La ciutat és una selva

Quan camino per Barcelona me la imagino com una selva. Però enlloc d'animals salvatges, serps, mosquits o d'altres insectes, enlloc de forats o punxes verinoses, hi ha bicicletes circulant per les voreres a tota velocitat, motos que fan el mateix a més de molt soroll, persones que et llencen el fum del tabac a la cara, esborancs a les voreres, rajoles que es belluguen, coses que poden caure dels balcons, cotxes que se salten els semàfors en vermell, nens circulant amb monopatí... en fi una selva.

I em pregunto. Si a ningú se li acudiria caminar per la selva sense està atent amb tots els sentits? perquè tanta gent circula per la selva-ciutat absolutament desconectada del món, escoltant música a tot volum, parlant per telèfon o amb el cap vés a saber on...