dijous, 27 de setembre del 2007

Jo també he anat en bicicleta per Barcelona… un dia

L’any 1985 jo vivia al barri del Clot i treballava a El Periódico que, en aquell moment, tenia la seu al carrer d’Urgell cantonada Diputació. Normalment em desplaçava a treballar amb el metro. Un dia, com que tenia una bicicleta, vaig pensar que seria una bona idea agafar-la per anar al diari. Per qui no ho recordi o per aquells que no hi eren, cal dir que en aquell moment gairebé ningú utilitzava la bicicleta per Barcelona. Motos i cotxes n’hi havien molts, però bicicletes no. I a l’Ajuntament encara no hi havia arribat en Portabella per omplir la ciutat de bicicletes. Ni per un moment se’m va passar pel cap la possibilitat de circular per la vorera, ni crec que aleshore se li hagués acudit a ningú. Així dons vaig agafar la bicicleta i vaig circular tota l’estona per la calçada rodejat de cotxes, autobusos, camions i motos. Era terrorífic i a més a més, vaig empassar molt de fum. Només hi vaig anar un dia. Després d’aquella experiència vaig aparcar la bicicleta que, per cert, al cap de poc temps em van robar. El que més em sorprén és que ara, els ciclistes es queixin de que han d’anar per la calçada. Evidentment. Circular per la vorera sobre rodes és escandalós i a ningú se li hagués hagut d’acudir mai. Ara bé, comprenc que als ciclistes els faci por anar per la calçada. A mi me’n va fer. La única solució que hi veig és fer molts carrils bici treient espai als cotxes. Tots hi sortiriem guanyant. Els ciclistes, el vianants i els ciutadans en general que veuriem reduïr la contaminació.

dimarts, 25 de setembre del 2007

La llei igual per a tots?


Aquest matí, cap a les 8, estava a la cruïlla dels carrers Urgell amb Rosselló quan ha arribat el vehicle blindat que es veu a la fotografia. El conductor ha deixat el vehicle ocupant gairebé dos carrils del carrer Urgell que, a aquestes hores, no cal dir que va força ple. En l'estona que hi he estat ha passat una motorista de la guàrdia urbana i un cotxe patrulla. Tots dos han passat de llarg. I jo em preguntava què haguéssin fet si enlloc d'un vehicle blindat hagués estat un turisme particular. Estic convençut que li haguéssin ficat dues multes (una per carril) i a més se l'hagués endut la grua. Però es clar era un vehicle blindat i. pel que sembla, la llei no és igual per a tothom.

dilluns, 17 de setembre del 2007

Viure a la Caixa


Aquest home que surt a la fotografia ha estat tot el cap de setmana instal•lat en aquesta cantonada del carrer Paris amb Urgell. El vestíbul de la Caixa li ha servit d’improvitzat allotjament que, per cert, ha deixat fet una porqueria. És una d’aquestes imatges de la ciutat que mai no s’haurien de veure perque en una ciutat com Barcelona no haurien d’existir.

Noves ordenances, noves costums?

Dissabte 15 de setembre va entrar en vigor la nova ordenança de circulació a Barcelona que afecta molt principalment als ciclistes. Aquesta ordenança ha estat mesos gestant-se i en la mateixa han participat entitats interessades en el tema. Al meu entendre les associacions ciclistes són les que han sortir guanyant i els vinants els que n’hem sortit perdent. Però, vet aquí que, ironies de la vida, les que s’hi han manifestat en contra han estat els ciclistes. I crec que els ciclistes han guanyat perque encara se’ls permet circular per damunt de la vorera. D’acord, amb restriccions, però per damunt de la vorera. Han de deixar un metre de distància amb els vianants, però qui va amb un metre a la butxaca per medir-ho i l’ensurt que fan quan et venen per darrera a tota velocitat no te’l treu ningú. Ah!! Però ara no podran anar a més de 10 kilòmetres per hora quan circulin per la vorera. Ja! (això és un somriure). En fi caldrà deixar passar unes setmanes a veure si hi ha algun ciclista que en faci cas. Per si algú vol conèixer amb detall les noves normes aquí va un enllaç on les trobareu: http://www.bcn.es/bicicleta/docs/BICIutat.pdf

dimecres, 12 de setembre del 2007

Un camp de batalla


Crec que la ciutat de Barcelona cada cop s’assembla més a un camp de batalla, malauradament. Cotxes contra motos i bicicletes, motos contra bicicletes i vianants, bicicletes contra vianants, vianants que escupen a terra, fumadors que deixen el terra com si fós un cendrer gegantí, cotxes que aparquen on volen o que fan sonar el clàxon a tota hora…. En fi un camp de batalla que afortunadament deixa poques víctimes, però que alguna si que en deixa. Hi ha alguns ciutadans que sembla que això de camp de batalla s’ho han pres tan seriosament que fins i tot es preparen pel combat. Em refereixo als que circulen per la ciutat conduïnt un Hummer o algún dels seus imitadors. El Hummer és un vehicle militar que va començar la seva carrera l’any 1993, durant la Operació Tempesta del Desert a l’Iraq. D’aquí va passar a ser comercialitzat com a vehicle d’ús particular i ara el porten quatre pocasoltes per acompanyar els nens a escola o per anar a la segona residència. La qúestió és que tothom vegi que amb ells no s’hi poden ficar per que van “armats” i protegits com si anésin a la guerra. I què millor per ser vistos que deixar el vehicle aparcat al mig d’un pas de vianants com el que es veu a la foto feta la setmana passada al carrer Villarroel/Diagonal. Hi ha alguna ciutat al món que ja està fent passes per evitar que els tot terrenys circulin pels seus centres urbans. A veure si Barcelona es posa les piles abans de que el camp de batalla s’ompli de carros blindats.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Intolerable tolerància


Intolerable és el que em sembla l’estat d’algunes voreres de Barcelona per les que caminar és una autèntica aventura. Aquesta que es veu a la fotografia correspon al carrer de Rosselló just davant de l’Hospital Clínic. Hi ha un taller de motos (quan s’acabarà amb la tolerància municipal amb els taller de motos que utilitzen les voreres com a magatzem!!!!) i un quiosc que ocupa ben bé el 80 % de l’espai de la vorera. Si tenim en comte que allí mateix hi ha un parada de metro molt transitada i que l’hospital genera una gran quantitat de tràfec de persones la situació d’aquesta vorera em sembla intolerable (i mira que fa anys que dura!!!). Hi ha moments del dia que per caminar-hi cal demanar tanda.