En aquell moment pensava
que la convivència entre les dues rodes i les dues cames acabaria sent
civilitzada.
Han passat sis anys i
crec que la Barcelona
que Camina ha perdut. Les bicicletes (i els ciclistes) s’han apropiat de les
voreres i si no es produeix un miracle (en forma de multes i sancions) ningú
els farà baixar. Ni els carrils bici, ni l’emprenyament dels ciutadans han
aconseguit canviar les coses.
Els vianants hem perdut.
Ja no podem tenir aquella sensació meravellosa d’anar caminant tranquil·lament
per la vorera Mirant amunt dels edificis, embadalits. Ara hem d’anar amb quatre
ulls millor que dos per evitar ser atropellats. Ep! I no els hi diguis res als ciclistes
que circulen a tota velocitat, que s’emprenyen.
S’han fet els amos, els
vianants hem perdut la batalla, però perdrem la guerra?