dimecres, 31 de gener del 2007

En forma per caminar

Caminar és una bona i econòmica manera de fer salut. Caminar per Barcelona pot ser, a més, una bona manera de fer cultura ja que la ciutat ens mostra un gran nombre de façanes plenes d’art. Però caminar també pot ser una bona manera de fer-se mal. Les posibilitats de torçar-se un peu caminant per les voreres barcelonines són infinites. Forats, voreres mal girbades, esborancs, trossos de panot trencat, reixes de ventilació, relliscades amb excrements de gos o amb les fulles caigudes en dies de pluja…. És per això que qui camini per Barcelona hauria de tenir en comte diversos factors. En primer lloc el calçat, que convé que sigui còmode i a poder ser sense tacons. En segon lloc mirar el terra de tant en tant. En tercer lloc convé mantenir un cert estat de bona forma i que les cames i els tormells estiguin forts. Això darrer em començava a fallar a mi, i fa dos anys i mig vaig començar a anar a un centre de recuperació postural que, realment, considero que m’ha anat molt bé. Per això em permeto recomenar-lo a tothom (grans o petits, homes o dones). No és un mètode senzill ni ràpid, però és molt efectiu. Qui el volgui conèixer pot visitar la web http://www.centropilardominguez.com/

dijous, 25 de gener del 2007

Han passat 24 hores


24 hores després el wàter segueix al mig del carrer. Ahir a quarts de nou del matí vaig trucar al telèfon del civisme i a la guàrdia urbana. Avui publico la fotografia, Això està a 50 metres de la plaça Francesc Macià, la més senyorial de Barcelona. Si aquesta desidia municipal passa aquí no em vull ni imaginar què pot passar a barris més allunyats del centre.

dimecres, 24 de gener del 2007

Un wàter al mig de la vorera

Avui he tornat a trucar al telèfon del civisme de l’Ajuntament (900-226-226). Aviat em coneixeran ja que hi truco sovint. Sempre he pensat que algú ha d’avisar a l’Ajuntament de les incidències que hi ha a la ciutat. Com pel carrer no hi ha guàrdia urbana i la que hi ha acostuma a mirar cap sempre cap al costat equivocat, si els ciutadans de peu no ens preocupe, aviat la ciutat estarà feta un nyap. Dons bé, com dèia al principi, avui he trucat. A dalt de tot del carrer Urgell s’està recuperant l’interior d’illa batejat com a plaça Maria Luz Morales (va ser directora de La Vanguardia durant la República). Dic s’està recuperant per que ja fa temps que, ningú sap perquè, les obres estan aturades. Dintre de la valla de les obres s’hi va col•locar una cabina/lavabo per a que els obrers fèssin les seves necessitats. La ventada d’aquesta nit ha tirat la cabina al mig de la vorera i he trucat per avisar que la retirin. Com em facin tan de cas com m’han fet a les darreres trucades aquest wàter té molts números per està tirat al mig de la vorera força dies. De moment també he trucat a la guardia urbana a veure si entre tots retornen el wàter al seu lloc.

dilluns, 22 de gener del 2007

Motos - 40, cotxes - 25


Una moto amb un mínim d’ocupació porta una persona.
Un cotxe ocupat al mínim també porta una persona.
Una moto ocupada al màxim porta dues persones.
Un cotxe ple porta cinc persones.
A la foto, feta al carrer Urgell, es pot veure que cinc cotxes aparcats ocupen el mateix lloc, si fa no fa, que 20 motos.
Aquests cinc cotxe, si han arribat plens, hauran portat 25 persones. Si les que han arribat plenes són les motos, hauran transportat 40 persones (guanyen de 15). De totes maneres el més probable és que el promig d’ocupació dels cotxes hagi estat de dues persones i per tan n’hauran transportat 10. La meitat que les motos, si aquestes han arribat amb el mínim d’ocupació.
Això em fa pensar que seria molt més convenient eliminar places d’aparcament de cotxes a la calçada per donar-les a les motos que, d’aquesta manera, deixarien les voreres a qui els hi correspon, els vianants. I els cotxes, als parquings.

PD. El tema del semàfor lligat a l’arbre sembla que està en camí de sol•lucionar-se. Avui ja han posat el poste nou.

divendres, 19 de gener del 2007

El marroquí, la cigarreta i la senyora

19 de gener del 2007
Ahir per la tarda caminava per la plaça Doctor Ferrer i Cajigal, la que hi ha davant de l’Hospital Clínic. Fosquejava. Davant meu caminaven dos homes amb aspecte de tornar de la feina cansats. Diria que eren marroquís, però tampoc ho puc assegurar. Un d’ells va treure una cigarreta i es va apropar a una senyora que estava fumant. Li va demanar foc i la senyora va tenir les penques de dir-li que no en tenia. I estava fumant!!!!! Per què li diria que no en tenia? Per por? No ho crec per que en aquell moment la zona estava plena de gent. Més aviat penso que perque no era d’aquí. Estic segur que si hagués estat jo el demandant de foc me l’hagués donat sense problemes. Un exemple més del racisme que sobrevola la nostra societat.

dimecres, 17 de gener del 2007

De passeig

17 de gener del 2007
A vegades, quan no tinc pressa, m’agrada allargar el camí i passejar per carrers o zones tranquiles. Això he fet aquest matí. M’he arribat fins a l’avinguda Josep Tarradellas. Com eren als voltants de les 8 del matí fèia un ventet una mica fresquet que despertava els sentits sense molestar. Pel passeig central hi havia molt poca gent. A més, a l’haver-hi carril bici segregat de la vorera, tampoc hi circulaven bicicletes, cosa molt d’agraïr (això no pasa a la Rambla de Catalunya que és un altre dels carrers especialment agradables per passejar a aqeuestes hores). Bé, rectifico, gairebé no circulàven bicicletes per la vorera, ja que sempre hi ha algun ruc que no s’ha enterat que té un carril bici. Quan arribava a l’avinguda Sarrià anava pensant que el monument que hi ha al mig del passeig està demanant a crits que algú l’enderroqui. A més a més de ser lleig com una mala cosa, d’haver estat erigit en memòria de qui tothon sap, és un autèntic obstacle visual que imnpedeix gaudir plenament de la plaça Francesc Macià. Finalment, en arribar a la plaça Francesc Macià i anar a creuar el semàfor m’he hagut d’aturar perque tres bicicletes tres se l’han saltat a la torera. I això, que aturat al semàfor hi havia el vehicle de la Guàrdia Urbana matricula 6594 DVS amb tres agents a dins que, òbviament, no ho deuen haver vist ja que si ho haguésin vist haguésin multat als ciclistes, no?

dilluns, 15 de gener del 2007

La merda pel veï


Dia 15 de gener del 2007
Diuen que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.
Aquest matí, al carrer Londres, m’he creuat amb el conserge de la foto que estava escombrant la vorera amb molta cura. De fet s’entretenia a treure’n fins el més petit bri de pols. Però l’home el que fèia amb la merda que escombrava era tirar-la o bé a l’escocell de l’arbre o bé directament a la calçada. I això m’ha fet recordar escenes similars que sovint es veuen quan camines pel carrer: veïns o veïnes que transfereixen la pols de les seves catifes als veïns de sota o aprenents/tes de jardiners que treuen fulles seques de les plantes del balcó i les llencen al carrer. En definitiva en tots aquests cassos es tracta de treure la merda de casa per enviar-la a la casa del veï.

PD: He trucat al telèfon del civisme i encara no saben res de l’arbre i el semàfor (la història continua). També he comunicat un sor que s’ha fet a la vorere del carrer Mallorca/Villarroel, just davant de la Farmàcia. Porta més d’una setmana i no hi ha qui l’arregli. La veritat és que no entenc com, és que els de la Farmàcia no truquen vint vegades al dia per a que els hi arreglin. Algú pendrà mal. El número d’aquesta incidència és: I04131806R-01.

divendres, 12 de gener del 2007

Impacte imminent

12 de gener del 2007
Escenari: pas de vianants del carrer Londres cantonada Viladomat.
Escena: l’autor d’aquest blog, és a dir jo, creuant el pas de vianants amb el semàfor verd, en direcció muntanya a un pas normal. Tres cotxes aturats ja que el seu semàfor està vermell. Pel carrer Londres s’acosta una bicicleta al que es podria anomenar com un “pas viu” o com dirien ara “a tota pastilla”. La colisió sembla inevitable atés la velocitat de cadascú i la distància del probable punt d’imapcte.
Opció A (no m’agrada): jo afluixo i deixo passar el ciclista ja que no sembla que tingui cap intenció d’aturar-se.
Opció B (improbable): el ciclista s’atura al semàfor.
Opció C (inconvenient): ni ell ni jo ens aturem i l’impacte es produeix amb consequències imprevisibles.
Dons bé a la fi ni A ni B ni C, el ciclista just abans de l’impacte ha pujat, sense afluixar la velocitat, a la vorera per la rampa dels vianants i ha seguit “a tota pastilla” Viladomat amunt esquivant els vianants, que aquesta hora ja eren nombrossos.
Seria un estudiant que arribava tard a classe?

PD: La història d’amor entre el semàfor i l’arbre que explicava l’altra dia continua. Dilluns trucaré un altre cop al telèfon del civisme per veure com està aquesta incidència.

dijous, 11 de gener del 2007

A l’avet!!


11 de gener del 2007
Vas passar dos o tres anys creixent tranquilament a algun bosc del Montseny. Fa un mes el pagés que et cuidava et va treure de la terra i, amb cura, et va portar a la Fira de Santa Llúcia o a la d’Espinelves. Allí una familia cristiana et va comprar per que portessis una mica de felicitat a la seva llar. Amb molt de carinyo et van col•locar a un lloc privilegiat del menjador i tots plegats et van penjar tota mena d’ornaments. Durant tres setmanes has format part d’aquesta familia i els has recordat que estàvem a Nadal, dies de joia i felicitat. Ara, ja finalitza la teva vida útil i el teu destí és el de tornar a la terra convertit en adob. Però no. Aquesta familia a la que tants bons moments has fet passar, enlloc de deixar-te a un dels llocs de recollida d’arbres de Nadal preparats per Parcs i Jardins, t’han llençat al mig del carrer com com si fossis un trasto vell. No tenen perdó de Déu.

dimarts, 9 de gener del 2007

¡Es una vergüenza para el mundo!

9 de gener del 2007.
Normalment surto de casa a l’hora en que la ciutat es treu les lleganyes. Els carrers encara són foscos i no hi ha prou cotxes com per que no pogui escoltar el soroll dels meus passos. En aquestes circunstàmcies, aquest matí, cap a ¼ de 8 caminava pel carrer Mallorca, davant del Mercat del Ninot. Hi havia un senyor que cada dia a aquestes hores comença a montar la seva parada de roba i el vèia parlant amb un altre senyor que, de ben segur, era forner d’un dels forns de pa que hi ha just al davant. Cridaven, però de lluny només podia escoltar que dèien “¡es una vergüenza para el mundo!”. I jo anava pensant sobre el tema de la conversa: parlaran de la guerra d’Iraq? de la crisi del Darfur? de la postura del PP davant el Procés de Pau amb ETA? de la política del petroli de Rúsia? o del nou pentinat de l’Aznar? A la fi, quan m’hi he acostat, he vist que estaven parlant del Real Madrid.

dilluns, 8 de gener del 2007

L'arbre i el semàfor


Dia 8 de gener del 2007.
En el marc de l’adaptació de passos de vianants que realitza l’Ajuntament de Barcelona, fa uns dos mesos van finalitzar les obres dels que hi ha a la cantonada Calabria/Rosselló. Per poder treballar al pas que hi ha a la banda muntanya d’aquesta cruïlla, els obrers vàren lligar el semàfor de vianants a un arbre amb un filferro. Doncs bé dos mesos després de finalitzar les obres allí segueix aquest semàfor fent companyia a l’arbre. Avui he trucat al telèfon del civisme (900-226-226) per avisar d’aquesta incidència de la que han pres nota amb el codi: I04096346X-01. Ara només resta veure quan triguen en col·locar el semàfor al seu lloc.

dimecres, 3 de gener del 2007

Estudiants ciclistes

Dia 3, ¾ de 9 del matí
Aquest matí, mentre caminava tranquilament pel carrer Urgell, anava pensant que hi havia alguna cosa estranya al meu voltant. A la fi me n’he adonat que el que passava és que no se’m creuava cap bicicleta. Ni una de sola en tot el trajecte que he fet. Aleshores he recordat que les escoles i les universitats estan tancades i lligant caps he arribat a la conclusió que una bona part dels ciclistes que recorren la ciutat són estudiants. Això explica que aquest matí no m’hagi trobat cap ciclista com és habitual: estan de vacances!!!! Aquesta circumstàmcia m’ha fet recordar la tertulia televisiva a la que faig referència en el meu comentari del 23 de desembre. Allí el regidor Jordi Portabella dèia que per millorar el civisme dels ciclistes a Barcelona era imprescindible l’educació. Segur que té molt bona part de raò, però penso: si una bona part dels ciclistes són estudiants; si un estudiant se suposa que és una persona amb educació; aleshores el fet que una bona part d’ells circulin en bicicleta amb un alt grau d’incivisme no serà per manca d’educació. Caldrà buscar una altra causa.

dimarts, 2 de gener del 2007

El semàfor i el motorista

Dia 2 de gener. ¼ de 9 del matí.
Després de baixar tot el carrer d’Aribau he arribat a la plaça Universitat. El semàfor que travessa la Gran Via és un formiguer a aquestes hores tot i que aquests dies, amb les festes, no ho és tant com ho és habitualment. L’acumulació de persones que creuen la Gran Via és elevada i quan el semàfor es posa verd tots comencen a creuar-la a l’hora. Un motorista que esperava, impacient al semàfor d’Aribau ha engegat a tota velocitat i en arribar al pas de vianants s’ha trobat que ja estava ple de gent. Però no ho ha dubtat ni un moment i ha aprofitat una minça escletja que hi havia entre un senyor gran i una jove per evitar la gentada i poder-la travessar sense aturar el vehicle. Al senyor encara li deuen estar tremolant les cames.