dimecres, 29 d’agost del 2007

El Bicing, un transport públic individual

Aquesta és una nota de premsa enviada pels responsables del Bicing a Barcelona. Crec interessant reproduïr-la per aquells usuaris d'aquest servei de transport que no se n'hagin enterat que, pel que es veu al carrer, són molts (les negretes són meves):

"El Bicing és un sistema de transport públic d’ús personalitzat ja que l’abonament es fa a través d’un compte nominal. La targeta d’abonat és personal i intransferible i per tant, en el cas que sigui necessari o a requeriment de l’autoritat, es possible la identificació de l’usuari.
L’accés a aquest sistema municipal de transport comporta, tal com s’especifica en el contracte d’abonament, el compliment de la normativa vigent de trànsit i de bicicletes i fer-ne també un ús acurat i respectuós.
En el cas que un abonat no faci bon ús del Bicing, tant de les bicicletes com de les estacions, o el seu comportament sigui inadequat o irresponsable, el servei pot donar de baixa la targeta.
Recordar que les bicicletes del Bicing no poden ser utilitzades a la resta de transports públics com el metro, l’autobús o els ferrocarrils i tampoc poden circular pel carril bus. Així mateix, en zones reservades a vianants cal evitar circular a més de 10 km/h. (Ordenança de circulació de vianants i de vehicles)."

dilluns, 27 d’agost del 2007

Un forat que fa vergonya


Al carrer d’Urgell, davant el número 196, hi ha aquest gran forat que es veu a la foto. Una pedra d’un antic gual ara en desús s’ha, literalment, enfonsat. Alguna ànima caritativa hi ha col•locat un con de senyalització. El passat divendres vaig trucar al telèfon del ciutadà (900-226-226) per informar-ne. Avui dilluns tot segueix igual. M’agradarà saber quan dies triga l’ajuntament a posar-hi remei. La darrera vegada que vaig avisar d’un forat van trigar vora dos mesos, però no era tan gran com aquest. Veurem.

dijous, 23 d’agost del 2007

11 de setembre de 1714

D’aquí poques setmanes celebrarem a Catalunya la Festa Nacional que conmemora els fets ocorreguts l’11 de setembre de 1714 en que després de 14 mesos de setge, Barcelona va caure en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió). En el nomenclàtor de molts pobles i ciutats catalans hi apareix aquesta data sense que hi consti l’any: Carrer o plaça 11 de setembre. Si una persona extrangera veu aquesta data pot interpretar fàcilment que respon als atemptats de l’11 de setembre als Estats Units o, filant més prim, al cop d’estat del general Pinochet a Xile que va ser l’11 de setembre de 1973. Les desgràcies catalanes no són gaire conegudes fora les nostres fronteres. Crec que tots els ajuntaments catalans haurien de completar la data i batejar els seus carrers i places com a carrer o plaça “11 de setembre de 1714”. Després, si volen, en poden batejar d'altres com a “11 de setembre del 1973” o “11 de setembre del 2001”.

dimecres, 22 d’agost del 2007

Bocabadat


A vegades, quan camino per la ciutat, veig coses que em deixen bocabadat. Ahir mateix em vaig trobar amb aquest cartellet que informa de les linies d’autobus que s’aturen a la parada que hi ha al carrer de Villarroel, entre Buenos Aires i Londres. Com pot ser que algú l’hagi col•locat just darrera d’un arbre!!! impedint que es pugui llegir fins que no hi ets a sota mateix. O bé la parada no s’hauria d’haver fet a tocar de l’arbre o bé en el moment de penjar el cartell s’hagués hagut de col•locar més cap a la dreta. Vaja, em sembla a mi. O potser hauriem de tallar l'arbre?

dissabte, 18 d’agost del 2007

He viatjat a les antípodes de Barcelona


He estat uns dies de vacances amb la familia a Brusel·les. Des de la capital belga hem fet turisme per les principals localitats de Flandes i Valònia (Bruixes, Gant, Lieja o Amberes entre d’altres). Tots els viatges per Bèlgica els hem realitzat en tren. Totalment recomenable. Els trens belgues són puntuals, estàn nets, n’hi ha molts i, a més a més, la informació dels horaris és molt clara i entenedora. En tot moment t’informen per megafonia de qualsevol incidència en el servei. Mentre estàs a Brusel·les ho fan en francès i en flamenc, però tan bon punt estàs a Flandes només ho fan en flamenc i quan ets a Valònia, en francès. I ningú es queixa. És com si hagués anat a les antípodes de Barcelona. Un altra cosa que m’ha cridat l’atenció a Brusel·les és el tema de les bicicletes. És evident que la ciutat és molt còmoda per anar en bicicleta. És molt plana i està plena de carrils bici. A més a més tenen un servei similar al Bicing de Barcelona que allí es diu Stad Brussel (veure fotografia). Dons bé en tots els dies que he passejat per Brussel·les no ens ha molestat cap ciclista. Ni una sola vegada. No circulen per les voreres i respecten els semàfors. Així dona gust una ciutat amb bicicletes. El que dic, les antípodes de Barcelona.