dimecres, 30 de juliol de 2008

És el disseny, idiota!!!!


Fa poques setmanes va obrir el carril bici del carrer Urgell entre la plaça Francesc MAcià i el carrer Paris. Ara n'estan fent la continuació Urgell avall. Una de les característiques d'aquest carril és que la la calçada per on circulen el vehicles de motor i el carril de les bicicletes estan separats per uns tacs de goma clavats a terra. En poques setmanes molts d'aquests tacs están trencats, desenganxats i fora del seu lloc (veure un exemple a la foto). És evident que algú s'ha equivocat al triar aquest element urbà que no aguanta al seu lloc ni unes poques setmanes. Algú se n'hauria d'adonar i no seguir col·locant-los a la resta del carril. És evident que el disseny està equivocat, però si algú persisteix en l'error de seguir-los instal·lant, aleshores ja no és només un problema de disseny.

dijous, 24 de juliol de 2008

Sense paraules


En els "tebeios" que llegia quan era petit hi havien acudits que dèien "sin palabras". Recordant allò, avui inauguro una secció de fotos "sense paraules". Davant algunes imatges no cal dir res.

dijous, 17 de juliol de 2008

Una "n" perduda


Només és una "n", però amb ella el cartell passa d'informar que un determinat producte està a "punto de sal" (la frase ja és complicada) a afegir-se a la campanya de les autoritats sanitàries contra la sal. Ja que "puto de sal" és una barroera manera d'atacar la sal. En qualsevol cas l'autor del rètol s'hauria de fer mirar la vista o passar-lo per un corrector automàtic. La foto està feta a un super de l'Eixample ahir dimecres a la tarda.

dimarts, 1 de juliol de 2008

Misteri inescrutable


Fa més de 10 dies que es van acabar les obres de realització del carril bici del carre Urgell, entre Francesc Macià i Paris. 10 dies i les seves corresponents nits. Però pel que sembla (veure la fotografia feta aquest matí) a algú se li ha oblidat d'enretirar les tanques per permetre el pas de les bicicletes. O potser és que no volen que hi passi ningú fins que l'autoritat corresponent ho inauguri. Són els misteris de l'obra pública: inescrutables.