divendres, 26 de novembre de 2010

Els ciutadans tenim la paraula, i el poder

Avui surt publicat a les centrals de La Vanguardia un reportatge sobre el futbolista Eric Cantona en el que aquest proposa que el 7 de desembre, 20 milions d'europeus treguin els seus estalvis dels bancs per donar un cop fort al sistema bancari que tant mal està fent al sistema de la resta de ciutadans.
Em sembla una molt bona idea, però caldria fer algunes puntualitzacions, crec.
El 7 de desembre a Espanya és just al mig d'un llarg pont i per tant molta gent estarà gaudint d'alguns dies de lleure.
Treure tots els estalvis, en alguns casos pot ser una bona quantitat de diners que, després, hauries de guardar en algun lloc. On? al mitjó? sota el llit? sota una rajola?....
Personalment crec que seria més realista demanar que 20, 30 o 40 milions d'europeus treguéssin 1.000 euros cadascú. Serien 20.000, 30.000 o 40.000 milions d'euros, el que ja significaria un bon toc d'alerta al sistema bancari sobre què som capaços de fer els ciutadans. i, a més, no seria difícil guardar 1.000 euros, de fet no caldria guardar-los amb lo ràpid que volen...

dijous, 25 de novembre de 2010

Postal electoral (2)

Desde les primeres eleccions del 1977, no havia viscut una campanya tant aburrida. Només cal veure la fotografia. A quatre dies de les eleccions no hi ha cap cartell penjat en el lloc on hauria de estar ple a vessar. I l'únic que hi ha és un tros d'un cartell que, suposo, és de pirates.cat, que deu ser un partit que es presenta però a qui no tinc el gust de conèixer. I mira que són unes eleccions en les que ens hi juguem molt.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Quina cara (21)

No sé si aquest bar té llicència per aquesta terrassa. Si la té, l'Ajuntament té una cara que se la trepitja per concedir-la, i si no la té els del bar tenen una cara enorme per agafar un tros de vorera tant gran que gairebé no es pot passar. I ningú els diu res?. Urgell / Mallorca.

divendres, 19 de novembre de 2010

Parlen els treballadors del Palau de la Música

COMUNICAT DE PREMSA DELS REPRESENTANTS DELS TREBALLADORS DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Arran de les darreres notícies aparegudes a la premsa en relació al finançament irregular perpetrat suposadament per Convergència i Unió a través de l’antic president del Palau de la Música, Fèlix Millet, i del seu equip directiu; i de les acusacions de partidisme a uns fets que haurien de tractar-se en un marc estrictament jurídic i penal,

El Representant dels Treballadors de l’Orfeó Català.
El Comité d’Empresa del Consorci del Palau de la Música Catalana
El Representant dels treballadors de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana

Volem expressar, després de mantenir un volgut i llarg silenci per no perjudicar les investigacions de la fiscalia, el nostre recolzament a qualsevol iniciativa, vingui de qui vingui, que aclareixi fins a les darreres conseqüències l’ espoli del qual han estat víctimes les tres empreses esmentades, i el possible delicte de connivència corrupte entre Fèlix Millet i qualsevol partit polític.

Pensem que és un dret i una obligació de tots demanar la completa depuració de responsabilitats perquè qui enganyi, menteixi i robi a la societat no quedi impune, sigui quina sigui la seva filiació política o càrrec. Tenim dret a ésser governats per gent honrada i qualsevol intent de tapar un delicte ha de rebre el màxim càstig previst en la llei.

Des del Palau rebutgem qualsevol intent d’involució, exigim joc net i que es vagi fins el final, fiat justitia ruat caelum. Ens ho devem.

Barcelona, 18 de novembre de 2010

dijous, 18 de novembre de 2010

Hi ha qui no vol un pais lliure de fum

He rebut aquesta nota de premsa de la organització nofumadores.org i la público tal qual (en castellà) ja que estic plenament d'acord amb el que diu:


Ley del tabaco en el Senado: Nofumadores.org critica las decepcionantes enmiendas de PP y CIU. Entre otras consecuencias, quedarían desprotegidos los trabajadores de bingos y casinos

La moratoria de 6 meses que plantea el PP supondría cientos de muertes adicionales de fumadores pasivos en 2011

Madrid, 17 de Noviembre de 2010

Ayer, día 16 de noviembre, se presentaron en el Senado las enmiendas a la Proposición de Ley del Tabaco que en el mes de octubre fue aprobada por la Comisión de Sanidad del Congreso. Entre ellas hay un paquete de medidas que devaluaría considerablemente la ley y su aplicación de ser aprobadas, como son la creación de cubículos para fumar en hostelería, las excepciones en bingos, casinos y salas de juego y la moratoria de 6 meses para la aplicación de la ley.

Nofumadores.org critica que algunos grupos del Senado, especialmente PP y CiU, se hayan alineado en una alarde de incoherencia y de irresponsabilidad con la industria tabaquera y sus sectores afines en vez de hacerlo con el conjunto de la sociedad civil; con ello las grandes corporaciones han conseguido que se antepongan en el Senado una vez más los intereses económicos de unos pocos frente a la salud del conjunto de la población.

Las excepciones, en forma de cubículos para fumar o “peceras de humo” -con las que muchos hosteleros no están de acuerdo-, sólo benefician a las grandes franquicias y a la industria tabaquera. Los pequeños hosteleros, por espacio o por coste elevado, no podrían establecer esos compartimentos lo cual llevaría al sector a un estado de competencia desleal donde el más perjudicado sería el pequeño hostelero de barrio.

Además está demostrado que dichas “peceras de humo” no son la solución para garantizar la salud de los no fumadores, ya sean clientes o trabajadores de hostelería puesto que hay estudios que prueban que en aquellos locales donde se han establecido zonas de fumadores la concentración de partículas cancerígenas en la zona de NO fumadores sigue siendo muy alta. Además los trabajadores de hostelería terminarían entrando a recoger los servicios de los clientes y por supuesto tendría que entrar el personal de limpieza el cual se vería expuesto de nuevo a los productos cancerígenos en su puesto de trabajo.

dimecres, 17 de novembre de 2010

La ciutat és una selva

Quan camino per Barcelona me la imagino com una selva. Però enlloc d'animals salvatges, serps, mosquits o d'altres insectes, enlloc de forats o punxes verinoses, hi ha bicicletes circulant per les voreres a tota velocitat, motos que fan el mateix a més de molt soroll, persones que et llencen el fum del tabac a la cara, esborancs a les voreres, rajoles que es belluguen, coses que poden caure dels balcons, cotxes que se salten els semàfors en vermell, nens circulant amb monopatí... en fi una selva.

I em pregunto. Si a ningú se li acudiria caminar per la selva sense està atent amb tots els sentits? perquè tanta gent circula per la selva-ciutat absolutament desconectada del món, escoltant música a tot volum, parlant per telèfon o amb el cap vés a saber on...

dimecres, 10 de novembre de 2010

Matricular als ciclistes

El Ministerio del Interior informa que vol regular la circulació de bicicletes, cosa que fins ara, només fan els ajuntaments, i malament. De moment ho estan estudiant, però ja han dit que no serà obligatori matricular les bicicletes. Em sembla bé ja que una bicileta matriculada la pot conduïr qualsevol i, a més, les matricules serien tant petites que no hi hauria manera d'apuntar-les en cas de fuga del conductor.

La meva modesta aportació al debat és que el cal matricular són els ciclistes, no les bicicletes. Aquests haurien de dur una armilla reflectant amb una matricula personal ben visible a l'esquena i que serviria per conduïr qualsevol bicicleta, ja que al capdavall, l'important és qui condueix, no la bicicleta.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Molta faldilla, però cap dona

La veritat és que he de confesar que no vaig seguir en cap moment la visita de Benet XVI a Barcelona. Ni en directe ni per televisió. Però sí que en vaig veure un resum al Telenoticies vespre i quelcom em va cridar fortament l’atenció (tot i que no em va sorprendre gens). Em refereixo al fet que en tota la cerimònia i entre totes les persones que hi participaven no hi hagués ni una sola dona. Aquestes només varen aparèixer per netejar l’altar que Benet XVI havia omplert d’oli. Aquest és el paper que l’església reserva a la dona? El de dona de neteja.

Com dic no em va sorprendre, però encara m’indigna aquest masclisme de fet que, després, s’amaga amb les paraules.

Peu de foto: Cherchez la femme

dilluns, 1 de novembre de 2010

Qui embruta, que netegi

L'altre dia, La Vanguardia va publicar en portada una impactant fotografia de Roser Villalonga en la que es vèia un home pixant davant una oficina bancària just al costat d'on passava l'Hereu.
 La imatge de gent pixant al mig del carrer i en ple dia, lamentablement, és habitual (jo n'he vist un a les dues del migdia en plena Diagonal). Aquest fet té dues vessants: per un costat és desagradable, incivic i moltes coses més i per l'altre deixa un rastre a la ciutat de mals olors, bruticia i de reguerots. Aquest darrer element, els dels mals olors i bruticia és el mateix que dèixen els gossos. I no podem oblidar que a Barcelona hi ha molts més gossos pixant al carrer que no pas persones (afortunadament, per altra banda).
Els propietaris de gossos, a més de portar un paper o bossa per recollir els excrements sòlids, haurien de dur una ampolla d'aigua per tirar damunt les pixarades dels seus animals. I si els fa mandra que no tinguin gos, que ningú els obliga...