dimecres, 22 de setembre del 2010

Dormir al ras

Diu el rètol: "Dentro de la Caixa cabe todo lo que te importa". Es veu que aquest pobre home no li importa a ningú ja que no cap a dintre i s'ha de quedar a dormir fora.
La ciutat genera imatges que tenen un comentari fàcil. Com aquesta. Tot i que ja se sap que el problema dels sense sostre és complexe de sol·lucionar i més ara amb la crisi.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Una visió deformada de la realitat

“Yendo en bicicleta… no sólo te mueves de forma más ágil. Aprendes a ser más austero, de alguna forma te vuelves más amable, estás en forma (sensación maravillosa), bronceado, te sientes libre.” Això ho diu abui a la Contra de La Vanguardia avui l’Òscar Patsí, un “bicipredicador” es defineix.


A l’entrevista diu moltes coses, algunes interessants i amb les que qualsevol persona sensata hi hauria d’estar d’acord. Pero se n’oblida de moltes i en tergiversa d’altres com la frase que reprodueixo al principi d’aquest article. Què vol dir que els ciclistes es tornen amables!!!! Si són una colla de maleducats (amb algunes, poques, excepcions) que t’embesteixen per les voreres i que t’insulten si els crides l’atenció (cosa que jo ja he desistit de fer). Que Barcelona ha de potenciar la bicileta en detriment dels cotxes? d’acord. Però mentre els vianant i els ciclistes compartim l’espai això serà una selva. I a la selva guanyen els més forts i aquests no som mai els vianants. O sigui que Òscar, predica el que vulguis, però comença a fer-ho entre els teus colegues ciclistes perque baixin de les voreres, respectin els semàfors, es tornin “amables” i no embesteixin vianants.

dijous, 16 de setembre del 2010

Que els multin... encara que sigui d'amagat

Fa temps que es parla de “l’afany recaptatori” de les institucions i el Govern amb el tema de les multes de trànsit. I jo em pregunto ¿si per Barcelona no es pot circular a més de 50 i la guàrdia urbana s’amaga per enxampar als infractors, la culpa la té la guàrdia urbana o l’infractor? És a dir, si la gent no superés els 50 per hora no hi hauria infractor i, aleshores, la guàrdia urbana no recaptaria. Vull dir que el culpable sempre és l’infractor. A més a més avui en dia el cotxes tenen un aparell que es diu “limitador” i que activant-lo no et deixa sobrepassar de la velocitat que li indiquis. Per tant no és difícil respectar les normes. I si algú no les respecta, possant en perill la vida de les persones, doncs que el multin encara que sigui d’amagat que ja està bé, que sempre es queixen els que no respecten les normes. La propera vegada s’ho pensaràn abans de còrrer. I el mateix serveix per la carretera i els mossos d’esquadra.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Ha mort un bon home

Vaig conéixer a Wilebaldo Solano fa més de 30 anys a París. Aleshores, aquest vell lluitador comunista, encara no s’havia jubilat de l’agència France Press on treballava com a periodista desde fèia anys. Aquella primera vegada que ens vàrem trobar em va ensenyar com era l’agència per dintre. Aleshores jo era un molt jovenet periodista que començava i la France Press que Wilebaldo m’ensenyava amb orgull em va impressionar. Amb un castellà lleugerament endolçat pel francès, Wilebaldo era un gran xerraire. Tot el que dèia era interessant. La seva vida al costat de l’Andreu Nin i en el POUM, a la pressó durant la Guerra Civil, als camps de treball nazis o a la resistència contra els nazis a França, eren un pou d’experiències que Wilebaldo recordava fins al mínim detall. Però Wilebaldo no era de “batalletes”, era d’anàlisi profund de les coses. Tampoc era dels que viuen del passat ja que també estava molt al corrent del present. Desde París vivia molt intensament tot el que que succecïa a Espanya. Després ja es va jubilar i va venir sovint a Barcelona on es va comprar un pis i a on va morir ahir. Ens ha deixat un bon home, i, sobretot un gran lluitador.

dissabte, 4 de setembre del 2010

Una enorme, buida, neta i fantàstica platja

Ahir divendres, aprofitant els meus darrers dies de vacances, vaig anar a la platja de Castelldefels. Quan hi vaig arribar eren les 11 del matí, i aquesta és la imatge que vaig trobar. Una inmensa, neta i buida platja. A vegades fem molts kilòmetres per trobar llocs fantàstics i no ens en adonem que els tenim al costat de casa.