dimarts, 27 d’abril de 2010

Amb el vel a una altra banda o més val que correm un vel

I jo em pregunto. Com pot ser que una escola pública prohibeixi a una alumna portar un mocador al cap com a símbol religiòs? També prohibeix portar creus penjades al coll? Com pot ser que una escola pública o concertada faci això i en canvi altres escoles concertades del mateix pais permetin professores (monges) amb el cap cobert? O capellans fent clase amb sotana? Si tots els diners surten de les nostres butxaques perquè unes permeten la simbologia religiosa i d’altres no? No seria més lògic que si una nena vol portar el cap cobert per motius religiossos la deixin? Una altra cosa seria que portés burka o alguna altre tipus de vel que tapa tota la cara. Evidentment això no s’ha de permetre, per dignitat. Però cal recordar que si fa quatre dies les nostres àvies (almenys les meves) anaven amb un mocador al cap normalment per motius religiossos no ens hauriem d’esverar si ara ho volen fer membres d’una altra religió. Mentre no molestin, quin mal fan?

divendres, 23 d’abril de 2010

Un acudit per Sant Jordi

L'altre dia vaig rebre un acudit per e-mail que em sembla molt apropiat per la Diada de Sant Jordi (està en castellà):


Una mañana, el marido vuelve a su cabaña después de varias horas de pesca
y decide dormir una siesta.
Aunque no conoce bien el lago, la mujer decide salir en la lancha.
Se mete lago adentro, ancla y lee un libro..
Viene un Guardián en su lancha, se acerca a la mujer y dice:

- ”Buenos días, señora. ¿Qué está haciendo?”
- Leyendo un libro- responde ella (pensando '¿No es obvio?')
- Está en zona restringida para pescar- le informa Él.
- Disculpe, oficial, pero no estoy pescando, estoy leyendo.
- Si, pero tiene todo el equipo, por lo que veo, podría empezar en cualquier momento, tendré que llevarla y detenerla.
- Si hace eso, lo tendré que acusar de abuso sexual- dice la mujer...
- Pero ni siquiera la toqué !!! - dice el guarda.
- Es cierto, pero tiene todo el equipo. Por lo que veo, podría empezar en
cualquier momento.
- Disculpe, que tenga un buen día, “señora”, y se fue....

I és que llegir dóna molts arguments...

dimarts, 20 d’abril de 2010

Els de l'Ajuntament han de menjar cues de pansa

Fa setmanes que aquest tros del carrer París / Urgell que surt a la foto ha estat asfaltat i pintat. Els pintors vàren deixar un espai per sis contenidors: un d'orgànica, dos de rebuig, un de paper, un de vidre i un de plàstic/metall. Però ai las! un cop més l'encarregat de portar els contenidros se n'ha oblidat de portar-ne tres, i no és l'únic lloc del carrer Urgell que això passa. Per mi que falta molta coordinació entre els diferents serveis de la Casa Gran.
Una mica més a dalt, al carrer Buenos Aires, entre Urgell i Villarroel fa mesos que hi van "plantar" uns nous fanals. Però només hi ha el pak perque algú se n'ha oblidat d'ells i no hi han col·locat els llums. O sigui que són uns pals sense cap utilitat,
Ai, aquests de l'Ajuntament han de menjar cues de pansa i no oblidar-se'n tant de les coses.

dilluns, 19 d’abril de 2010

I què?

La Vanguardia. 19 abril del 2010. Pàgina 17:

Titol: "Rajoy responde a Montilla que renovar ahora el TC lo dañaría para siempre"

I què? Si ells mateixos s'han retratat. Gairebé quatre anys per fer una feina!!! Pitjor, impossible.

Escosells de flors i tifes

Ja sé que la foto és molt dolenta, però il·lustra molt bé una característica barcelonina. Per un costat els arbres que hi ha a les cantonades de l'Eixample, després d'oferir-nos uns dies amb una preciosa floració perden els pètals i deixen el terra com una catifa de color rosa. Per altra, uns altres habitants de la ciutat, els gossos, deixen les seves tifes sense que el cotxins dels seus amos les recullin. El resultat? escosells de flors i tifes. Les llums i les ombres d'aquesta meravellosa ciutat reunides en un metre quadrat.

dissabte, 17 d’abril de 2010

Barcelona, un cau de dracs

El fotògraf Josep Martínez s'ha passat gairebé quatre anys cercant dracs per Barcelona. Els ha buscat per façanes, fons, làmpares.. El resultat és que amb la seva màquina n'ha "caçat" uns 400. Si, si, 400. Aquesta setmana en presenta una petita col·lecció a una exposició que inaugura el proper dijous, 22, la vigilia de Sant Jordi, i que es titula "Drakcelona"

Galeria: ART CENTRE
Adreça: Provença, 253
Telèfon: 93 487 51 54

dimecres, 14 d’abril de 2010

Un acudit

Gairebé cada dia rebo e-mails amb acudits, coses curioses, divertides... Qui no? és el pa de cada dia. Avui he rebut aquest acudit (en castellà) que m'ha fet tanta gracia que el vull compartir. Em sembla que és antic, però i què?

LAS ABUELAS NO LO SABEN TODO........

El pequeño nieto estaba pasando unos días con su abuela.
Llevaba un rato jugando fuera con otros niños cuando entró en la casa y le preguntó:
- Abuela!!!, ¿cómo se llama cuando dos personas duermen en el mismo cuarto y una de ellas está encima de la otra?
La abuela se quedó un poco sorprendida, pero decidió decirle la verdad.
- A éso se le llama tener relaciones sexuales, cariño...
El pequeño dijo ,
- "Aha..!" y volvió a salir a charlar y jugar con los otros niños.
Al otro día volvió a entrar y dijo todo enojado:
- Abuela, no se llaman relaciones sexuales!, se llaman LITERAS !...... y la maestra quiere hablar contigo ....

El toll desentollat

El passat 5 de març vaig escriure un post en el que parlava del pas de vianants de Rosselló/Urgell. Un pas que sempre que plou amb ganes queda impracticable perque s'omple d'aigua. Doncs bé, ja sigui perque els de l'Ajuntament em llegeixen o perque ho han descobert sols, avui hi havia una brigada treient porqueria de l'embornal. I amb la quantitat de porqueria que hi treien, és evident que estava obturat. Més val tard que mai. El proper dia que plogui amb ganes veurem si ha quedat arreglat. Seguiré el tema.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Els gossos han de fer pipí on toca

Fa un parell d’anys vaig publicar un text en aquest mateix blog en el que explicava que havia vist una senyora amb gos, que portava una ampolla plena d’aigua i netejava els pipis del seu animal. L’actittut de la senyora em va semblar molt meritoria, per poc freqüent. I és que les miccions dels gossos a les voreres són, a més d’insalubres i agressives pel mobiliari urb¡a, una autèntica “cotxinada”.
Avui llegeixo que l’ajuntament del Prat ha començat a fer classes als propietaris de gossos, per que sapiguen com ensenyar als seus animals on han de fer pipí. I anuncien que d’aquí uns messos multaran als amos dels animals que miccionin on no s’fa de fer.
Aplaudiments pel Prat i,,, senyor Hereru llegeixi La Vanguardia d’avui, plana 7, suplement Vivir.

dimecres, 7 d’abril de 2010

És curiós...

Avui, mentre anava xino xano cap a treballar, pensava sobre els cassos de corrupció que afecten a prohoms del Partit Popular i amb la reacció del partit. És curiòs veure que quan el casos de corrupció afecten, per exemple, a militans del PSOE, segons el PP els socialistes són us corruptes, però quan els cassos afecten als seus propis militants, aleshores és un problema d’individuus i no del partit. I dic curiós per no dir una altra cosa… De totes maneres la gent els seguirà votant, només cal veure què passa a Itàlia on el Berlusconi segueix manant….

dilluns, 5 d’abril de 2010

Postals de Barcelona (XIII)

Aquest dilluns de Pasqua estava passejant amb la familia per l'escullera del Port Olímpic, quan he vist una barca de vela que passava davant l'Hotel Vela i m'ha sortit aquesta simpàtica foto en la que l'hotel fa honor al seu nom.