dissabte, 24 de novembre de 2007

Aules tristes d'ahir i d'avui

Avui, a la portada de La Vanguardia surt una fotografia d’una aula de l’Institut Jaume Balmes. Quan l’he vist he recordat de seguida quan jo hi vaig estudiar fa més de 30 anys. No ha canviat gens. Recordo que eren aules depriments que invitàven poc a l’estudi. En aquella època no hi havia doble vidre i el soroll dels cotxes del carrer era insoportable. I el doble vidre és l’únic que ha canviat en 35 anys. Em sembla deplorable que ningú hagi estat capaç de pensar en aplicar modernes tècniques, com la del Feng Shui, per millorar el rendiment escolar millorant l’espai on s’estudia. Això si en tot aquest temps hi ha hagut no sé quant plans d’estudi. Però a ningú se li ha acudit començar pel més senzill com és modernitzar l’aspecte físic de les aules. I les cadires segueixen sent unes horribles i incòmodes cadires de fòrmica en la que els alumnes hi han de passar 8 hores diàries. A qui li pot extranyar que quan siguem grans tinguem mal d’esquena si de petits ens hem passat tantes hores en unes cadires incomodíssimes

dimecres, 21 de novembre de 2007

No ho entenc


A la meva ciutat hi ha coses que no acabo de entendre. Una d’elles és la que ara explicaré. Al costat de casa, concretament al carrer Urgell, entre Mallorca i Provença, va tancar a la torera un video club. En el local que ocupava ha obert una empresa de missatgeria. Es diu Tourline Expres. Resulta que al carrer Urgell no es pot aparcar ni a una vorera ni a l’altra, però ha obert una empresa de missatgeria. A ningú se li escapa que a una empresa d’aquest tipus tot el dia hi arriben i marxen paquets. I aquests paquets no van sols, arriben o se’n van en furgonetes. I a més a més no tenen gual. Conseqüències: vehicles mal aparcats tot el dia i per damuint de la voerera. Aleshores com pot ser que l’Ajuntament autoritzi la opertura d’un local, que viu del traginar constant de furgonetes, a un carrer on no es pot aparcar durant tot el dia?.Jo no ho acabo d’entendre.

divendres, 16 de novembre de 2007

Ya es Navidad en El Corte Inglés


De tothom és sabut que totes les coses comencen abans a El Corte Inglés que a la resta de la societat. La primavera, la tardor o el Nadal encara no han arribat quan en aquests centres comercials ja els estan anunciant. En el centre de Francesc Macià ja ens desitgen bones festes, però com es pot veure a la fotografia ens les desitgen en castellà. Després hi ha qui diu que el castellà està en perill a Barcelona. Si no fes pena sentir això, seria per fer-se un fart de riure.

dimecres, 14 de novembre de 2007

Una ciutat de senyals caigudes


Fa dues setmanes parlava en aquest blog de la difícil verticalitat d'una senyal de trànsit. Pel que he anat observant sembla que un terrible virus està afectant a d'altres senyals i les està doblegant. Esperem que els/les responsables de l'Ajuntament en sàpiguen fer un diagnòstic i procedeixin a curar-les abans no ens trobem una ciutat de senyals caigudes. A la foto podem veure el mal estat en que es troba aquesta senyal al carrer de Buenos Aires tocant Urgell.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Disbarats a la ràdio

Cada dia, quan m’aixeco, mentre m’afaito i em dutxo, escolto les noticies de la ràdio. També ho faig al vespre abans o després de sopar .Normalment escolto Catalunya Informació per que a qualsevol hora tinc una visió de les noticies més interesants del dia. Però darrerament estic esverat. Ja sé que la ràdio és un mitjà en el que les coses que es diuen se les endú el vent, però els/les locutors/es de Catalunya Informació haurien d’anar més en comte amb el que diuen i, si la pifien, rectificar inmediatament. La darrera que he sentit va ser ahir al vespre. Estaven parlant de la película “53 días de invierno” de la directora catalana Judith Colell, una de les favorites dels “Premis Barcelona de Cine”. I a la locutora no se li acut res més que pronunciar Judith Colell com si fós una directora anglesa. Les meves orelles van tremolar. També recordo un dia que els nordamericans havien enviat 50 marines a protegir una ambaixada a no recordo quin pais i la locutora va deixar anar que hi havien enviat 50 mariners. Ella es va quedar tan ampla i jo em vaig quedar imaginant uns mariners amb arpons i canyes de pescar protegint l’ambaixada d’atacs terroristes.
PD. Aquest és el comentari número 100 que publico en el blog. La veritat és que quan el vaig començar no m'imaginava que hi arribés però aquí estan i encara hi ha corda per estona.

dijous, 8 de novembre de 2007

Un caiuco a Barcelona


Dia sí i dia també ens llevem amb la noticia de l’arribada a les costes canàries de persones provinents de l’Àfrica subsahariana. Hi arriben a bord de caiucos (que són un tipus de barca de pescadors molt feble i amb la que es juguen la vida). Molts d’aquestes persones subsaharianes acaben arribant tard o d’hora a Catalunya. Des d’aquest blog proposo a l’Ajuntament de Barcelona que porti un d’aquesta caiucos a Barcelona i el col•loqui en un lloc ben cèntric de la ciutat a tall d’escultura-homenatge a totes aquestes persones que es deixen la vida buscant-ne una de millor.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Benvolguts lectors

La Vanguardia Digital ha tingut la gentilesa de recomenar aquest blog. Això ha provocat que molts més ciutadans del que és habitual hi hagin entrat i hagin llegit aquesta mena de diari d’un vianant. Alguns fins i tot hi heu deixat els vostres comentaris que, en general, venen a dir que el que escric ho pensa molta gent. De comentaris crítics n’hi han hagut dos que m’han fet gràcia. Un dèia que només faltaria que no es pogués fumar pel carrer, cosa que jo no he dit, però que després de llegir-ho tampoc no em sembla tan mala pensada. El carrer està ple de nens, de persones malaltes, de gent a qui ens molesta molt el fum. Per què hem de suportar el vici d’alguns? Perque desengenyem-nos, fumar és un vici, no una necessitat. A més a més els fumadors ens estan deixant les voreres tan plenes de burilles de cigarretes que aviat se’n farà una capa si les brigades de neteja no intesifiquen els seus esforços per eliminar-les. L’altre comentari és el d’un lector que em preguntava si no em molesta el fum dels cotxes. Doncs si, evidentment, em molesta, però m’agaradaria que m’expliqués què té a veure una cosa amb l’altra. I a més a més jo no vaig ficant el nas darrera els tubs d’escapament i en canvi quan un fumador passa pel meu costat em fa respirar un núvol de fum. En fi, que moltes gràcies a La Vanguardia i a tots vostés que, almenys un dia, m’han llegit. Si volen repetir ja ho saben.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Tant pocs i com emprenyen

Des de l’entrada en vigor de la nova llei contra el tabac tinc la sensació que hi ha molta gent que fuma al carrer, Em passa sovint que he d’apartar-me si no vull que una bafarada de fum m’envolti. L’altra dia estava pensant en això i me’n vaig adonar que hi havia alguna cosa que no lligava. Com pot ser que tingui la sensació de que el carrer està ple de gent fumant i en canvi les estadístiques diuen que no fuma més que un 20% de la població!!! Aleshores vaig decidir fer una prova acientífica. Em vaig aturar a una cantonada durant cinc minuts, concretamente la de Provença/Villarroel entre les 17.30 i les 17.35. Durant aquest temps vaig contar tota la gent que hi passava (sense tenir en conte els nens) i quants fumàven i quants no. Obviamente entre els que no fumàven volia dir que no ho fèien en aquell moment, potser abans o després si que ho fèien. El resultat va ser sorprenent:
De 47 persones que hi van passar només 5 ho van fer fumant.
Aquest resultat em va fer pensar que la meva percepció de que hi ha molta gent fumant perl carrer és absolutament errònia i que, el que passa, és que els que fumen són pocs però emprenyen molt.