dimarts, 30 d’octubre de 2007

La difícil verticalitat


La ciutat està plena de petites coses que, a força de veure-les cada dia, ens semblen d’allò més normal. Però de vegades hi passem per davant i ens adonem que de normal res de res. Això em va passar amb aquesta senyal de trànsit que està al carrer Avenir cantonada Calvet. Passo cada dia pel seu costat. Pero l’altre dia vaig ser conscient de que no respectava la vertical. És més, la seva inclinació superior a la de torre de Pisa avisa que si algó no la redreça aviat, acabarà a terra. Elements com aquest em recorden les faltes d’ortografia als diaris. Nou persones llegeixen un article amb una gran falta al titol i ningú la veu, però arriba el que fa 10 i en el primer que es fixa és en la falta. A la ciutat el problema és aconseguir que qui es fixa en un element fora de lloc ho faci saber a quí correspongui. Sinò allà seguirà dia rera dia fins a la caiguda final.

dijous, 25 d’octubre de 2007

Un petit exercici de lògica urbana

Al carrer d'Urgell cantonada Paris hi ha un gran edifici d'oficines.
Cada dia hi passo pel davant poc després de les 8 del matí.
Davant de la porta hi ha uns contenidors d'escombraries que, a les hores que jo passo estan plens, quan seria més lògic que estiguéssin buits.
Estan plens per que les dones de la neteja treballen de matinada i baixen les escombraries molt d'hora.
Com són oficines la major part de les escombraries son papers (molts dies veig les dones que baixen grans bosses plenes de paper i les llencen).
A 50 o 60 metres dels contenidors d'escombraries, Urgell amunt, hi ha els contenidors de reciclatge, el de paper inclós.
Sembla ser que és molt difícil que les dones de fer feines caminin fins el contenidor de reciclatge de paper.
En tot aquell tros segur que els majors productors de deixalles de paper són els de l'edifici d'oficines.
Per tant, i aquí volia arrivar, no seria més lògic que els contenidors de reciclatge estiguéssin just davant de la porta de l'edifici d'oficines?

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Esperança fugissera


Quan va sortir la nova ordenança de circulació sobre bicicletes vaig pensar que per fi perdria de vista la bicicleta de la fotografia. És rosa i està rovellada. Fa mesos algú la va lligar al semàfor de vianants del carrer Mallorca cantonada Villarroel. Com que la ordenança prohibeix lligar bicicletes al mobiliari urbà (sembla que ara hi ha una moratòria: vianants de Barcelona unim-nos!!!) vaig pensar que a la fi algú se l'enduria ja que és evident que molesta i molt. Doncs allí segueix criant ronya. De tant en tan algú la belluga, però del seu lloc ningú la mou. La meva esperança, un cop més, va ser fugissera.

dijous, 18 d’octubre de 2007

Un forat


Hi ha vegades a Barcelona que una obra roman oblidada dies, setmanes i, fins i tot, mesos. Algú fa un forat a una vorera (quan és la calçada no acostuma a pasar, coses del trànsit), no se sap ni qui ni per què i després se n'oblida de tapar-lo. Mentrestant passa el temps i aquell forat que algú va fer passa a formar part del paisatge quotidià. Els vianants que passen cada dia pel seu costat arriva un moment que ja ni se n'adonen de la seva existència. Això és el que li passa en el forat de la fotografia. Està a la cantonada de Mallorca amb Urgell. Fa setmanes que un grup d'obrers el van fer i allí s'ha quedat. Algún dia, algún responsable passarà pel seu costat i potser pensarà: què hi fa aquest forat aquí? em pensava que l'haviem tepat. O potser ni tan sols pensarà res i el forat passarà a formar part d'alguna ruta turística. Temps al temps.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Interculturalitat


Ahir dissabte vaig anar a Vic. Passejant pel mercat, a una de les parades, hi vaig veure aquesta imatge que em va semblar un bon exemple del que és interculturalitat. Xilabes i vestits de faralaes, uns als costat dels altres i tot això al bell mig del que algú va dir una vegada que era "la capital de la Catalunya catalana".

dimarts, 9 d’octubre de 2007

La vorera, per qui hi aparca


La setmaana passada parlava d'un individu que sempre deixa la seva moto al mig de la vorera i fèia la broma que algun dia la deixaria perpendicular a la calçada. Doncs bé, sembla que m'hagi llegit ja que avui l'havia aparcat inclinada i ja falta poc per que acabi ocupant tot l'ample de la vorera. Seguiré informant. Per cert, per aquest carrer no hi passa mai un guàrdia urbà?

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Es pot ser més incívic?


Si el ciutadà (ciutadà?) que cada dia aparca (aparca?) aquesta moto a la vorera del carrer Madrazo, entre Santaló i Amigó, davant el mercat Galvany, volgués ser més incívic, ja només li quedaria deixar la moto perpendicular a la calçada. No m'extranyaria que algún dia ho fés.