dijous, 29 de juliol de 2010

Més consideraciones sobre el “tema” de les curses de braus

1. Els senyors i les senyores del PP han participat en una votació democràtica. Quan un participa en una votació és per fer cas del que surti. T’agradi o no t’agradi el resultat. Si no en vols fer cas, el que has de fer és no participar-hi. Doncs bé els senyors i les senyores del PP vàren votar i com no els agrada el que ha sortit volen carregar-se el resultat en unes altres instàncies. D’això se’n diu “demòcrates de pa sucat amb oli” o, directament, filibusterisme. De totes maneres no ens hauria d’estranyar ja que van fer el mateix amb l’Estatut. O sigui que la conclusió és que no són gent de refiar.

2. Els dos grups que vàren votar en contra de la prohibició es vàren omplir la boca de que les coses no s’han de prohibir, però en canvi són els que més s’afanyen a prohibir el burka, l’abortament, els matrimonis homosexuals… És a dir, “no s’han de prohibir les coses que a mi m’agraden, però si les que no m’agraden”.

3. Un altre argument que vàren utilitzar és la tradició. Si la humanitat hagués fet cas de l’argument de la “tradició”, encara hi hauria lluites de gladiadors. De fet hi ha llocs que encara es lapida o es fa l’ablació a les nenes en nom de la sacrosanta “tradició”.

4. Acabo per avui amb una reflexió matutina: Si les curses de braus són “cultura”, el Jesulín de Ubrique és un intel•lectual?

dimecres, 28 de juliol de 2010

Quan el patiment animal és un espectacle

Fa un moment m’estava escoltant al senyor Rivera, represnetant de Ciutadans al Parlament de Catalunya, parlant de la ILP que es vota avui per prohibir les curses de braus a Catalunya. M’ha cridat l’atenció la seva comparació de les curses amb l’elaboració de foie, o amb la pesca esportiva. Fa anys vaig visitar una granja d’ànecs a França i vaig decidir que mai més menjaria “foie” (no ho he complert, ho reconeixo). Els animals són sotmessos a una sèrie de pràctiques lamentables. Però no és cap espectacle, ningú va a veure com pateixen, ningú disfruta del seu patiment. Són coses totalment diferents. És veritat que crec que no se’ls hauria de fer el mal que se’ls fa als ànecs. Però el debat dels braus és totalment diferent.

Els braus són un espectacle basat en el patiment d’un animal: un espectacle!!! Una societat que disfruta amb el patiment d’un animal és una societat malalta. Quan jo era menut cada estiu vèia a les festes majors com a les piscines hi havia un dia que s’hi tirava un ànec i el que l’agafava se’l quedava. El pobre ànec quedava mig desplumat. Era una tradició i també un espectacle i es va prohibir. Ara a ningú se li acudiria fer-ho. Hi ha països on hi ha baralles de gossos, però aquí estan prohibides, i de galls, però aquí estan prohibides, i fins i tot, de cavalls (a la foto festa a Filipnes aquest setmana en podeu veure un exemple esgarrifòs), però aquí estan prohibides.

A mi em sembla totalment lògic que es prohibeixi un espectacle en el que un animal mor davant els espectadors.

dijous, 22 de juliol de 2010

A regar fanals

No sé si és la darrera moda, però fa unes setmanes que veig molts fanals rodejats d'un escocell. Potser ho fan per a que es poguin regar i així creixin una mica... Els  que sí que els utilitzen encantats són el gossos.

Els podeu veure al carrer Villarroel, Buenos Aires, Londres, Urgell i rodalies. No n'hi ha ni un ni dos, n'hi ha un munt. I fa temps que estan així o sigui que, una de dues, a l'Ajuntament se li ha acabat el pressupost per tapar aquesta mena d'escocell o bé algú se n'ha oblidat. Com s'ha oblidat de col·locar contenidors a llocs on hi ha dibuixat l'esapi per posar-los, o s'ha oblidat d'unes preinstal·lacions semafòriques que ja formen part del nostre paisatge quotidià i de les que ja n'he parlat en alguna ocasió.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Quatre parets

Les portes i poca cosa més és el que encara queda en peu de la caserna dels Bombers del carrer Provença. Comprenc que és un espai necessari per ampliar l'Hospital Clínic, però no puc deixar de sentir una certa nostàlgia  en no veure la torre veneciana que hi havia al pati, o no trobar-me els bombers comprant al mercat del Ninot.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Sóc un ectoplasma

"La "Catalunya real" y "mayoritaria" no se manifestó ayer en Barcelona, sino que será la que saldrá hoy a la calle para apoyar a la selección española en la final del Mundial."
Alicia Sánchez-Camacho

Si fós veritat això que va dir ahir la presidenta del PP a Catalunya jo sóc un ectoplasma, no sóc real, ja que vaig ser a la manifestació i no vaig sortir al carrer ahir per abonar la selecció espanyola.
Quantes tonteries diuen els polítics!

diumenge, 11 de juliol de 2010

Tots som pops

De totes les imatges que es van poder veure ahir al passeig de Gràcia (i que jo vaig fotografiar) em quedo amb aquesta per actual, divertida i explícita.

dijous, 8 de juliol de 2010

L'atac de les motos invasores


Aquest espai entre dues jardineres (per dir-lis d'alguna manera) està situalt al carrer Buenos Aires. Fa anys l'Ajuntament hi va col·locar unes pilones per evitar, suposo, que els cotxes hi aparquésin i així poguésim passar els vianants. Però i les motos?, doncs desde fa anys els motoristes han pres aquests espais entre les pilones com un magnífic aparcament pels seus vehicles. Resultat? les motos ens envaeixen i els vianants seguim sense poder-hi passar. Observeu que a la foto encara hi ha un espai buit, però és un miratge del moment en que la vaig fer, ja que normalment aquest espai està ocupat tot el dia.
A veure si aviat es prohibeix aparcar motos a la vorera a tota la ciutat. Aquell dia els vianants hauriem de sortir al carrer a cel·lebrar-ho amb coets i cava.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Paradoxes d'un ciutadà perplex

M'estava mirant el video que podéu veure si féu click damunt el titol d'aquest post.
Es tracta de sis soldats de l'exèrcit hebreu que patrullen pels carrers d'Hebron a Cisjordania i que, en un moment donat, es posen a ballar. Diuen que els seus oficials estan pensant en castigar-los. Castigar-los per ballar!!!!! si haguésin disparat a algun palestí i l'haguésin mort, segur que no els castigarien i, fins i tot, potser els donarien una medalla. Però ai las!, uns soldats ballant és més del que pot suportar un oficial com cal. I més si pertanty a un dels exèrcits més poderosos del món.
Em provoca perplexitat.
M'agradaria veure totos els soldats del món, de tots els exèrcits del món ballant tots alhora fent una inmensa flasmob o com es digui l'invent. Seria meravellós.

divendres, 2 de juliol de 2010

Quina cara (19)

Com hi ha espai... aparco (carrer Villarroel)

Una bona noticia: A la zona marítima del Poblenou prohibeixen des d'ahir aparcar motos a totes les voreres i han creat 2.000 places d'aparcament per motos. A veure si hi ha guàrdies per fer-ho complir.

dijous, 1 de juliol de 2010

La web de l’incivisme

Crec que fora interessant que l’Ajuntament obrís la web de l’incivisme. Si, si, de l’incivisme.

M’explico. Es tratactaria de crear un espai web en el s’informés abastament de les conductes incíviques que es produeixen a la ciutat. En aquest espai els ciutadans, anonimament o no, podriem informar a l’Ajuntament de les conductes incíviques reiterades que observem a la ciutat. Amb aquesta informació l’Ajuntament podria enviar a la guàrdia urbana o als inspectors que convingués pel tema, per comprovar si la informació proporcionada pels ciutadans/ciutadanes és correcte i fer el que calgués per aturar-ho. Ja fós informar a l’infractor o posant-li una sanció.

De quines conductes parlo? Dons aquí van alguns exemples:

- Un ciutadà/ciutadana que no recull mai les deposicions del seu gos/gossa que cada dia depossa a la mateixa hora al mateix carrer.

- Un motorista que cada matí desperta a mig barri amb el seu tub d’escapament.

- Unes dones de fer feïnes d’un edifici d’oficines que cada dia, quan pleguen, baixen bosses plenes de paper i les llencen al contenidor de rebuig.

- Un veï/veïna que cada dia llença la bossa d’escombraries a una paperera.

- ….

No es tracta que els ciutadans denunciem, ja que no és la nostra responsabilitat, tampoc que ens enfrontem amb els incívics, ja que en podem sortir escaldats. Es tracta d’informar a l’autoritat d’aquestes conductes i que siguin les autoritats les que solucionin el tema. Per això els paguem…

I a més ja no podran al•legar desconeixement dels fets.