divendres, 27 de juliol de 2007

dimecres, 25 de juliol de 2007

L'acudit de "La Vanguardia"


L'acudit d'en Ventura&Coromina que publica avui "La Vanguardia" a les seves planes d'opinió sembla fet per aquest blog. És per això que em prenc la llibertat de reproduïr-lo.

Pobres vianants, ho tenim fotut


Les administracions han d’establir prioritats a la seva tasca. Desde el meu punt de vista una de las prioritats que ha de tenir l’ajuntament de Barcelona són els vianants. No pot ser que l’ajuntament prioritzi el transport privat damunt el dret dels vianants a passejar per voreres el més amples posible i lliures d’obstacles. És per això que quan vaig veure la vorera que es veu a la foto, situada al carrer dels Madrazo vaig al•lucinar. Com es pot estrènyer una vorera a més de la meitat per fer un aparcament de motos? Em sembla inadmisible. Comprenc que els motoristes han de tenir llocs per aparcar els seus vehicles, però mai a costa de treure espai als vianants. Si l’ajuntament no té això clar, els vianants ho tenim fotut.

dilluns, 23 de juliol de 2007

Farts

El passat dissabte 21 de juliol, La Vanguardia publicava aquesta carta que reprodueixo i amb la que estic totalment d'acord. La he deixat en castellà que és com es va publicar.


Harto de ciclistas
Cada día camino por la avenida Diagonal y me cruzo de frente con ciclistas que circulan por su carril correctamente. El problema surge cuando uno se topa de frente con dos ciclistas que circulan en paralelo, uno por su carril, y el otro invadiendo el espacio de los peatones. Estoy cansado de tener que apartarme para no ser atropellado. Y, además, te insultan o te increpan cuando intentas decirles educadamente que deben circular por su carril bici. Otra situación muy peligrosa para el peatón de la Diagonal sucede cuando te adelantan casi rozando por la espalda y sin avisar. O cuando una bicicleta se salta el semáforo y hay que esquivarla para no ser arrollado. Me parece que hay que impulsar y potenciar el uso de la bicicleta, como medio de transporte rápido y limpio, pero se debería sancionar a todos los ciclistas que cometan este tipo de infracciones, porque algunos se creen con derecho a todo. Pienso que en muchos casos es más un problema de falta de educación y sentido común que de seguridad vial. Solamente espero que alguien tome cartas en este asunto, o ir andando por nuestras aceras será sumamente caótico en el futuro.
FERRAN ELÍAS GARCÍA
Barcelona

dimecres, 18 de juliol de 2007

Socors!!! Ha arribat el Bicing


Als milers de bicicletes que circulen diariament per Barcelona s’hi han d’afegir ara les 1.500 (i aviat 3.000) del Bicing. Aquestes, a més a més, són usades per més d’un usuari el que fa que els viatges es multipliquin indefinidament. És així que, per si no en teniem prou amb les nombrosses mostres d’incivisme a les que ens tenien acostumats els ciclistes habituals, ara hi hem d’afegir les dels nou vinguts a les dues rodes. Fa uns dies en vaig ser testimoni al passeig Joan de Borbó on durant una estona que hi vaig passejar vaig poder veure esgarrifat desenes de Bicingclistes per damunt la vorera a velocitats d’sprint. Com diria aquell: fins que no hi hagi una desgràcia no ho arreglaran!!!!

diumenge, 15 de juliol de 2007

Ciutats B

Des de fa mesos, cada matí m’aixeco amb el parte radiofònic de desastres que succeixen a Bagdad (i a la resta d’Iraq). Sovint em ve al cap el patiment d’aquesta gent que viu i mor a una ciutat com la nostra en la que els seus habitants no saben com acabaran el dia ni si, quan vagin a comprar a un mercat, algú farà saltar un cotxe pels aires provocant la mort i la destrucció. Tot rumiant-hi vaig caure en el fet que Bagdad comparteix amb Barcelona i amb moltes altres ciutats del món el fet que el seu nom comença amb la lletra B. I va ser aleshores quan vaig començar a pensar en que els ciutadans hauriem de poder fer alguna cosa a banda del que facin els governs. En català “Bé” vol dir “De bona manera, rectament, especialment d'una manera conforme al deure” i sense accent també és el nom de la segona lletra de l’abecedari. Des d’aquí faig una crida al nostre ajuntament per que impulsi una associació o comunitat de “Ciutats B”. És a dir una associació de ciutats que el seu nom comenci per la lletra B, l’objectiu de la qual sigui en primer lloc portar a terme iniciatives per ajudar la gent de Bagdad (una Ciutat B). Ciutats candidates a unir-se a Barcelona podrien ser: Brusel·les, Buenos Aires, Bogotà, Boston, Bombai, Bonn, Berlin, Bilbao, Bangkok, Berna, Burdeus, Burgos, Brasilia, Brighton, Bratislava, Beirut (una altra ciutat B a la que s’hauria d’ajudar) ... i me’n deixo moltes. Estic segur que des d’aquestes ciutats es podrien fer moltes coses per ajudar Bagdad i que molts de nosaltres estariem disposats a posar-hi el nostre gra de sorra.

dilluns, 9 de juliol de 2007

Faltes, faltes i més faltes


Els carrers de Barcelona són una enorme mostra de faltes d’ortografia. Les hi ha per tots els gustos. En català i en castellà. Les pissarres que anuncien menús del dia n’estan planes, les cartes dles restaurants també, el rètols de les botigues, els rètols dels magatzems. He vist faltes com a cases de pagès a El Corte Inglés, a Ikea… L’altra dia vaig entrar al Carrefour de la Rambla i deixant a banda que gairebé moro congelat (senyors del Carrefour, què no han vist l’anunci de la Generalitat demanant l’aire condicionat a 25º?) vaig retratar aquest rètol que no té desperdici. Està en anglès i, suposadament, en català:
ALIMENTACIÓ (correcte)
CARNICERÍA (està en castellà)
CONGELATS (correcte)
FRUITERIA (correcte)
CREMERÍE (no sé en quin idioma, en francès?)
PEIXADERÍA (se suposa que volien escriure PEIXATERIA).

dijous, 5 de juliol de 2007

Caminar per muntanya


Dies passats vaig anar al Pirineu amb els meus dos fills i un amic del gran. Concretament vàrem anar al Parc Nacional d’Aigüestortes Llac de Sant Maurici i la idea era fer algunes excursions d’alta muntanya (a la imatge es veuen els Encantats i a sota el llac de Sant Maurici). Vàrem estar-nos al refugi d’Amitges, situat a 2.380 metres d’alçada. No han estat gaires dies però si els suficients per haver-me permés fer algunes reflexions i haver tingut algunes sorpreses, no sempre bones.
La primera sorpresa va ser no trobar gent jove. El refugi té més de 60 places i no vàrem coincidir amb gent d’una franja d’edat compresa entre els 17/18 i els 30 anys. En canvi hi havia molta gent de 50, 60 i més anys. Grups de francesos, alemanys, espanyols... però tots formats per gent gran. Li vaig comentar al vigilant del refugi i em va corroborar la meva apreciació. Són molt pocs els nois joves que pujen al refugi. Pel meu fill gran l’explicació és que no hi ha tele ni Play i que per això no hi van. Lamentable. On està la tradició excursionista de Catalunya?
Una altra sorpresa, aquesta molt positiva, va ser lo net que estava el refugi. Fins i tot després d’haver-se passat tot el dia sense rentar, els lavabos estaven nets. La gent ho cuida perque així sap que s’ho troba net. Tot un exemple. Fins i tot la gent netejava la taula després de menjar. Això també és extensiu al parc, on pràcticament no hi vàrem trobar bruticia.
La darrera reflexió és més trista. Fèia molts anys que no anava a la a fer excursionisme. Els meus records estaven plens de solidaritat, bon humor i companyonia... En canvi, aquest dies he trobat molta seriositat, fins el punt que en creuar-nos pels estrets camins amb grups de gent amb prou feines ens saludàven. Vaig arribar a tenir la impressió que si ens haguéssim fet mal haurien passat de llarg. De fet vaig recordar el fet que va ocòrrer a l’Everest on la gent va deixar enrrera un moribunt perque no hi podien fer res. Pensant amb això he arribat a la conclusió que ara la gent va a la muntanya amb un objectiu i que l’objectiu passa per davant de tot. A l’Everest l’objectiu és pujar-hi i això passa per damunt de qualsevol consideració i al Parc de Sant Maurici l’objectiu és fer la travessa “Carros de Foc” i això passa per davant de tot. És a dir no anem a disfrutar sino a aconseguir un objectiu. Tan de bo estigui equivocat.