De passeig

17 de gener del 2007
A vegades, quan no tinc pressa, m’agrada allargar el camí i passejar per carrers o zones tranquiles. Això he fet aquest matí. M’he arribat fins a l’avinguda Josep Tarradellas. Com eren als voltants de les 8 del matí fèia un ventet una mica fresquet que despertava els sentits sense molestar. Pel passeig central hi havia molt poca gent. A més, a l’haver-hi carril bici segregat de la vorera, tampoc hi circulaven bicicletes, cosa molt d’agraïr (això no pasa a la Rambla de Catalunya que és un altre dels carrers especialment agradables per passejar a aqeuestes hores). Bé, rectifico, gairebé no circulàven bicicletes per la vorera, ja que sempre hi ha algun ruc que no s’ha enterat que té un carril bici. Quan arribava a l’avinguda Sarrià anava pensant que el monument que hi ha al mig del passeig està demanant a crits que algú l’enderroqui. A més a més de ser lleig com una mala cosa, d’haver estat erigit en memòria de qui tothon sap, és un autèntic obstacle visual que imnpedeix gaudir plenament de la plaça Francesc Macià. Finalment, en arribar a la plaça Francesc Macià i anar a creuar el semàfor m’he hagut d’aturar perque tres bicicletes tres se l’han saltat a la torera. I això, que aturat al semàfor hi havia el vehicle de la Guàrdia Urbana matricula 6594 DVS amb tres agents a dins que, òbviament, no ho deuen haver vist ja que si ho haguésin vist haguésin multat als ciclistes, no?