Caminar per muntanya

Dies passats vaig anar al Pirineu amb els meus dos fills i un amic del gran. Concretament vàrem anar al Parc Nacional d’Aigüestortes Llac de Sant Maurici i la idea era fer algunes excursions d’alta muntanya (a la imatge es veuen els Encantats i a sota el llac de Sant Maurici). Vàrem estar-nos al refugi d’Amitges, situat a 2.380 metres d’alçada. No han estat gaires dies però si els suficients per haver-me permés fer algunes reflexions i haver tingut algunes sorpreses, no sempre bones.
La primera sorpresa va ser no trobar gent jove. El refugi té més de 60 places i no vàrem coincidir amb gent d’una franja d’edat compresa entre els 17/18 i els 30 anys. En canvi hi havia molta gent de 50, 60 i més anys. Grups de francesos, alemanys, espanyols... però tots formats per gent gran. Li vaig comentar al vigilant del refugi i em va corroborar la meva apreciació. Són molt pocs els nois joves que pujen al refugi. Pel meu fill gran l’explicació és que no hi ha tele ni Play i que per això no hi van. Lamentable. On està la tradició excursionista de Catalunya?
Una altra sorpresa, aquesta molt positiva, va ser lo net que estava el refugi. Fins i tot després d’haver-se passat tot el dia sense rentar, els lavabos estaven nets. La gent ho cuida perque així sap que s’ho troba net. Tot un exemple. Fins i tot la gent netejava la taula després de menjar. Això també és extensiu al parc, on pràcticament no hi vàrem trobar bruticia.
La darrera reflexió és més trista. Fèia molts anys que no anava a la a fer excursionisme. Els meus records estaven plens de solidaritat, bon humor i companyonia... En canvi, aquest dies he trobat molta seriositat, fins el punt que en creuar-nos pels estrets camins amb grups de gent amb prou feines ens saludàven. Vaig arribar a tenir la impressió que si ens haguéssim fet mal haurien passat de llarg. De fet vaig recordar el fet que va ocòrrer a l’Everest on la gent va deixar enrrera un moribunt perque no hi podien fer res. Pensant amb això he arribat a la conclusió que ara la gent va a la muntanya amb un objectiu i que l’objectiu passa per davant de tot. A l’Everest l’objectiu és pujar-hi i això passa per damunt de qualsevol consideració i al Parc de Sant Maurici l’objectiu és fer la travessa “Carros de Foc” i això passa per davant de tot. És a dir no anem a disfrutar sino a aconseguir un objectiu. Tan de bo estigui equivocat.