclistes perque baixin de les voreres, respectin els semàfors, es tornin “amables” i no embesteixin vianants.

dijous, 16 de setembre de 2010

Que els multin... encara que sigui d'amagat

Fa temps que es parla de “l’afany recaptatori” de les institucions i el Govern amb el tema de les multes de trànsit. I jo em pregunto ¿si per Barcelona no es pot circular a més de 50 i la guàrdia urbana s’amaga per enxampar als infractors, la culpa la té la guàrdia urbana o l’infractor? És a dir, si la gent no superés els 50 per hora no hi hauria infractor i, aleshores, la guàrdia urbana no recaptaria. Vull dir que el culpable sempre és l’infractor. A més a més avui en dia el cotxes tenen un aparell que es diu “limitador” i que activant-lo no et deixa sobrepassar de la velocitat que li indiquis. Per tant no és difícil respectar les normes. I si algú no les respecta, possant en perill la vida de les persones, doncs que el multin encara que sigui d’amagat que ja està bé, que sempre es queixen els que no respecten les normes. La propera vegada s’ho pensaràn abans de còrrer. I el mateix serveix per la carretera i els mossos d’esquadra.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Ha mort un bon home

Vaig conéixer a Wilebaldo Solano fa més de 30 anys a París. Aleshores, aquest vell lluitador comunista, encara no s’havia jubilat de l’agència France Press on treballava com a periodista desde fèia anys. Aquella primera vegada que ens vàrem trobar em va ensenyar com era l’agència per dintre. Aleshores jo era un molt jovenet periodista que començava i la France Press que Wilebaldo m’ensenyava amb orgull em va impressionar. Amb un castellà lleugerament endolçat pel francès, Wilebaldo era un gran xerraire. Tot el que dèia era interessant. La seva vida al costat de l’Andreu Nin i en el POUM, a la pressó durant la Guerra Civil, als camps de treball nazis o a la resistència contra els nazis a França, eren un pou d’experiències que Wilebaldo recordava fins al mínim detall. Però Wilebaldo no era de “batalletes”, era d’anàlisi profund de les coses. Tampoc era dels que viuen del passat ja que també estava molt al corrent del present. Desde París vivia molt intensament tot el que que succecïa a Espanya. Després ja es va jubilar i va venir sovint a Barcelona on es va comprar un pis i a on va morir ahir. Ens ha deixat un bon home, i, sobretot un gran lluitador.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Una enorme, buida, neta i fantàstica platja

Ahir divendres, aprofitant els meus darrers dies de vacances, vaig anar a la platja de Castelldefels. Quan hi vaig arribar eren les 11 del matí, i aquesta és la imatge que vaig trobar. Una inmensa, neta i buida platja. A vegades fem molts kilòmetres per trobar llocs fantàstics i no ens en adonem que els tenim al costat de casa.

divendres, 27 d’agost de 2010

Els que no saben perdre

“Plora com una dona allò que no has sabut defensar com un home”


Aquesta frase, certament masclista pero que cal llegir en el seu context històric, li va dir la mare de Boabdil, el darrer rei moro de Granada, quan aquest marxava camí de l’exil·li en ser expulsat de la ciutat dels Reis Catòlics.

Doncs bé cada vegada que veig al PP o a Ciutadants recorrent una llei davant el Tribunal Constitucional me la recorda: “Guanya davant la justícia allò que no ets capaç de guanyar en el Parlament”, seria la versió adaptada a les circumstàncies. I és que ja està bé. Tot allò que no els agrada ho recorren: Estatut, llei de l’Avortament, llei de l’acolliment d’emigrants... Si no tenen vots per guanyar que s’aguantin o que esperin a tenir-los (sentats).

dimecres, 11 d’agost de 2010

diumenge, 8 d’agost de 2010

Perdoneu, però algú ho havia de dir (2)

Si considerem un acte de corrupció (que ho és) cada vegada que paguem a un professional sense la factura corresponent, per estalviar l'IVA...
...el tant per cent de ciutadans corruptes respecte al total d'habitants del pais, és molt superior al tant per cent de polítics corruptes respecte al total de polítics que hi ha a Espanya.

Perdoneu, però algú ho havia de dir..

PD. I quants dels que posen el crit al cel cada vegada que es destapa un cas de corrupció política han pagat sense factura alguna vegada? Uuuuuhhhhhh!!!!!!!

dissabte, 7 d’agost de 2010

Perdoneu, però algú ho havia de dir (1)

Això és una col·laboració gratuïta i desinteresada amb el programa "Polonia".

- El govern de Paquistan demana 90 milions d'euros a la comunitat internacional per ajudar als 12 milions de damnificats per les plujes. El mateix que va pagar l'any passat el Reial Madrid per Cristiano Ronaldo...
Perdoneu, però algú ho havia dir.

divendres, 6 d’agost de 2010

Lel bicicletes són per tocar-nos els nassos tot l'any

Hi ha una pel·lícula de Jaume Chavarri titulada "Las bicicletas son para el verano" (1984). En el seu moment aquest titol era entranyable i es va fer servir per titolar nombrossos reportatges periodístics estiuencs. Ara, jo titolaria: "Las bicicletas son para tocar las narices a los peatones todo el año" o, en versió catalana "Les bicicletes són per tocar-nos els nassos tot l'any"
I és que passen els messos i els anys i les bicicletes segueixen  apoderant-se dels espais que pertanyen als vianants, davant la passivitat dels qui haurien de fer alguna cosa.

I jo em pregunto:

- Quan s'obligarà als ciclistes a anar matriculats?. Observeu que no dic les bicicletes sino els ciclistes. Tan dificil seria obligar-los a dur una armilla amb una matricula personal ben visible a l'esquena?

- Quan es multarà, de debó, als ciclistes que circulin per vorers estretes, amb excés de velocitat o fent una conducció de risc?

-Quan es multarà als ciclistes que, com el de la foto, van per la vorera a un carrer on hi ha carril-bici?

-Quan es multarà als ciclistes que circulin contra direcció a carrils-bici de sentit únic com el de la Diagonal?

-Quan es multarà als ciclistes que no s'aturin en els semàfors vermells?

- Quan hi haurà guàrdies urbans vigilant tot això?

Com es dèia en aquella clàssica secció de la revista "Hermano Lobo": Uhhhh!

dimecres, 4 d’agost de 2010

Millet, Ferrovial, CDC i el 4%

Si algú té interés en llegir l'informe complert de l'Agència Tributària sobre la relació entre Millet, Ferrovial y CDC, aquí te un enllaç on trobar-lo. No té desperdici. M'he decidit a publicar-lo en aquest blog després de sentir a l'Artur Mas dient a TV3 que en aquest informe no es diu que CDC hi està involucrada. Vosaltres mateixos.
Al Mas li creixerà el nas i no serà tan guapo.

http://www.elperiodico.com/resources/pdf/9/6/1280872698369.pdf

Coses de Barcelona (1)

Aquesta bonica paret està a l'Hospital Clínic, concretament al carrer Villarroel. Fins fa poc en aquest lloc hi havia un porta d'entrada de vehicles, però per les raons que sigui la porta ha estat clausurada i en el seu lloc hi han fet aquesta paret que podeu veure a la foto.  Si us hi fixeu, veureu a la vorera el gual que s'havia construït per a pujar-hi. És evident que aquest gual s'hauria de desfer per que ja no te raó de ser, pero m'hi jugo un pésol que passaran anys i el gual seguirà al seu lloc. El que no entenc és que no hagin retirat la prohibició d'aparcar que hi ha a la paret. Això no sembla que hagi de ser massa complicat i, és evident que ja no hi fa cap funció.
Coses de Barcelona

dimarts, 3 d’agost de 2010

Quina cara (20)

No solsament ocupen un carril sencer de Villarroel, sinó que obstaculitzen totalment la vorera.
Es pot tenir més cara?

dilluns, 2 d’agost de 2010

Els periodistes haurien (hauriem) d’estudiar matemàtiques

He de confesar que tinc una debilitat per la ràdio. Em sembla un mitjà de comunicació fantàstic. Sobretot per la inmediatessa, versabilitat i per la posibilitat d’escoltar-la en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Dit això, també em sembla fantàstic (“Que és o sembla ésser un producte merament de la fantasia” –Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana) la quantitat de barbaritats que s’hi poden arribar a escoltar sense que ningú rectifiqui mai (i no m’estic referint al Losantos).

Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, he sentit a Catalunya Informació que a Russia s’han cremat 500.000 hectàrees de boscos (5.000.000.000 metres quadrats), “és a dir, una superficie equivalent a l’espanyola”, i tant amples!!!!

Pensar que s’ha cremat una seuperficie com l’espanyola ja seria sospitóos per la magnitut de la tragèdia. I que se’n parlés un cop cremada i no durant el temps que s’ha estat cremant hauria de fer sospitar a qualsevol periodista i, per tant, a qualsevol oient.

Anem a pams. Una hectàrea són 10.000 metres quadrats (una superfície equivalent a un quadrat de 100 x 100 metres). Per tant mig milió d’hectàrees cremades és molt. Però la superficie d’Espanya són 500.000 kilòmetres quadrats, i un kilòmetre quadrat són 1.000.000 de metres quadrats (un quadrat de 1.000 per 1.000 metres). Per tant la superficie cremada a Russia, en kilòmetres quadrats, és de 5.000 (500.000 hectàrees dividit per cent). És molt, però reconeixereu que el o la periodista que va donar la noticia necessita fer un repàs de matemàtiques.

dijous, 29 de juliol de 2010

Més consideraciones sobre el “tema” de les curses de braus

1. Els senyors i les senyores del PP han participat en una votació democràtica. Quan un participa en una votació és per fer cas del que surti. T’agradi o no t’agradi el resultat. Si no en vols fer cas, el que has de fer és no participar-hi. Doncs bé els senyors i les senyores del PP vàren votar i com no els agrada el que ha sortit volen carregar-se el resultat en unes altres instàncies. D’això se’n diu “demòcrates de pa sucat amb oli” o, directament, filibusterisme. De totes maneres no ens hauria d’estranyar ja que van fer el mateix amb l’Estatut. O sigui que la conclusió és que no són gent de refiar.

2. Els dos grups que vàren votar en contra de la prohibició es vàren omplir la boca de que les coses no s’han de prohibir, però en canvi són els que més s’afanyen a prohibir el burka, l’abortament, els matrimonis homosexuals… És a dir, “no s’han de prohibir les coses que a mi m’agraden, però si les que no m’agraden”.

3. Un altre argument que vàren utilitzar és la tradició. Si la humanitat hagués fet cas de l’argument de la “tradició”, encara hi hauria lluites de gladiadors. De fet hi ha llocs que encara es lapida o es fa l’ablació a les nenes en nom de la sacrosanta “tradició”.

4. Acabo per avui amb una reflexió matutina: Si les curses de braus són “cultura”, el Jesulín de Ubrique és un intel•lectual?

dimecres, 28 de juliol de 2010

Quan el patiment animal és un espectacle

Fa un moment m’estava escoltant al senyor Rivera, represnetant de Ciutadans al Parlament de Catalunya, parlant de la ILP que es vota avui per prohibir les curses de braus a Catalunya. M’ha cridat l’atenció la seva comparació de les curses amb l’elaboració de foie, o amb la pesca esportiva. Fa anys vaig visitar una granja d’ànecs a França i vaig decidir que mai més menjaria “foie” (no ho he complert, ho reconeixo). Els animals són sotmessos a una sèrie de pràctiques lamentables. Però no és cap espectacle, ningú va a veure com pateixen, ningú disfruta del seu patiment. Són coses totalment diferents. És veritat que crec que no se’ls hauria de fer el mal que se’ls fa als ànecs. Però el debat dels braus és totalment diferent.

Els braus són un espectacle basat en el patiment d’un animal: un espectacle!!! Una societat que disfruta amb el patiment d’un animal és una societat malalta. Quan jo era menut cada estiu vèia a les festes majors com a les piscines hi havia un dia que s’hi tirava un ànec i el que l’agafava se’l quedava. El pobre ànec quedava mig desplumat. Era una tradició i també un espectacle i es va prohibir. Ara a ningú se li acudiria fer-ho. Hi ha països on hi ha baralles de gossos, però aquí estan prohibides, i de galls, però aquí estan prohibides, i fins i tot, de cavalls (a la foto festa a Filipnes aquest setmana en podeu veure un exemple esgarrifòs), però aquí estan prohibides.

A mi em sembla totalment lògic que es prohibeixi un espectacle en el que un animal mor davant els espectadors.

dijous, 22 de juliol de 2010

A regar fanals

No sé si és la darrera moda, però fa unes setmanes que veig molts fanals rodejats d'un escocell. Potser ho fan per a que es poguin regar i així creixin una mica... Els  que sí que els utilitzen encantats són el gossos.

Els podeu veure al carrer Villarroel, Buenos Aires, Londres, Urgell i rodalies. No n'hi ha ni un ni dos, n'hi ha un munt. I fa temps que estan així o sigui que, una de dues, a l'Ajuntament se li ha acabat el pressupost per tapar aquesta mena d'escocell o bé algú se n'ha oblidat. Com s'ha oblidat de col·locar contenidors a llocs on hi ha dibuixat l'esapi per posar-los, o s'ha oblidat d'unes preinstal·lacions semafòriques que ja formen part del nostre paisatge quotidià i de les que ja n'he parlat en alguna ocasió.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Quatre parets

Les portes i poca cosa més és el que encara queda en peu de la caserna dels Bombers del carrer Provença. Comprenc que és un espai necessari per ampliar l'Hospital Clínic, però no puc deixar de sentir una certa nostàlgia  en no veure la torre veneciana que hi havia al pati, o no trobar-me els bombers comprant al mercat del Ninot.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Sóc un ectoplasma

"La "Catalunya real" y "mayoritaria" no se manifestó ayer en Barcelona, sino que será la que saldrá hoy a la calle para apoyar a la selección española en la final del Mundial."
Alicia Sánchez-Camacho

Si fós veritat això que va dir ahir la presidenta del PP a Catalunya jo sóc un ectoplasma, no sóc real, ja que vaig ser a la manifestació i no vaig sortir al carrer ahir per abonar la selecció espanyola.
Quantes tonteries diuen els polítics!

diumenge, 11 de juliol de 2010

Tots som pops

De totes les imatges que es van poder veure ahir al passeig de Gràcia (i que jo vaig fotografiar) em quedo amb aquesta per actual, divertida i explícita.

dijous, 8 de juliol de 2010

L'atac de les motos invasores


Aquest espai entre dues jardineres (per dir-lis d'alguna manera) està situalt al carrer Buenos Aires. Fa anys l'Ajuntament hi va col·locar unes pilones per evitar, suposo, que els cotxes hi aparquésin i així poguésim passar els vianants. Però i les motos?, doncs desde fa anys els motoristes han pres aquests espais entre les pilones com un magnífic aparcament pels seus vehicles. Resultat? les motos ens envaeixen i els vianants seguim sense poder-hi passar. Observeu que a la foto encara hi ha un espai buit, però és un miratge del moment en que la vaig fer, ja que normalment aquest espai està ocupat tot el dia.
A veure si aviat es prohibeix aparcar motos a la vorera a tota la ciutat. Aquell dia els vianants hauriem de sortir al carrer a cel·lebrar-ho amb coets i cava.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Paradoxes d'un ciutadà perplex

M'estava mirant el video que podéu veure si féu click damunt el titol d'aquest post.
Es tracta de sis soldats de l'exèrcit hebreu que patrullen pels carrers d'Hebron a Cisjordania i que, en un moment donat, es posen a ballar. Diuen que els seus oficials estan pensant en castigar-los. Castigar-los per ballar!!!!! si haguésin disparat a algun palestí i l'haguésin mort, segur que no els castigarien i, fins i tot, potser els donarien una medalla. Però ai las!, uns soldats ballant és més del que pot suportar un oficial com cal. I més si pertanty a un dels exèrcits més poderosos del món.
Em provoca perplexitat.
M'agradaria veure totos els soldats del món, de tots els exèrcits del món ballant tots alhora fent una inmensa flasmob o com es digui l'invent. Seria meravellós.

divendres, 2 de juliol de 2010

Quina cara (19)

Com hi ha espai... aparco (carrer Villarroel)

Una bona noticia: A la zona marítima del Poblenou prohibeixen des d'ahir aparcar motos a totes les voreres i han creat 2.000 places d'aparcament per motos. A veure si hi ha guàrdies per fer-ho complir.

dijous, 1 de juliol de 2010

La web de l’incivisme

Crec que fora interessant que l’Ajuntament obrís la web de l’incivisme. Si, si, de l’incivisme.

M’explico. Es tratactaria de crear un espai web en el s’informés abastament de les conductes incíviques que es produeixen a la ciutat. En aquest espai els ciutadans, anonimament o no, podriem informar a l’Ajuntament de les conductes incíviques reiterades que observem a la ciutat. Amb aquesta informació l’Ajuntament podria enviar a la guàrdia urbana o als inspectors que convingués pel tema, per comprovar si la informació proporcionada pels ciutadans/ciutadanes és correcte i fer el que calgués per aturar-ho. Ja fós informar a l’infractor o posant-li una sanció.

De quines conductes parlo? Dons aquí van alguns exemples:

- Un ciutadà/ciutadana que no recull mai les deposicions del seu gos/gossa que cada dia depossa a la mateixa hora al mateix carrer.

- Un motorista que cada matí desperta a mig barri amb el seu tub d’escapament.

- Unes dones de fer feïnes d’un edifici d’oficines que cada dia, quan pleguen, baixen bosses plenes de paper i les llencen al contenidor de rebuig.

- Un veï/veïna que cada dia llença la bossa d’escombraries a una paperera.

- ….

No es tracta que els ciutadans denunciem, ja que no és la nostra responsabilitat, tampoc que ens enfrontem amb els incívics, ja que en podem sortir escaldats. Es tracta d’informar a l’autoritat d’aquestes conductes i que siguin les autoritats les que solucionin el tema. Per això els paguem…

I a més ja no podran al•legar desconeixement dels fets.

dimecres, 30 de juny de 2010

El Congost de Mont-rebei

Aquest dilluns vaig anar al Congost de Mont-rebei. És un gran congost creat pel Noguera Ribagorçana i potser l'únic que es manté verge a Catalunya. El vaig descobrir l'any passat i ens va agradar tant que aquest dilluns vàrem fer els 212 kilómetres que ens separen des de Barcelona per tornar a disfrutar de les magnifiques vistes, l'aire pur, la gran quantitat de flora i fauna que hi ha, i evidentment, de les sensacions de caminar per un camí excavat a la roca a una alçada de més d'un centenar de metres sobre el llit del riu. A la part esquerra de la foto hi podéu veure el camí.
Si l'any passat ens va agradar aquest ha estat una experiència encara més gratificant per la gran quantitat aigua que hi ha. El paisatge en 12 mesos ha canviat radicalment. On hi havia un riu d'aigues braves, ara hi un llac, on hi havia arbres ara hi ha aigua i per damunt sobresurten els cims d'aquests. On hi havia pols ara hi ha molsa.
Sens dubte us recomano l'excursió. És una mica dura, però es por fer amb un acceptable estat de forma, sobretot si es fa desde la Masieta, anar i tornar. Són unes tres hores. Val la pena i, sobretot, porteu molta aigua perque no en trobareu ni gota (per beure). Que us ho passeu tant bé como jo.

dimarts, 29 de juny de 2010

La síndrome del TC

Avui molts catalans i catalanes ens hem despertat amb la síndrome del TC. La caracteristica principal d'aquesta síndrome és la inflamació testicular en el cas dels homes i l'equivalent en el cas de les dones. En molts casos, si la inflamació és gran, provoca una certa incapacitació per a realitzar tasques físiques.
Us imagineu que el Puyol, el Capdevila, el Cesc Fàbregas, el Xavi, el Valdés, el Busquets i el Piqué s'hagin despertat avui amb aquesta síndrome i no puguin jugar a futbol?
Què maco seria...

dilluns, 21 de juny de 2010

dijous, 17 de juny de 2010

La Sagrada Família té esquerdes

Segons l'informe el·laborat pels tècnics de la Unesco que han visitat la Sagrada Familia, "los datos apuntan que, durante una inspección visual de la antigua estructura existente de la Sagrada Familia, se observaron numerosas grietas, que correspondían principalmente a un incremento de las cargas. Por ello, el informe apunta que deberá establecerse el plano detallado de las grietas de la fachada de la Natividad y de otras partes de la Sagrada Familia."

És a dir, la part antiga, la diseñada per Gaudí, té esquerdes provocades per les càrregues de la obra nova i necessita restauració. Què callat ho tenien els responsables de la obra!!!! Potser esperàven que hi arribéssin les tuneladores per dir que les esquerdes les havia provocat l'AVE. Ara, però, ja no ho podràn dir.

El que haurien de fer és paralitzar les obres de construcció i dedicar els diners a restaurar la part antiga. No s'ha restaurat La Pedrera, la casa Batllò i el Park Güell? doncs a què esperen per fer-ho a la Sagrada Família.

divendres, 11 de juny de 2010

Quina cara (18)


Algún dia veurem les motos fora de les voreres?

El meu fantasma

Fa un parell d’anys vaig anar de vacances a Bèlgica. Durant uns dies em vaig allotjar a un cèntric hotel de la capital, Brusel•les, Entre els nombrossos clients de l’hotel, n’hi havia molts que eren àrabs. Famílies senceres que cada tarda arribaven amb bosses i bosses de compres. Un dia baixava amb l’ascensor sol cap al carrer. En obrir-se la porta em vaig trobar amb una figura negra de cap a peus a la que només se li vèien el ulls. Em va fer un ensurt enorme. En un moment em va venir a la memòria una de les imatges que més em van aterrorir de petit: el Fantasma del Louvre, Belfegor. Sortia en una sèrie que vaig veure quan la tele era encara en blanc i negre i jo devia tenir 8 o 9 anys. Aquella figura que tenia davant meu quan es vàren obrir les portes, negre de cap a peus i a la que només se li vèien els ulls, era la viva imatge d’aquell fantasma que em va perseguir molts anys en els meus somnis d’infantessa.

I això a què ve preguntareu?

Doncs ho explico per parlar del tema del niqah i el burka. Trobo relament indignant que una dona hagi d’anar pel carrer tapant-se la cara, i amés com ja he dit fa por, però també recordo que quan era petit les dones, sobretot als pobles, anaven totes de negre de cap a peus, com tambe hi van les monges (ja se que no es tapen la cara. Però Déu n’hi do l’aspecte tenebrós que tenen..). Ara els ajuntament volen prohibir a les dones musulmanes que entrin a dependències públiques tapant-se la cara, però crec que és un error el plantejament, perquè s’hi acaben barrejant temes religiosos (amb lo delicats que són), personals, de dignitat…

I ara bé la meva proposta. No seria més fàcil aprovar un decret que digues només: “Prohibit entrar a dependències públiques amb la cara tapada” i prou. Aquí entraria el niqah, el burka, però també el casc de moto, les màcares de carnestoltes o el passamontanya terrorista. No s’hi barrejaria la religió pel mig i s’arrivaria al mateix fi.

dijous, 10 de juny de 2010

Una opinió esperançadora

En Ferran Mascarell, militant del PSC amb molts anys de lligam a l'Ajuntament de Barcelona, escriu avui un article a La Vanguardia sobre com veu ell la ciutat. Recordeu que fa uns dies sona com a posible alcaldable.

Em sembla un article interessant que diu coses que molts barcelonins estic segur que signariem. Jo almenys sí. El que no diu és com portar-les a la pràctica. Tampoc diu perquè el seu partit, que governa l'Ajuntament no les ha posat en pràctica.

Sense anar més lluny, jo mateix, en dues o tres ocasions he escrit e-mails personals a l'alcalde i, no és que no m'hagi fet cas, cosa que està en el seu perfecte dret, sinò que ni tan sols m'ha contestat o, com a mínim m'ha dit que havia rebut el missatge.

Tinc la sensació, i el referèndum de la Diagonal així m'ho confirma, que l'Ajuntament viu sovint al marge dels ciutadans i que ni tan sols està pendent de fenòmens com aquests blogs que molts escrivim amb la voluntat (o l'esperança) que serveixin per millorar la ciutat que estimem.

A veure si el Ferran Mascarell, almenys ell, ens llegeix.

Si el voleu llegir vosaltres, aquí teniu l'enllaç:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100610/53943009833.html

dimecres, 9 de juny de 2010

Una fábula per explicar la crisi

Avui he rebut per e-mail aquesta entendora fábula sobre els origens, evolució i desenllaç de la crisi. M'ha semblat prou entendora i per això la publico aquí baix.

DEUDAS y BURROS


Se solicitó a un prestigioso asesor financiero que explicara esta crisis de una forma sencilla, para que la gente de a pie entienda sus causas.

Este fue su relato:

Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran.

Buena parte de la población le vendió sus animales.

Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos.

Y a continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros.

Al ver que no había más animales, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó.

Al día siguiente mandó a su ayudante con los burros que compró a la misma aldea para que ofreciera los burros a 400 euros cada uno.

Ante la posible ganancia a la semana siguiente, todos los aldeanos compraron sus burros a 400 euros, y quien no tenía el dinero lo pidió prestado. De hecho, compraron todos los burros de la comarca.

Como era de esperar, este ayudante desapareció, igual que el señor, y nunca más aparecieron.

Resultado:

La aldea quedó llena de burros y endeudados.

Hasta aquí lo que contó el asesor. Veamos lo que pasó después:

Los que habían pedido prestado, al no vender los burros, no pudieron pagar el préstamo.

Quienes habían prestado dinero se quejaron al ayuntamiento diciendo que si no cobraban, se arruinarían ellos; entonces no podrían seguir prestando y se arruinaría todo el pueblo.

Para que los prestamistas no se arruinaran, el Alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio a los propios prestamistas. Pero estos, ya cobrada gran parte del dinero, sin embargo, no perdonaron las deudas a los del pueblo, que siguió igual de endeudado.

El Alcalde dilapidó el presupuesto del Ayuntamiento, el cual quedó también endeudado.

Entonces pide dinero a otros ayuntamientos; pero estos le dicen que no pueden ayudarle porque, como está en la ruina, no podrán cobrar después lo que le presten.

El resultado:

Los listos del principio, forrados.

Los prestamistas, con sus ganancias resueltas y un montón de gente a la que seguirán cobrando lo que les prestaron más los intereses, incluso adueñándose de los ya devaluados burros con los que nunca llegarán a cubrir toda la deuda.

Mucha gente arruinada y sin burro para toda la vida.

El Ayuntamiento igualmente arruinado.

Resultado¿ final?:

Para solucionar todo esto y salvar a todo el pueblo,

el Ayuntamiento BAJÓ EL SUELDO A SUS FUNCIONARIOS

divendres, 4 de juny de 2010

Quasevol porta el mòbil a la butxaca

Us recomano que mireu aquest video:

http://www.dailymotion.com/video/x5odhh_pop-corn-telephone-portable-microon_

No sembla que estigui trucat, però és curt i val la pena mirar-lo. Jo per si de cas faré la prova abans d'acabar de creure-me'l.

dimecres, 2 de juny de 2010

Al Vaticà se li veu el llautó

Arran de la polèmica desfermada fa temps sobre les obres d’art religiós que hi ha al Museu de Lleida i que reclama el bisbat de Barbastre no puc deixar de pensar amb un tema no gens col•lateral. El Vaticà ha legislat que aquestes obres (recordem adquirides legitimament fa 100 anys i per tant salvades de la seva pràcticament segura despararició en mans de lladres o destructors) han de ser retornades a les seves parròquies. Qui és el Vaticà per dir què hem de fer els catalans? Però en fi això és un altre tema i me’n vaig del que volia dir.

Si el Vaticà legisla això, vol dir que creu que segons la seva docta llei tota obra d’art pertany al seu lloc d’origen i ha de ser retornada al seu lloc. Aleshores perquè no retorna als seus països d’origen totes les obres que hi ha als Museus Vaticans. Jo no tinc temps, però si en tingués investigaria quantes obres d’art catalanes hi ha als Museu Vaticans i en reclamaria el seu retorn que, de ben segur, seria inmediat coneixent la opinió que té del tema el Vaticà.

Però no sols això. Als museus vaticans hi ha, per exemple, un museu misioner-etnològic amb més de 100.000 peces de països com Mèxic, Nova Guinea o Perú. Jo no sé a què esperen els governs d’aquests països a reclamar-les. Segur que el Vaticà els hi tornarà.

Foto: Període clàssic (s. XV). Pedra esculpida. Mèxic. Població: Azteca. Una de les 30 peces més importants dels museus.

divendres, 28 de maig de 2010

Arbres enganxifossos

Arbres com el que surt a la foto se'n poden veure a molts xafrans de l'Eixample. Fan una bona ombra a l'estiu, a la primavera ens alegren la vista amb unes boniques flors de color rosa i a l'hivern, ja sense fulles deixen passar, els raigs del sol. No sé com es diuen (la botànica no és el meu fort) però no tot són flors i violes.
Un cop han caigut les flors de la primavera deixen caure un regal no gens agradable. Es tracta d'una substància que deixa el terra negre i enganxifós. Ho podeu veure a la foto en que destaca la taca fosca del terra. La veritat és que fa força angunia trepitjar-la ja que s'hi enganxen les sabates.
Crec que algú es va precipitar en plantar-los.

dijous, 27 de maig de 2010

El timo de la "E-stampita"

Diariament rebo e-mails en els que m'intenten timar. Tinc la paciència de llegir-me'ls per veure com s'ho fan per enredar a la gent. La veritat és que me'n faig creus que algú piqui i es deixi enredar, perque són un textos mal escrit, amb faltes d'ortografia i que anuncien accions difícils de creure. A més, normalment remeten a unes adreces web absoluta i totalment sospitoses. Però si n'envien tants és que algú cau a la trampa del timo de la "E-stampita", si no, no ho intentarien.

No m'he pogut resistir a penjar el darrer. És que no té despredici. Obviament el publico tal qual:

"Estimado cliente,
Como usted estas acostumbrado,BBVA organiza tombolas de fidelidad en cada mes para todos los clientes del pais.
Usted eres el afortunado ganador de un TV LED 32" SAMSUNG UE32c6530.

Para poder entrar en posesion del premio, por favor demuestra que estas cliente de BBVA confirmando los datos del contrato BBVA.

Para poder confirmar los datos de cuenta y tambien los datos personales,por favor acceder el siguente link

ftp://c-67-171-3-%2053%20hsd1.wa.comcast.net/bbpress/www.bbva.es/acceso_cliente/index.html

Disculpen las molestias

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A. - 2010"

Ah! i a més no sçoc client d'aquest banc ni de cap dels que m'inviten a visitar habitualment.

Avís: he manipulat una mica la URL, no fós cas que algú caigués a la temptació de fer-hi click.

dilluns, 24 de maig de 2010

Una nova manera de passejar per Barcelona

He rebut aquest escrit a través del Facebook. Realment aquesta eina de comunicació se m'està mostrant molt més interesant del que m'havia imaginat. Dons bé el Sergio m'ha enviat aquest text per fer-me conéixer uns paquets turístic per passejar per Barcelona. Com m'ha semblat força interessant he decidit reproduïr el text tal com m'ha arribat. Que aprofiti.


Estimat Josep Maria,

Fa temps que segueixo el teu blog i em fa molta il.lusió presentar-te Citywalks, una nova forma de descobrir la ciutat que he creat a Barcelona.

Citywalks es un pack que conté 2 emocionants experiencies per recórrer, a peu i completament al teu aire, els indrets més emblemàtics de Barcelona. El pack conté els planols de 2 rutes i un mini-mp3 pregravat amb el qual el visitant podrà realitzar un viatge a través del temps en el que diferents personatges li explicaran anécdotes i llegendes dels llocs pels quals vagi passant. Hem iniciat la producció amb el pack de Barcelona y les experiencies Barcelona Gótica y Barcelona Modernista a les que seguiran próximament les de Madrid, Roma, Paris i Londres.

Si voleu conéixer millor les experiencies que s’ofereixen al pack Citywalks Barcelona, les podeu consultar en els següents links:
Barcelona Gótica: http://www.citywalks.es/barcelona_ruta_gotica.html
Barcelona Modernista: http://www.citywalks.es/barcelona_ruta_modernista.html

També pots seguir-nos a facebook: www.facebook.com/citywalks.es

Ja em donaràs la teva opinió!!

Sergio Sáez
Citywalks

divendres, 21 de maig de 2010

Sort de les hemeroteques

“No más mentiras por favor…”. Maig del 2010, el PP referint-se a Zapatero

No seré jo el que digui que Zapatero no ha dit mentides. Tampoc seré jo el que digui que no en dirà en un futur.

Però que ho digui el PP del “Les aseguro que en Iraq hay armas de destrucción masiva..” (Aznar) o el de “sólo salen unos hilillos de pastilina…” (Rajoy) o el de “aquí tienen a sus familiares muertos en el accidente de Turquía…” (Trillo), o el de “yo me he pagado los trajes…” (Camps), o tants i tants altres, em sembla al•lucinant.

Com poden ells acusar a algú de dir mentides si a ells ja no els hi queden dents de tantes com n’han dit.

Sort de les hemeroteques…

Retireu aquest anunci, si us plau

Utilitzar el suicidi per anunciar qualsevol cosa em sembla impresentable. És propi d'alguna ment malalta que necessita urgentment tractament psiquiàtric.
Però a més, en una situació com la que vivim, amb tanta gent passant un calvari per sobreviure, amb els problemes de tota mena que sobrevolen damunt la societat, utilitzar el suicidi, ni que sigui el d'un robot, per anunciar un embotit, em sembla absoluta i totalment reprobable.
L'ideòleg d'aquesta campanya si que s'hauria de quedar a l'atur.
Si us plau, retireu aquests anuncis dels carrers i feu-ho ja. Per higiene mental.
Jo, de moment, no penso comprar res d'aquesta marca que no vul ni citar.

dijous, 20 de maig de 2010

Una tanca oblidada

Senyors de Fecsa-Endesa poden passar a recollir aquesta tanca quan ho desitigin, el carrer no tanca (xist...) mai. Se la deurien oblidar la darrera vegada que vàren obrir el carrer. O potser la van deixar per la propera vegada que l'obrin, que de ben segur no trigarà gaire.
Ah! me n'oblidava, está al carrer Urgell entre Còrsega i París, pujant a mà dreta.

dimarts, 18 de maig de 2010

Gràcies hemeroteca

19/6/2006

Referèndum de l’Estatut (participació 40%)

“El presidente del PP en Catalunya, Josep Piqué, considera que el resultado del referéndum del Estatut es un "fracaso político" de los impulsores de la reforma…. El hecho de que la participación se quedara por debajo del 50 % del censo electoral permitió al presidente del PP en Catalunya subrayar que más de la mitad de la población se había desentendido del proceso y que ello, unido a los votos negativos, hacía posible afirmar que dos de cada tres catalanes no había dado su apoyo al nuevo Estatut.” La Vanguardia

17/5/2010

Referèndum Diagonal (participació 12,17%)

Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP a l’Ajuntament:
“Si Hereu no dimite que presente una cuestión de confianza”.

O sigui que quan els interessa un 40% de participació (i gairebé un 90% de si) no és significatiu i per tant és un fracàs polític i quan els interessa amb un 12,17 % de participació i un 80 % de de gent votant la opció "3" (menys d'un 10% del cens) és tant gran el vot contrari que és motiu de dimissió.

Quina sort en tenim amb les hemeroteques!!!!!!

dissabte, 15 de maig de 2010

Zapatero te seguidors a dreta i esquerra

Noticia d'agències

"El gobernador republicano de California, Arnold Schwarezenegger, anunció la eliminación del programa CalWorks, que ofrece asistencia financiera temporal para familias con escasos ingresos, así como la supresión de los servicios de cuidado infantil, la reducción de los fondos para atención a enfermos mentales en un 60 por ciento y recortes en gastos escolares.


Los ajustes incluyeron una nueva bajada de los salarios de los funcionarios del estado en un 5 por ciento.

Aproximadamente 1,3 millones de adultos y 1 millón de niños se verán afectados por el final de CalWorks, si el plan del político republicano queda refrendado por el Parlamento."


Com podeu veure ningú se'n salva, ni a dreta ni a esquerra, de fer retallades impopulars per eixugar el dèficit. Però la dreta d'aquí procurarà que no se'n parli massa del que fan els republicans als Estat Units. Sino no tindrien arguments per criticar al Zapatero.

divendres, 14 de maig de 2010

Per una vegada, felicitats

Sovint he escrit en aquesta pantalla sobre el tros de vorera que podeu veure a la foto. Es tracta de la Diagonal amb Casanova. Hi ha una senyal de trànsit que prohibeix aparcar ("inclús motos en vorera") però sempre estava ple a vessar de motos aparcadaes. Veure els post del 17/3/10 o el del 19/3/10. Doncs bé ahir vaig comprovar, amb alegria, que algú ha fet la seva feina i ha fet fora les motos. M'ìmagino que un guàrdia urbà s'ha entretingut posant multes dos dies seguits i que això ha estat suficient per expulsar les motos d'un espai que mai haguéssin hagut defer-se seu.
Per una vegada, felicitats a l'Ajuntament.

dijous, 13 de maig de 2010

Jo no me’l crec

“Los 45 millones de españoles saben que soy honrado, que tengo lo mismo que tenía cuando llegué a la política. Nadie se puede creer que el presidente de una Comunidad Autónoma pueda venderse por tres trajes. Es absurdo y no sólo lo creo yo, lo cree mi partido y todos mis compatriotas desde Finisterre a Cabo de Gata".

Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana

Com a mínim hauria de dir 44.999.999 de españoles, perque, almenys jo, no me’l crec. El que si que crec és que no s’ha venut per tres tratjos

Quin dia ahir. Bufff.

El Camps dient totnteries com la que reprodueixo aquí dalt (i moltes altres!). El Zapatero anunciant unes retallades que fan por només veure-les. El Rajoy contestant bejenades. L’Hereu dient “digo” on havia dit “Diego” i seguint amb una consulta que el portarà a la ruïna política. Quin dia ahir!

Almenys jo vaig poder votar pel referèndum de la Diagonal, i sense problemes.

dimecres, 12 de maig de 2010

L’Hereu, ha begut oli

Ahir dimarts vaig anar a votar pel referèndum de la Diagonal. Dic hi vaig anar, perque no vaig poder fer-ho. Vaig anar a la carpa del Mercat del Ninot. Eren 2/4 i mig de 7. Davant tenis 5 o 6 persones. “Aniré ràpid” vaig pensar. Però cada votant trigava més en aconseguir emetre el vot que el que l’havia precedit. Quan votava el que anava dos per davan meu, tot es va col•lpasar. La cua cada cop era més gran i els comentaris indignats de la gent anaven “in crescendo”. A ¼ de 8, ja tip me’n vaig anar sense votar.

Mentre m’esperava, me’n vaig adonar que l’Hereu havia begut oli. Ell ha organitzat un referèndum per transformar la Diagonal i, almenys, a l’Eixample la gent se’l prenia com un referèndum per l’Hereu: “Hereu Si, opció A o B, Hereu No, la tercera”. Comentaris n’hi havien per tots els gustos: “Ens pren el pèl”, “No sap ni fer anar els ordinadors”, “S’ha gastat tres milions de pessetes (SIC) per fer el referèndum”, “Amaga la opció C”… En fi, ningú parlava sobre què és el millor que li pot passar a la Diagonal, sinò sobre què dolent és el nostre alcalde…

Hereu, o mobilitzes a les persones que et van votar als barris, o els votants de l’Eixample, Sant Gervasi, Sarrià et plantufaran la tercera opció als teus nassos i la opossició de l’Ajuntament l’aprofitarà per atacar-te amb tota l’artilleria.

No deixa de ser trist que la primera vegada a la història de la ciutat que un alcalde consulta als ciutadans sobre què fer a un carrer la gent ho aprofiti per atacar a l’alcalde. La veritat no crec que mai més l’Ajuntament consulti res a ningú. Jo no ho faria.

dilluns, 10 de maig de 2010

Postals de Barcelona (XV)

"El balcó". Travessera de les Corts

Si fós la BE seria molt pitjor

Si passeu aquests dies davant el Clínic us trobareu un circ mediàtic. tipus Tomate. No és que la Belen Esteban s'estigui operant de carnots, no. Ella ho faria en una privada i segur que el circ seria encara més nombròs.
Resulta que hi han operat al Rei i s'hi estarà uns dies convalescent. Val a dir que jo no sóc monàrquic, però he de reconéixer que és un crack operant-se en un hospotal públic i, a més, de Catalunya.

diumenge, 9 de maig de 2010

Sí que ve d'1 minut

La setmana pasada la borsa de Nova Iork va viure 7 minuts d'autèntic pànic. Ahir, el Barça, en el seu partit amb el Sevilla, va tenir 5 minuts que li haguésin pogut costar tota la lliga. Després diran que no ve d'1 minut.

dijous, 6 de maig de 2010

Jo votaré bulevard

D'entrada penso que l'Hereu s'ha ficat en un embolic amb el tema del referèndum de la Diagonal. Ara molts el critiquen per haver-lo convocat, segurament els mateixos que el criticarien si no l'hagués convocat i hagués pres la decisió en el ple. Que la Diagonal ha de canviar jo també ho crec ja que penso que no pot ser que un carrer tan important com aquest sigui una autèntica carretera urbana.
Un cop convocat el referèndum i pensant que cal un canvi em sembla que la millor opció és la del bulevar: els cotxes el més lluny que es pugui de les cases, i si n'hi ha pocs millor. I les bicicletes el més lluny posible dels vianants. Ah! i prohibit aparcar motos fora de les zones habilitades.
Que optimista sóc...

dilluns, 3 de maig de 2010

A l’igual

Aquest matí he escoltat a Catalunya Ràdio el següent diàleg entre en Manuel Fuentes i una periodista del programa (transcripció lliure, però contingut exacte):

Manuel. “Avui fan vaga els maquinistes de l’estació de Sants. Perquè és la vaga?”

Periodista. “Doncs els maquinistes reclamen que les 50 places d’aparcament que tenen ara i que són descobertes, siguin cobertes”.

I a mi, que gairebé m’ennuego, m’ha sortit l’exclamació preferida dels meus fills: “a l’igual...”

dimarts, 27 d’abril de 2010

Amb el vel a una altra banda o més val que correm un vel

I jo em pregunto. Com pot ser que una escola pública prohibeixi a una alumna portar un mocador al cap com a símbol religiòs? També prohibeix portar creus penjades al coll? Com pot ser que una escola pública o concertada faci això i en canvi altres escoles concertades del mateix pais permetin professores (monges) amb el cap cobert? O capellans fent clase amb sotana? Si tots els diners surten de les nostres butxaques perquè unes permeten la simbologia religiosa i d’altres no? No seria més lògic que si una nena vol portar el cap cobert per motius religiossos la deixin? Una altra cosa seria que portés burka o alguna altre tipus de vel que tapa tota la cara. Evidentment això no s’ha de permetre, per dignitat. Però cal recordar que si fa quatre dies les nostres àvies (almenys les meves) anaven amb un mocador al cap normalment per motius religiossos no ens hauriem d’esverar si ara ho volen fer membres d’una altra religió. Mentre no molestin, quin mal fan?

divendres, 23 d’abril de 2010

Un acudit per Sant Jordi

L'altre dia vaig rebre un acudit per e-mail que em sembla molt apropiat per la Diada de Sant Jordi (està en castellà):


Una mañana, el marido vuelve a su cabaña después de varias horas de pesca
y decide dormir una siesta.
Aunque no conoce bien el lago, la mujer decide salir en la lancha.
Se mete lago adentro, ancla y lee un libro..
Viene un Guardián en su lancha, se acerca a la mujer y dice:

- ”Buenos días, señora. ¿Qué está haciendo?”
- Leyendo un libro- responde ella (pensando '¿No es obvio?')
- Está en zona restringida para pescar- le informa Él.
- Disculpe, oficial, pero no estoy pescando, estoy leyendo.
- Si, pero tiene todo el equipo, por lo que veo, podría empezar en cualquier momento, tendré que llevarla y detenerla.
- Si hace eso, lo tendré que acusar de abuso sexual- dice la mujer...
- Pero ni siquiera la toqué !!! - dice el guarda.
- Es cierto, pero tiene todo el equipo. Por lo que veo, podría empezar en
cualquier momento.
- Disculpe, que tenga un buen día, “señora”, y se fue....

I és que llegir dóna molts arguments...

dimarts, 20 d’abril de 2010

Els de l'Ajuntament han de menjar cues de pansa

Fa setmanes que aquest tros del carrer París / Urgell que surt a la foto ha estat asfaltat i pintat. Els pintors vàren deixar un espai per sis contenidors: un d'orgànica, dos de rebuig, un de paper, un de vidre i un de plàstic/metall. Però ai las! un cop més l'encarregat de portar els contenidros se n'ha oblidat de portar-ne tres, i no és l'únic lloc del carrer Urgell que això passa. Per mi que falta molta coordinació entre els diferents serveis de la Casa Gran.
Una mica més a dalt, al carrer Buenos Aires, entre Urgell i Villarroel fa mesos que hi van "plantar" uns nous fanals. Però només hi ha el pak perque algú se n'ha oblidat d'ells i no hi han col·locat els llums. O sigui que són uns pals sense cap utilitat,
Ai, aquests de l'Ajuntament han de menjar cues de pansa i no oblidar-se'n tant de les coses.

dilluns, 19 d’abril de 2010

I què?

La Vanguardia. 19 abril del 2010. Pàgina 17:

Titol: "Rajoy responde a Montilla que renovar ahora el TC lo dañaría para siempre"

I què? Si ells mateixos s'han retratat. Gairebé quatre anys per fer una feina!!! Pitjor, impossible.

Escosells de flors i tifes

Ja sé que la foto és molt dolenta, però il·lustra molt bé una característica barcelonina. Per un costat els arbres que hi ha a les cantonades de l'Eixample, després d'oferir-nos uns dies amb una preciosa floració perden els pètals i deixen el terra com una catifa de color rosa. Per altra, uns altres habitants de la ciutat, els gossos, deixen les seves tifes sense que el cotxins dels seus amos les recullin. El resultat? escosells de flors i tifes. Les llums i les ombres d'aquesta meravellosa ciutat reunides en un metre quadrat.

dissabte, 17 d’abril de 2010

Barcelona, un cau de dracs

El fotògraf Josep Martínez s'ha passat gairebé quatre anys cercant dracs per Barcelona. Els ha buscat per façanes, fons, làmpares.. El resultat és que amb la seva màquina n'ha "caçat" uns 400. Si, si, 400. Aquesta setmana en presenta una petita col·lecció a una exposició que inaugura el proper dijous, 22, la vigilia de Sant Jordi, i que es titula "Drakcelona"

Galeria: ART CENTRE
Adreça: Provença, 253
Telèfon: 93 487 51 54

dimecres, 14 d’abril de 2010

Un acudit

Gairebé cada dia rebo e-mails amb acudits, coses curioses, divertides... Qui no? és el pa de cada dia. Avui he rebut aquest acudit (en castellà) que m'ha fet tanta gracia que el vull compartir. Em sembla que és antic, però i què?

LAS ABUELAS NO LO SABEN TODO........

El pequeño nieto estaba pasando unos días con su abuela.
Llevaba un rato jugando fuera con otros niños cuando entró en la casa y le preguntó:
- Abuela!!!, ¿cómo se llama cuando dos personas duermen en el mismo cuarto y una de ellas está encima de la otra?
La abuela se quedó un poco sorprendida, pero decidió decirle la verdad.
- A éso se le llama tener relaciones sexuales, cariño...
El pequeño dijo ,
- "Aha..!" y volvió a salir a charlar y jugar con los otros niños.
Al otro día volvió a entrar y dijo todo enojado:
- Abuela, no se llaman relaciones sexuales!, se llaman LITERAS !...... y la maestra quiere hablar contigo ....

El toll desentollat

El passat 5 de març vaig escriure un post en el que parlava del pas de vianants de Rosselló/Urgell. Un pas que sempre que plou amb ganes queda impracticable perque s'omple d'aigua. Doncs bé, ja sigui perque els de l'Ajuntament em llegeixen o perque ho han descobert sols, avui hi havia una brigada treient porqueria de l'embornal. I amb la quantitat de porqueria que hi treien, és evident que estava obturat. Més val tard que mai. El proper dia que plogui amb ganes veurem si ha quedat arreglat. Seguiré el tema.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Els gossos han de fer pipí on toca

Fa un parell d’anys vaig publicar un text en aquest mateix blog en el que explicava que havia vist una senyora amb gos, que portava una ampolla plena d’aigua i netejava els pipis del seu animal. L’actittut de la senyora em va semblar molt meritoria, per poc freqüent. I és que les miccions dels gossos a les voreres són, a més d’insalubres i agressives pel mobiliari urb¡a, una autèntica “cotxinada”.
Avui llegeixo que l’ajuntament del Prat ha començat a fer classes als propietaris de gossos, per que sapiguen com ensenyar als seus animals on han de fer pipí. I anuncien que d’aquí uns messos multaran als amos dels animals que miccionin on no s’fa de fer.
Aplaudiments pel Prat i,,, senyor Hereru llegeixi La Vanguardia d’avui, plana 7, suplement Vivir.

dimecres, 7 d’abril de 2010

És curiós...

Avui, mentre anava xino xano cap a treballar, pensava sobre els cassos de corrupció que afecten a prohoms del Partit Popular i amb la reacció del partit. És curiòs veure que quan el casos de corrupció afecten, per exemple, a militans del PSOE, segons el PP els socialistes són us corruptes, però quan els cassos afecten als seus propis militants, aleshores és un problema d’individuus i no del partit. I dic curiós per no dir una altra cosa… De totes maneres la gent els seguirà votant, només cal veure què passa a Itàlia on el Berlusconi segueix manant….

dilluns, 5 d’abril de 2010

Postals de Barcelona (XIII)

Aquest dilluns de Pasqua estava passejant amb la familia per l'escullera del Port Olímpic, quan he vist una barca de vela que passava davant l'Hotel Vela i m'ha sortit aquesta simpàtica foto en la que l'hotel fa honor al seu nom.