dimarts, 29 de gener del 2008

Un estat laïc

M'ha arribat aquest comunicat emés per la Lliga per la Laïcitat que, davant de les darreres manifestacions de la cúpula de l'església d'aquest pais, em sembla interesant, comparteixo i us convido a llegir-la:

La Lliga per la Laïcitat, taula de 71 entitats, associacions i sindicats compromesos amb la llibertat, la tolerància i el progrés, que focalitza el seu centre d’estudi en impulsar mesures per avançar cap a la consolidació d’un marc de convivència per a la societat en base a la laïcitat, davant els últims esdeveniments propiciats per l’Església Catòlica Apostòlica Romana fa les següents consideracions:
1. Els poders eclesiàstics, per via de la Conferència Episcopal Espanyola, erigint-se
com a portadors de la veritat i moral de la població estan sent el braç executor d’una política conservadora que ataca i vulnera les bases democràtiques de qualsevol Estat de Dret de titularitat aconfessional.
2. La Conferència Episcopal Espanyola desprestigia el reconeixement de drets civils executats per l’actual govern espanyol, arribant a qüestionar-ne legitimitat sobre l’actual marc constitucional. Aquesta acció ens porta a considerar que els poders eclesiàstics intercepten directament sobre la voluntat democràtica de la població.
3. La Conferència Episcopal Espanyola, estant en el dret legítim de reunió, utilitza la seva força en base a una moral per atacar les institucions democràtiques. Això isgnifica una vulneració dels principis democràtics i una irrupció inadmissible en una societat moderna en ple segle XXI.

La Lliga per la Laïcitat insta a:
1. Els partits polítics a exigir fermament la derogació de l’actual concordat firmat entre la Santa Seu i el Govern espanyol, així com a derogar els acords concordataris de 1976 i 1979.
2. Reformar la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, per transformar-la en una nova Llei Orgànica de llibertat de pensament, de consciència i de religió, en consonància amb l’article 16 de la Constitució Espanyola que diu que “es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestades, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”.
3. La separació real Estat – esglésies, paralitzant el finançament públic a confessions religioses i l’exclusió d’ensenyament religiós als centres públics d’educació.
Per la llibertat de pensament, consciència i religió!
Per la protecció del dret de totes les persones a l’exercici de les seves llibertats públiques i drets fonamentals!
Per la construcció d’un Estat laic!
Barcelona 28 de gener de 2008

dimecres, 23 de gener del 2008

Qui controla les obres de la Sagrada Familia?


Cada vegada que sento als responsables de la construcció de la Sagrada Familia posant el crit al cel pel fet que el túnel de l’AVE passi pel carrer del costat a 40 metres profunditat em poso a tremolar. I és que després d’haver-los escoltat a ells i als responsables del túnel, el que més em preocupa no és com es farà el túnel sinò com s’està fent la Sagrada Familia. Tan poca confiança tenen amb la seva obra que, després d’haver-se fet dues linies de metro a tocar de l’edifici i a molts menys metres de profunditat i no haver passat res, ara estan supermegapreocupats. Estic convençut que els responsables del túnel faràn una feina modèlica (tindràn tots els ulls de la ciutat mirant-los el clatell). Per tan si hi ha tanta preocupació a la Sagrada Familia em fa pensar que no estan molt convençuts del que estan fent. Que consti que sóc dels que penso que la Sagrada Familia mai s’havia d’haver continuat, que s’havia d’haver quedat com la va deixar en Gaudí i que gairebé tot el que s’ha fet després és un nyap. Però veient lo esparoguits que estàn els responsables, penso que podria caure tan si hi ha túnel com si no n’hi ha. Algun organisme independent hauria d’auditar aquesta obra.

dilluns, 21 de gener del 2008

Si vas en tren… no pots pixar

He de confesar que la meva relació amb la Renfe és practicament nul•la. Potser la faig servir un o dos cops a l’any. Aquest any passat he patit per la gent que havia d’anar i venir amb tren, però el que és a mi, afortunadament, no m’ha afectat gens ni mica. Per això m’agradaria explicar una anècdota que em va passar ahir diumenge relacionada amb aquesta empresa. Com es prevèia bon temps vàrem decidir anar a caminar pel camí que segueix la platja del Maresme. Vàrem deixar el cotxe a l’abaixador de Montgat Nord i des d’allí vàrem caminar fins a Premià de Mar. El primer tros fins al Masnou és estret i poc recomenable, però de Masnou a Premià hi ha un camí meravellós. Si se li pot posar un però és als ciclistes que creuen que són els propietaris del camí i van a tota velocitat malgrat que hi ha cartells que els avisen que el vianants tenen prioritat. Un cop més em reafirmo que ciclistes i vianants pel mateix espai són incompatibles. Un cop vàrem arribar a l’estació de Premià es tractava d’agafar el tren fins a Montgat per tornar a agafar el cotxe. Tanta estona caminant m’havia fet venir ganes d’orinar i vaig pensar que a l’estació ho podria fer. Dons no, senyores i senyors, els lavabos de l’estació de Renfe de Premià de Mar estan al bar i, els diumenges al matí el bar està tancat. O sigui que si tens urgències fes-t’ho on puguis. Encara al•lucino.

dimecres, 16 de gener del 2008

Perill, bicicletes en contra direcció

L'avinguda Diagonal de Barcelona te un doble carril bici. A la vorera central del costat mar el carril bici va cap al mar i a la vorera del costat montanya el carril bici va en direcció cap el Llobregat (hi ha fletxes al terra que ho indiquen perfectament). Cada dia tavesso aquests carrils i sovint ewm trobo amb ciclistes que no respecten la direcció, és a dir, que van en contra direcció. Aquest migdia, sense anar més lluny, li he cridat l'atenció a un ciclista i per la cara que fèia semblava que li parlava del sexe dels àngels. Realment cada dia em sembla que els vianants vivim més en perill, ja que si els ciclistes ni tan sols se n'adonen quan circulen en contra direcció, què podem esperar d'ells. I tot això amb un Bicing que cada dia te més clients i més joves. Vianant, tremola!

divendres, 11 de gener del 2008

Pesseta, torna!!!!!


Josep M. de Sagarra escribia fa anys un poema que dèia així (cito de memòria):
He menjat amb molta gent
i qui diu gent diu gentusa
però mai tan malament
com en el hotels de la Husa
En aquest poema, Sagarra fèia referència a la cadena d'hotels Husa. I d'aquesta cadena és l'hotel Sant Bernat del Montseny en el que fa uns dies vaig anar amb la familia després de dinar, a prendre alguna cosa. Dons bé, com es pot veure en el ticket vàrem pendre un tallat, un cafè i dos Cacaolats. Si ho publico és per que em sembla absolutament escandalòs el que vaig pagar. Sobretot quan ho tradueixo en pessetes:
Un tallat: 1,60 euros (266 pessetes). Observeu que cobren 0,10 euros (16 pessetes) per una miqueta de llet
Un cafè: 1,50 euros (250 pessetes).
Dos Cacaolats a 2,75 euros cadascún (458 pesstes), total 5,50 euros (915 pessetes).
El prendre alguna cosa ens va costar 8,60 euros (1.431 pessetes).
Sort que no hi vàrem dinar!!!!! Encara que hi haguésim menjat bé la factura ens hagués provocat una indigestió.

divendres, 4 de gener del 2008

Ciutadans emprenyats

Què els hi hem fet els ciutadans de Barcelona en els conductors d'autobús vaguistes? Quin greuge hen comés per que ens tractin així? Per si no n'hi ha prou en deixar-nos sense servei d'autobús i obligar a molta gent a circular en cotxe, ara es dediquen a tallar carreteres. Després potser voldran que ens solidaritzem amb ells. La veritat, poques vegades he vist una vaga més mal conduïda pels seus responsables que aquesta. Acabeu ja i replantejeu-vos com podeu aconseguir les vostres reivindicacions. D'aquest manera em temo que l'únic que aconseguireu és emprenyar a tots els ciutadans. Ni més, ni menys.

dimarts, 1 de gener del 2008

Començar bé l'any


He començat bé l'any. Aquest matí he sortit a comprar el pa al forn del carrer Mallorca al que acostumo a anar. A la vorera, com sempre, hi havia motos aparcades i alguna cosa m'ha cridat l'atenció. I és que damunt de cada un dels seients de cada una de les motos hi havia un llibre. Aleshores he suposat que alguna persona els hi ha deixat per alegrar el dia del propietari de la moto. Em sembla un acte molt maco que en aquest primer dia de l'any algú hagi sortit al carrer carregat de llibres per regalar. Realment és una bona manera de começar l'any i una bona manera d'inaugurar els comentaris d'aquest any. A veure si tot segueix per aquest camí a Barcelona i aquest any 2008 és millor que l'anterior. Molt no ha de costar.