divendres, 25 de gener del 2013

La Barcelona que Camina ha perdut

Vaig començar a escriure aquest bloc a principis del 2007. Fa sis anys. Vaig començar per què estava força emprenyat amb el que estava passant a Barcelona amb els ciclistes i les bicicletes  Al principi escrivia força comentaris sobre això, però també sobre els motoristes i el civisme en general. Sempre des del punt de vista del vianant.

En aquell moment pensava que la convivència entre les dues rodes i les dues cames acabaria sent civilitzada.

Han passat sis anys i crec que la Barcelona que Camina ha perdut. Les bicicletes (i els ciclistes) s’han apropiat de les voreres i si no es produeix un miracle (en forma de multes i sancions) ningú els farà baixar. Ni els carrils bici, ni l’emprenyament dels ciutadans han aconseguit canviar les coses.

Els vianants hem perdut. Ja no podem tenir aquella sensació meravellosa d’anar caminant tranquil·lament per la vorera  Mirant amunt dels edificis, embadalits. Ara hem d’anar amb quatre ulls millor que dos per evitar ser atropellats. Ep! I no els hi diguis res als ciclistes que circulen a tota velocitat, que s’emprenyen.

S’han fet els amos, els vianants hem perdut la batalla, però perdrem la guerra?