divendres, 22 de juny de 2007

El carrer de Motuset


Tot veient en què s'han convertit el, en d'altres temps, emblemàtic carrer de Tuset, proposo a l'Ajuntament de la ciutat que sense més dilacions li canviï el nom pel de carrer de Motuset.

dimecres, 20 de juny de 2007

Amb la Telefònica hem topat, amics


Una de la Telefònica. Barcelona és una continua font de sorpreses, sovint negatives. Els lectors d’aquest blog en teniu un bon grapat d’exemples. Ara, el que m’he trobat avui (veure foto), supera tot el llindar. Al carrer Muntaner / Mallorca, cantonada montanya/Besós la companyia telefònica hi està fent unes obres. Aquest matí a ¼ de 8 m’he trobat una rasa d’un metre i mig aproximadament de fondària, que anava desde la paret de la casa fins la calçada. La rasa estava sense senyalitzar, sense una tapa i, ni tan sols, una tanca. És a dir no s’hi podia pasar sense fer un salt amb el perill que representa i amb la imposibilitat de fer-ho per gent amb cadires de rodes, cotxets o carrets de la compra. He trucat a la guàrdia urbana i espero que, no sols ho hagin arreglatm sinò que obrint un expedient sancionador a la companyia responsable del nyap.
Una altra de la Telefònica. La companyia telefònica no respecta la toponimia catalana. M’explico. En aquest blog hi tinc un contador de visites que conta els lectors i diu des de quin punt de conexió l’ha visitat. Ahir va venir una visita des de Sant Llorenç d’Hortons i l’adreça que marca la companyia és: “Telefonica de Espana, San Lorenzo De Hortóns, Cataluna, España”. O sigui que ja ho sabeu Sant Lorenzo De Hortóns, collóns.

dilluns, 18 de juny de 2007

Ha tancat la granja

La vida d’un barri depen en bona part de la quantitat i la diversitat del seu comerç. Aquells barris en els que les persianes de la major part de les botigues estan permanentment baixades, semblen barris morts. Un altre síntoma de defalliment és quan les botigues són ocupades per entitats bancàries que tanquen al migdia i per la tarda deixen els carrers com si fosin un desert. I això és el que, poc a poc, li està passant als voltants del mercat del Ninot. Tanquen les botigues i, quan tornen a obrir, ho fan en forma d’oficina d’un banc o d’una caixa. A la cantonada de Mallorca amb Villarroel hi havia un sabater de tota la vida. Es va jubilar a finals de maig i ara la persiana està tancada. Al costat mateix hi havia una granja de tota la vida. Era l’unic lloc del barri on hi trobava nata acabada de fer. Avui he vist la persiana baixada i me n’he enterat que també ha tancat. El local ha estat traspassat a un banc. Espero que els preus dels lloguers dels locals comencin a baixar ràpidament i que no siguin els bancs els únics que els puguin pagar. Només així podrem veure com els nostres barris resuciten. De moment m’he quedat sense nata de la bona.

dijous, 14 de juny de 2007

Sense ordre ni concert

Quan vaig començar a escriure aquest blog ho vaig fer amb la intenció de donar veu a la gent que camina per la ciutat. Tot aquells que es desplacen sobre rodes ja tenen associacions, societat o reials clubs que els defensen, però els vianants som individus indefensos en el més ampli sentit de la paraula. Un dels fronts que més em va impulsar a fer labarcelonaquecamina fou la política del senyor Jordi Portabella, responsable d’haver promocionat la bicicleta a Barcelona sense haver preparat i creat previament un mínim de normes. El resultat el tenim a la vista: centenars de bicicletes circulant diariament per les voreres de la ciutat a tota velocitat, bicicletes lligades a fanals o papereres…. Sembla ser que el senyor Portabella no repetirà càrrec, la qual cosa em satisfà enormement. Espero que el qseu substitut tingui més enteniment i sàpiga posar ordre i concert en el desgavell existent sobre les dues rodes sense motor.

dimarts, 12 de juny de 2007

Va de bolets


A la meva escala no es parla d’altra cosa que dels bolets de la jardinera. Tot va començar la setmana pasada. A una de les jardineres que tenim al vestíbol de l’entrada del carrer i que tan bé cuida el Joan, porter de la finca, hi va sortir un grup de bolets que en dos dies vàren nèixer, crèixer i van morir. Eren grocs i realment es van fer molt grans. El Joan els va arrencar, però aquest cap de setmana en van tornar a nèixer un grapat que, en només dos dies s’han fet enormes (veure la foto que, per cert, no és de molt bona qualitat). En aquesta ocasió, a més a més, n’ha sortit a un altre racó de la jardinera un d’una altra espècie. El veïns estem esperant a veure si acaben sortint rovellons (és broma).

divendres, 8 de juny de 2007

Amb poques paraules


Fitxa tècnica de la fotografia
Dia: 7 de juny
Hora: 14.30
Lloc: carrer Calvet / Avenir, costat Besòs.
Durant tots els anys que fa que camino per la ciutat he vist lligats a postes, fanals i altre tipus de mobiliari urbà tota mena d'objectes. Confeso que encara no hi havia vist un carret de la compra. Realment cada dia fan els pisos més petits.

dimecres, 6 de juny de 2007

El nyap nacional


Des de fa mesos paso cada dia pel costat de la illa Bayer (Calàbria, Paris, Viladomat, Còrsega) on les promotores Amrey d’Enric Reyna Agrupació Mútua y Vertix hi construeixen 350 pisos, 4 plantes de parquing, un interior d’illa i un centre comercial. I desde fa mesos que veig com camions i camions en surten cada dia carregats de terra procedent de l’inmens forat que s’hi està fent. L’accident que va pasar ahir es vèia venir. El terra de Barcelona no és sòlid i per fer un forat d’aquesta magnitut cal fer-hi uns murs de contenció enormes i forts. S’han fet? O un cop més el nyap ha fet acte de presència en una obra. Aquest cop ha estat la iniciativa privada i no la pública la responsable del desastre. Les conseqüencies només són materials ja que, per sort o per miracle, no hi van haver desgràcies humanes. Però ara durant setmanes o messos, a Barcelona haurem de patir un carrer Paris tallat per esboranc. I el cost en temps perdut, en contaminació i en molèsties qui el pagarà? Crec que l’haurien de pagar les promotores descontant-los dels enormes beneficis que en pensen treure de la seva promoció.

dimarts, 5 de juny de 2007

No tenen ni per mitjons?



És indubtable que, per caminar, fan falta unes sabates còmodes i uns bons mitjons. Per això des d’aquest blog no podem quedar al marge d’una notícia relacionada amb aquests dos elements. Es tracta de la fotografia publicada per la revista “Interviú” en la que podem veure els mitjons foradats del lider del PP, Mariano Rajoy i unes sabates amb la sola gastada (esquerra). Aquest home deu caminar molt i, tal com va fer-li vergonya reconèixer, el sou no li arriba ni per comprar mitjons. La noticia m’ha fet recordar uns altres mitjons foradats famosos: els que va deixar al descobert el president del Banc Mundial, Paul Wolfowitz , en el decurs d’una visita a una mesquita a Turquia (dreta).

dilluns, 4 de juny de 2007

Catalunya, 4 – Resta del món, 9

Unes obres a casa meva m’han mantingut al marge del blog tot al llarg de la setmana pasada. Al llarg de cinc dies representants de diversos gremis han ocupat casa meva per a realitzar-hi diversos treballs. El dilluns va venir el parquetista (sudamericà). Dimarts van venir el lampista (català) i els del cable (un que parlava castellà i un sudamericà). Dimecres i dijous, el pintor (català). Divendres van venir d’Ikea a portar uns armaris i a montar-los (tres sudamericans). Exceptuant dilluns la resta de dies vàrem anar a dinar a un restaurant. El dimarts a un de menú (la cambrera era catalana), dimecres a un de menjar xinés (els dos cambrers que ens vàrem atendre, xinesos, ella ni tan sols parlava res que poguésim entendre), dijous a un de menú (la cambrera era sudamericana) i divendres a un altre de menú (la cambrera també era sudamericana). Resum de la setmana: he pogut fer obres a casa i he pogut menjar gràcies a que m’han atés 7 sudamericans, 2 xinesos i 4 catalans.