dijous, 27 de setembre de 2007

Jo també he anat en bicicleta per Barcelona… un dia

L’any 1985 jo vivia al barri del Clot i treballava a El Periódico que, en aquell moment, tenia la seu al carrer d’Urgell cantonada Diputació. Normalment em desplaçava a treballar amb el metro. Un dia, com que tenia una bicicleta, vaig pensar que seria una bona idea agafar-la per anar al diari. Per qui no ho recordi o per aquells que no hi eren, cal dir que en aquell moment gairebé ningú utilitzava la bicicleta per Barcelona. Motos i cotxes n’hi havien molts, però bicicletes no. I a l’Ajuntament encara no hi havia arribat en Portabella per omplir la ciutat de bicicletes. Ni per un moment se’m va passar pel cap la possibilitat de circular per la vorera, ni crec que aleshore se li hagués acudit a ningú. Així dons vaig agafar la bicicleta i vaig circular tota l’estona per la calçada rodejat de cotxes, autobusos, camions i motos. Era terrorífic i a més a més, vaig empassar molt de fum. Només hi vaig anar un dia. Després d’aquella experiència vaig aparcar la bicicleta que, per cert, al cap de poc temps em van robar. El que més em sorprén és que ara, els ciclistes es queixin de que han d’anar per la calçada. Evidentment. Circular per la vorera sobre rodes és escandalós i a ningú se li hagués hagut d’acudir mai. Ara bé, comprenc que als ciclistes els faci por anar per la calçada. A mi me’n va fer. La única solució que hi veig és fer molts carrils bici treient espai als cotxes. Tots hi sortiriem guanyant. Els ciclistes, el vianants i els ciutadans en general que veuriem reduïr la contaminació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada