dissabte, 10 de desembre de 2011

Rajoy i la Moncloa

"Mariano Rajoy dejó claro durante la campaña electoral que se va a resistir hasta el límite de lo políticamente posible a trasladarse con su familia a vivir en la Moncloa".
(La Vanguardia, 23/11/2011). 

"Rajoy se mudará a La Moncloa".
(El País digital, 10/12/2011). 

"N'estava segur".
(Jo, 10/12/2011).

dissabte, 3 de desembre de 2011

Massa faltes



Què difícil ha de ser trobar feina amb un paper tan ple de faltes!
De totes maneres aquí publico aquesta demanda de feina que he trobat avui penjada pel carrer.


dissabte, 19 de novembre de 2011

Una història


Coneixeu la història d’aquell home que va convidar a dinar a un conegut. 

El conegut li va dir que no hi podia anar. Que tenia un altre compromís, però així i tot li va fer el dinar. 

Quan va veure que no es presentava el conegut, l’home va agafar el dinar i el va llençar a les escombraries emprenyat.

divendres, 18 de novembre de 2011

La millor publicitat electoral del PP

Cada dia tinc més clar que la millor campanya electoral del PP, és la que els hi estan fent els especuladors, financers, banquers i/o inversors de tot el món que ja s'estan llepant els dits pensant en el proper dilluns, quan aconsegueixen col·locar al Rajoy com a president espanyol.

Només cal que mireu les portades de tots els diaris, escolteu els informatius de ràdio o televisió i llegiu els digitals per veure que tot són desgràcies econòmiques provocades per la "nefasta" presidència del Zapatero, i que tot se solucionarà quan mani Rajoy.

Algú es pot imaginar una millor publicitat electoral? I pel PP és gratis, però pels espanyols ens costa un ull de la cara només d'interessos del deute.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Més ambigüitat, impossible

Avui he rebut a casa propaganda del PP (podeu veure el full escanejat). He pensat que, si em volien convèncer, haurien de dir clarament què pensen fer.
M'he pres la molèstia de llegir-ho. No diuen ni una sola cosa de les que faran. Tot són ambigüitats. Us animo a llegir-ho i veureu que les generalitats que anuncien només poden amagar retallades, reduccions de drets i serveis, i d'altres que no puc ni imaginar.
En fi qui voti al PP, després que no es queixi quan vinguin mal dades.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Altres raons per no votar al PP...

El Rajoy ha anunciat que canviarà la llei del tabac per que es pugui fumar a alguns bars. Ara que semblava que ens haviem tret el fum del damunt, ens vol tornar a empudegar.
I a  més a més vol canviar la llei de matrimonis homsexuals, la llei de l'avortament...
Vaja ell no ho diu, però és que no diu res concret, només vaguetats.
Tobar una proposta concreta sortida de la boca del Rajoy és més difícil que trobar a Wally..

dijous, 10 de novembre de 2011

La Rotonda

Si teniu Twitter, us recomano que seguiu la gent de SalvemRotonda. Estan fent una molt interessant campanya a través d'aquesta xarxa, per salvar l'edifici de la Rotonda.

divendres, 4 de novembre de 2011

Deu raons per no votar al PP.... i en tinc més

Avui comença la campanya electoral.

Deixant de banda a qui votaré, que el vot encara és secret, tinc molt clar a qui NO votaré: al PP.
I aquí van 10 raons (en tinc un grapat més) per no fer-ho:

1. Quan van estar al govern van dir moltes mentides. Les tres principals al meu entendre, la del Prestige (els “hilillos de plastilina” del Rajoy), l’intent de l’Aznar i l’Acebes de fer passar els atemptats de l’11M com obra d’ETA i l’accident del YAK en que van morir més de 60 militars espanyols que tornaven d’Afganistan i el Trillo va entregar a corre-cuita els cadàvers equivocats a les famílies. Les tres són prou greus com per no votar-los mai més, tot i que no n’hi haguessin més.

2. Tots els mitjans de comunicació de dretes i d’extrema dreta frisen per que guanyi el PP: Intereconomia, La Gaceta, Mundo, La Razón, ABC.... Una bona raó per no voler-ho jo.

3. El PP va promocionar una recollida de signatures per tota Espanya, que, tot i que no ho deien directament, era un plebiscit contra Catalunya i els catalans.

4. El PP intenta aconseguir sistemàticament als jutjats el que no aconsegueix a les urnes. Fa una política absolutament judicialitzada i, per tant, fora de l’abast dels ciutadans, que no escollim els jutges.

5. Allà on governa el primer que fa és retallar en sanitat i educació. Dic retallar i no racionalitzar, que és el que caldria fer en aquest sectors, però en cap cas retallar.

6. Encara no he sentit al Rajoy, i mira que parla, aportar cap idea amb cap i peus per sortir de la crisi, que no sigui lesiva pels ciutadans.

7. L’any 2008 el PP va recolzar el Partit Popular Europeu quan volia aprovar l’allargament de la jornada laboral fins a 65 hores setmanals. I si guanya li faltarà temps per aprovar-ho aquí. I segur que estarà d’acord amb la demanda de la CEOE: acomiadaments a 12 dies per any treballat. Els treballadors estem arreglats, i els aturats, més.

8. L’anterior govern del PP va ser el responsable, amb la seva política, del que va acabar sent l’esclat de la bombolla immobiliària. Un exemple tret del gens sospitós diari ABC. Paraules de Montoro, ministre d’Hisenda del govern d’Aznar (i molt probable ministres amb en Rajoy) publicades el mes d’octubre del 2002: “Montoro señaló que el incremento de endeudamiento de las familias españolas cuando adquieren una vivienda no preocupa al Gobierno, «ya que la compra de un piso programa a largo plazo un incremento del nivel de ahorro, y eso es muy bueno». Además señaló que si la economía española atraviesa por un momento de crecimiento sostenido es gracias «a la fortaleza del sector inmobiliario». «Estamos creciendo cuatro veces más que la media europea -apuntó- y hemos recortado distancia a los países más desarrollados. Todo esto es gracias al comportamiento de la construcción, que ejerce de motor económico».” Una gran visió econòmica, si senyor. I aquests volen fer sortir Espanya de la crisi.

9. Per que si aquests darrers anys hagués manat el PP, encara tindríem ETA per estona, ja que tot el que fan/diuen sembla pensat per aconseguir que ETA no es dissolgui mai i duri per sempre. Ara ja avisen que no negociaran. I com pretenen que es produeixi el desarmament de la banda?

10. Per que l’Aznar vota PP.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Amb poques paraules

Llegit a una carta del lector publicada a La Vanguardia:

"El Bicing el paguem tots, el disfruten uns quants i el patim la majoria".

Poques paraules plenes de saviessa

dilluns, 24 d’octubre de 2011

És que al·lucino...


És al·lucinant que Mustafa Abdel Jalil, president del Consell Nacional de Transició (CNT) de Libia digui que el pais, a partir d’ara, es regirà per la sharia o llei islàmica. Però qui és ell per dir això! Qui l’ha triat! Abans que hi hagi eleccions els libis ja tenen un nou dictador que decideix per ells... Per això calia tanta guerra!

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Seguir el rastre

Ahir anava caminant pel carrer Urgell quan vaig veure aquest rastre blanc. Serà algú que perd pintura i no se n'adona? Serà el més probable, però no ho vaig poder esbrinar.
En qualsevol cas, qui fós anava una mica de tort.

dimarts, 27 de setembre de 2011

Va Trias, sigues valent...

"Trias estudia que las motos vayan por el carril bus y cómo apartar el carril bici de las aceras"

Això que publica La Vanguardia em sembla sensacional. No lo de les motos pel carril-bus que em sembla que als conductors de TMB no els farà cap gràcia, sinò lo de treure les bicicletes de les voreres.
Però totes les bicicletes senyor Trias. No només els carrils bici, que també, sinò les bicicletes que circulen alegrement i veloçment per damunt de qualsevol vorera. Fora. I si els fa por anar per la calçada que vagin a peu o en transport públic.
Ni una sola bicicleta per damunt les voreres! Ja n'estem farts!
Senyor Trias, a veure si els té ben posats i ho aconsegueix.
Per la meva part sóc pessimista i crec que no ho aconseguirà. Tan de bo m'equivoqui.

diumenge, 18 de setembre de 2011

"Els ocells"

Tants ocells comencen a fer por.
En Hitchcock ja va veure el perill de tants ocells!!!

divendres, 9 de setembre de 2011

Dormint a la porta

Que cada cop hi ha més gent dormint pels carrers de la ciutat no se li escapa a ningú. Però aquest matí, quan he sortit de casa, m'he trobat aquest noi dormint just a la porta d'una escala ocupant tot l'espai de l'entrada. No haurà sortit ningú en tota la nit? ho hauran fet amb precaució per no despertar-lo? S'havia deixat les claus i ha pensat que quan algú entrés el despertaria i així podria entrar ell?
Des de que l'he vist que no me'l trec del cap.No tenia un altre lloc per ajeure's?

divendres, 5 d’agost de 2011

Quina cara

Totes aquestes motos aparcades/abandonades estan a l'avinguda Roma. Com que estan just davant un taller de motos no costa gaire deduïr qui les abandona. Això si que les retiri la grua que serà gratis.
Aquests dels tallers de motos en fan un gra massa i des de fa molt de temps.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Amb moto...

Acabo de veure un home amb moto, fumant i parlant per telèfon. I a sobre anava ràpid.
Com diria l'Asterix "estan bojos aquests... Motoristes"

dissabte, 23 de juliol de 2011

Serà un miracle

Si fins ara veure un guàrdia urbà per la ciutat vigilant el transit, els ciclistes incívics, els motoristes descerebrats o qualsevol altra de les coses que han de vigilar, era poc més que un miracle ara que, a més a més, hauran de baixar al Metro a fer la tasca que haurien de fer els Mossos, què passarà?
Jo proposo que quan veiem un guàrdia aturant un ciclista atropellavianants o ficant una multa a un motorista que du l’escapament sorollós, ens aturem i l’aplaudim.
En tot cas jo cada vegada que en vegi un miraré de publicar-ho al blog.,

divendres, 15 de juliol de 2011

Tapada fins les celles

L'altre dia, a l'autobús 59,  va seure davant meu aquesta dona (suposo que era una dona). Anava amb el seu marit (suposo que era el seu marit) que va deixar les coses a la cadira del costat (suposo que per que ningú hi seiés). i se'n va anar a mirar per la finestra. Portava un mapa (suposo que eren turistes). Moltes vegades he vist dones tapades així a París, Londres o Brusel·les, però era la primera vegada que en veia una a Barcelona i per això em va cridar molt l'atenció.
Sincerament crec que hauria d'estar prohibit que pugin a un transport públic així. Que entrin a un edific públic així. Per tres motius:
- Per la dignitat de la propia dona que, diguin el que diguin i ho venguin com ho venguin, és lamentable que hagin d'anar tapades.
- Per seguretat, ja que tapades aixó no pots conèixer la identitat de qui tens davant ni què porta sota la roba.
- Per respecte als ciutadans que igual que no tenim perque suportar la gent que va despullada o mig despullada, no tenim perque aguantar la gent que va tapada fins les celles, literalment.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Voreres pels vianants d'una vegada!

Entre les terrasses dels bars, que cada dia ocupen més espai, i les bicicletes, que malgrat tenir un magnífic carril bici circulen per la vorera, caminar pel carrer Urgell cada dia és més difícil.
A veure si alguna vegada veiem algun agent municipal posant ordre a les voreres, que només es preocupen del trànsit.

divendres, 1 de juliol de 2011

Eficacia

Si l’Ajuntament trigués tan poc en resoldre les demandes dels ciutadans com ha trigat en fer la valoració dels desperfectes de la plaça Catalunya, aquesta ciutat segur que funcionaria millor.

dimecres, 22 de juny de 2011

La Fageda a peu


El passat diumenge vaig anar a passejar per la Fageda d'n Jordà. Està preciosa. feia un dia espléndid amb poca calor i un bon solet que els fajos s'encarregaven de filtrar.
De sobte pel camí van arribar els carros turístics. Un sol cavall arrossega un enorme carro en el que hi poden anar més de 10 persones. Sincerament em va fer pena l'animal.

divendres, 10 de juny de 2011

Moto elèctrica

A Barcelona circulen motos elèctriques i aquí en teniu una prova. De fet és la primera que he vist, i fins ara, la única. Estava endollada, carregant-se, a una "estació de servei" (o com es digui) que hi ha al carrer Villarroel / Diagonal.

dimarts, 7 de juny de 2011

Una ciutat xinesa prohibeix les bicicletes elèctriques

Aquesta és la noticia que ha arribat d'agència. A mi no m'estranya ja que si les bicletes normals ja em semblen "assassines silencioses", les elèctriques, que corren més i tampoc fan soroll ja deuen ser terribles. Autoritats municipals, preneu nota abans que arribin aquí!!!

NOTICIA
La ciudad china de Shenzhen, en el sur del país asiático, ha prohibido la circulación de bicicletas eléctricas en las principales zonas del centro para reducir accidentes de tráfico, informó hoy la agencia oficial Xinhua.
La restricción entró en vigor el 6 de junio y se extenderá hasta el 5 de diciembre próximo, día en que las autoridades revisarán los resultados para determinar si es necesario prorrogarla, dijo la Oficina de Seguridad Pública de la ciudad.
La prohibición alcanza a los distritos de Futian, Luoohu, Llantina, Nanshan y Bao An.
Durante junio, los oficiales de tráfico se limitarán a advertir y disuadir a los infractores, pero a partir de julio impondrán multas de 200 yuanes (unos 20 euros).
Durante el año pasado se registraron 64 muertes y 268 accidentes viales relacionados con bicicletas eléctricas en la ciudad, según estadísticas oficiales.
En Shenzhen hay más de 500.000 de estos vehículos, y se estima que la prohibición tendrá un fuerte impacto en los costos operacionales de las empresas de reparto, ya que las bicicletas eléctricas son su principal medio de movilidad

dilluns, 6 de juny de 2011

No pot ser

Vagi per endavant que sóc culé. M'agarada el Barça. M'emociono amb el seu joc i amb la seva manera de fer. Crido amb els gols que marquen el Messi, el Villa, el Pedro o qui sigui. Se'm va posae la "gallina de piel" quan vaig veure l'Abidal aixecant la Copa...

Un cop dit això, em sembla una autèntica barbaritat que es paguin 50, 40, 30 o 20 milions d'euros per un jugador de futbol, encara que es digui Cesc. En un moment que s'estan tancant quiròfans, que es retallen sous, que hi ha més de 4.000.000 d'aturats, crec que és un insult a tots els ciutadans, que es paguin aquestes xifres astronòmiques per un jugador de futbol.

No se si algú ho havia de dir, però jo ja ho he dit.

Els cactus han florit

Els cactus que tinc al balcó de casa han florit

dimarts, 31 de maig de 2011

El Govern ensorra la Cooperació internacional: les ONG confirmen la retallada del 55%

Nota de premsa

Les ONG denuncien que amb el 5% del que el Govern deixarà d'ingressar pel nou impost de successions es podria mantenir el pressupost de Cooperació

Barcelona, 30 de maig de 2011.- Avui 31 de maig el Govern aprova el Pressupost de la Generalitat amb una davallada del 55% del pressupost de Cooperació, que passarà de 49 a 22 milions. Demà s'aprovarà al Parlament la modificació de la Llei de successions amb què la Generalitat deixarà d'ingressar 544 milions d'euros, 20 vegades el que s'està retallant a Cooperació. La FCONGD considera inacceptable aquesta retallada que s'uneix a les que ha anat patint el pressupost de Cooperació al llarg dels últims anys.

La Federació s'ha adherit a l'acció de protesta que la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària ha convocat per demà dimecres davant del Parlament, a les 11.30 h. A la tarda, la FCONGD convoca novament la concentració de la Plaça del Pi de Barcelona, a les 19 h. En aquesta ocasió, la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona -FAVB- omplirà l'espai amb les seves reivindicacions.

Abans de la seva aprovació pel Parlament, i davant la gravetat de la situació, la Federació continuarà treballant per evitar una retallada d'aquesta magnitud que afectarà inevitablement la qualitat de la política catalana de cooperació i posarà en risc molts programes i línies d'acció engegades els últims anys.

Les ONG, tal com denuncien des de principis d'abril amb concentracions setmanals, estan segures que aquestes retallades socials portaran greus conseqüències en forma d'increment de les desigualtats ja que es deixaran d'atendre milers de persones sense recursos a casa nostra i arreu. La situació de pobresa i desigualtat exigeix, ara més que mai, no només mantenir sinó augmentar uns pressupostos que mai van ser suficients per atendre les necessitats socials a Catalunya o els compromisos de cooperació internacional.

No sé vosaltres, però jo em quedo sense paraules.

divendres, 27 de maig de 2011

Aquest diumenge Barcelona camina contra la gana al món

El pròxim diumenge 29 de maig tindrà lloc a Barcelona, la Caminada contra la Gana amb motiu del compromís que manté el Programa Mundial d'Aliments (PMA) de les Nacions Unides amb Unilever España per conscienciar la societat sobre la situació de fam que alguns països continuen vivint.

L'esdeveniment és una de les iniciatives dutes a terme per les dues organitzacions, que mantenen des del 2007 un acord de col•laboració amb el doble objectiu d'eradicar la gana i escolaritzar els nens i nenes dels països més desfavorits . Aquest any, gràcies a la col•laboració que manté Unilever amb el PMA sota el nom "All for one", tots els nens i nenes de Bangla Desh i Indonèsia que assisteixen a l'escola rebran com a mínim una ració de menjar diari valorat en 20 cèntims d'euro.

La Caminada, amb un recorregut de 5 quilòmetres, s'iniciarà al Passeig Lluis Companys i s'establirà pel nucli urbà de la ciutat. La iniciativa se celebrarà simultàniament en diverses ciutats de tot el món i a Espanya concretament a Barcelona, Viladecans, Castelldefels i Saragossa.

A fi d'aconseguir els dos objectius esmentats, tots els participants podran contribuir a la causa dipositant la voluntat en unes urnes ubicades a la zona de sortida/arribada i per cada euro recaptat, Unilever donarà 5 ingestes al PMA. Cada participant rebrà un petit obsequi d'agraïment per la seva participació.


AGENDA DE LA CAMINADA CONTRA LA GANA

DIA: Diumenge, 29 de maig del 2011
HORA: 10:00 hores
LLOC: Passeig Lluís Companys (Arc de Triomf). Barcelona
DISTÀNCIA: 5 km.

RECORREGUT: Passeig Lluís Companys- Arc de Triomf - Ronda Sant Pere (costat mar) - Plaça Catalunya- La Rambla- Passeig Còlon - Passeig Isabel II- Av. Marquès d´Argentera- Passeig de Picasso - Passeig Lluís Companys

dimarts, 24 de maig de 2011

Cal aixecar el campament, nois i noies

Avui dimarts, de bon matí, m'he passejat per la plaça Catalunya. La veritat és que crec que ha arribat el moment d'aixecar el campament si no volem tenir una mena de poblat alternatiu durant tot l'estiu.
Segur que hi ha maneres de fer les coses sense que impliquin cap mena de violència. I els indignats, que encara som molts, tenim moltes maneres de mostrar la nostra indignació i de reclamar el que sigui. Però tal com he vist la plaça Catalunya, allò està seguint una deriva que no convé a la ciutat ni a ningú.
Vaja , aquesta és la impressió que m'he endut.

dilluns, 23 de maig de 2011

Postals de Barcelona (XXXV)

Una imatge agradable quwe trenca el gris del carrer a Villarroel / Buenos Aires

La Barcelona que camina torna a caminar

Un cop passades les eleccions i a la vista dels resultats, aquest blog deixa l'acampada i torna a caminar.
I ara caminaré tot vigilant que els de les retallades no comencin a clavar estissorades a tort i a dret. I si ho fan, que ho faran, com a mínim que no ens agafin amb els pixats al ventre.

dijous, 19 de maig de 2011

La Barcelona que acampa

- Mentre durin les acampades  a les nostres ciutats, aquest blog canvia el seu nom de "La Barcelona que camina" per "La Barcelona que acampa".

- Si estigués a la vintena, estic segur que estaria acampat.

- Tot i que estic fonamentalment d'acord amb el que es demana a les acampades, tinc la sensació que el 99,9 % dels acampats són votants potencials d'esquerres. No crec que hi hagi cap simpatitzant de Nuevas Generaciones del PP. Tampoc crec que que cap votant del PP deixi de votar-lo seguint aquest moviment. Per tant, tot i que crec que estan carregats de raó i de raons, també crec que al final els únics que en sortiran guanyant seran els del PP i els de CiU.

- Si jo estigués acampat, diumenge m'aixecaria, aniria a votar perque no guanyés la dreta i després tornaria a la tenda d'acampada.

En fi. Sort nois.

dilluns, 16 de maig de 2011

Ecs!

PRIMER S’ENDUGUEREN ELS NEGRES,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.

Tot seguit s’endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.

Després varen detenir als capellans,
Però com no soc religiós, tampoc em va importar.

Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no soc comunista, tampoc em va importar.

Ara se m’enduen a mi… però ja es massa tard

Martin Niemöller (pastor protestant)

“A los que han venido a delinquir, a hacer la vida imposible a los vecinos y aprovecharse de las ayudas sociales. A esos, no los quiero en Badalona”,

Xavier García Albiol (candidat del PP a l’alcaldia de Badalona)

dissabte, 7 de maig de 2011

Ja sé a qui votaré

En començar la campanya electoral he decidit fer balanç de l’actuació del govern municipal d’esquerres en els darrers quatre anys. Balanç d’allò que tinc a prop. És a dir el meu barri. Visc a la zona d’influència de l’Hospital Clínic, a l’Esquerra de l’Eixample.

Aquest és el resultat que m’ha sortit:

Coses positives al meu barri:- Remodelació de l’avinguda de Roma.
- Realització d’un gran dipòsit d’aigües pluvials al carrer Urgell.
- Restauració de les voreres del carrer Urgell.
- Col•locació de paviment sonoreductor a la calçada.
- Renovació dels semàfors.
- Inici de les obres de restauració del Mercat del Ninot i instal•lació d’una carpa provisional davant l’Hospital Clínic.
- Inici de les obres per les noves instal•lacions del Clínic a l’espai que abans ocupaven els bombers.
- Construcció d’ascensors a la parada de metro Hospital Clínic.
- El carril bici d'Urgell
I l’estrella:
- Construcció del gran Centre Cultural Teresa Pàmies, que inclou una enorme biblioteca, un centre cívic, una guarderia, a més de l’interior d’illa Ermessenda de Carcassona.

Coses negatives al meu barri:
- No acaba de funcionar el tema de la neteja.
- Hi ha molt de soroll per un excés de cotxes.
- L'excessiva permisivitat amb els ciclistes que circulen per les voreres.
- No se m’acut res més...

Vist aquest balanç, no tinc cap dubte sobre a qui votaré. Els que hi ha ara fan coses, els que volen ser-hi són els que estan retallant per tot arreu.

dimarts, 3 de maig de 2011

Rapinyaires de paper

Jo sempre reciclo el paper. Quan el llenço al contenidor blau ho faig pensant que l’empresa gestora dels residus convertirà allò que llenço en paper reciclat.


Per això cada vegada que veig un contenidor blau amb la tapa oberta i una persona dintre agafant (robant?) el paper i enduent-se’l amb un camió, penso: on s’ho endú?

I si es dedica a mirar el paper a veure si troba dades? Aleshores quina garantia tinc jo que quan llenço el paper al contenidor blau ningú en farà un mal ús del que jo rebutjo.

Em sembla que la guàrdia urbana hauria de posar fi a la “feina” d’aquests drapaires rapinyaires.

diumenge, 1 de maig de 2011

Estic content

Ahir es va reobrir l'interior d'illa del carrer Comte d'Urgell, que es diu  Ermessenda de Carcassona (la de la sèrie de TV3). Feia més de dos anys que l'havien tancat per fer les obres del nou centre cultural que han batejat com Centre Cultural Teresa Pàmies (és veïna del barri). Mentre va estar obert aquest interior va tenir un gran èxit entre les famílies del barri. Sempre estava ple. Per tant el veïns teniem moltes ganes de que tornés a obrir. La prova és que avui, de bon matí ja hi havia força canalla.
La novetat és que ara hi ha el centre que inclou una escola bressol, un centre cívic i una magnífica biblioteca (tant pel contingut com pel continent).
Aquest centre obrirà les seves portes el 9 de maig,
El barri està de sort, i jo estic content.

dijous, 28 d’abril de 2011

Art modern

Per que?

Que quedi clar que jo de futbol no n'entenc gens. Tinc molt clar que el Mourinho en sap molt més que jo, no molt, infinitament més que jo (al cap i a la fi és la seva feina).
Per això no entenc com pot tenir la cara dura de dir que no sap per què el arbitres el deixen amb 10 jugadors. Jo, que no en sé de futbol, crec, modestament, que li podria explicar.
Doncs per que un equip que passa un 80 % del seu temps defensant, que a més té jugadors que juguen al limit, te moltes, moltíssimes, probabilitats que li pitin faltes, li treguin targetes i li explusin jugadors. Si els seus equips juguéssin a futbol i no a destruïr el futbol dels altres, probablement no li expulsarien jugadors, ja que aqeust no haurien de fer tantes faltes.
En canvi un equip que juga a l'atac, construínt, fent futbol en definitiva (u obres d'art), no fa gaires faltes, ni li ensenyen targetes, ni li expulsen jugadors.
Mourinho: és evident que tens la resposta a les teves preguntes, però que te la guardes perque el que a tu realment t'agrada és parlar de tu. El futbol, el Madrid, el Barça, l'Inter... tot el demés, en realitat no t'importa.
En fi, adéu i moca't.

VISCA EL BARÇA!

dimarts, 19 d’abril de 2011

Per on passem?

Amb la crisi no es venen pisos, però si que es fa força rehabiltació (ha baixat l'IVA i les empreses ofereixen bons preus). Per tan cada dia hi ha més bastides al carrer.
La llei antitabac ha tret el fum a l'interior dels locals, i l'ha portat a les voreres en forma de terrasses que cada dia abunden més.
Quan es junten les dues passa el que es pot veure a la imatge. Que cada dia és més difícil caminar per Barcelona sense entrebancs. Observeu que quan vaig fer aquesta foto al carrer Villarroel encara no hi havia cap moto aparcada damunt la vorerea, ni hi circulava cap bicicleta.
Ah, i un altre efecte col·lateral: Barcelona s'està convertint en un gran cendrer.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Barcelona i els seus dracs en 12 rutes


Josep Martínez és fotògraf. Com si d'un Sant Jordi es tractés, durant dos anys o més s'ha dedicat a "caçar" dracs per Barcelona. El resultat de la seva cacera el va presentar fa un any en forma d'exposició fotogràfica (que aquests dies es pot veure a Madrid).

Ara pesenta una guía dividida en 12 rutes barcelonines que permeten veure uns 500 dracs "caçats" per ell. La guia ha estat editada per Arola Editors. i a cada ruta s'hi veu la fotografia del drac i un petit plànol de la ubicació de cada "anuimal".

Mirada globalment la guia és espectacular. Més si pensem que no hi són tots els dracs que en Josep Martínez ha retratat.

Un bon regal de Sant Jordi i, sobretot, una bona i original manera de passejar per la ciutat a la recerca de dracs.

dimarts, 12 d’abril de 2011

Sortim de la crisi reduint la despesa militar

Manifest promogut per la Fundació per la Pau

Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar
12 abril 2011


Al món moren cada dia 35.000 persones de fam o per manca d’atenció sanitària; hi ha 1.020 milions de persones que passen gana; només a Europa, tenim 23 milions d’aturats (més de 4 milions a Espanya i més de 600.000 a Catalunya) i la meitat de la humanitat viu amb menys de dos dòlars al dia.

Per millorar la vida de la humanitat i preservar el planeta, cal destinar esforços i recursos a desenvolupar una economia al servei de les persones, aquella que té com a finalitat millorar la qualitat de vida a través de l’educació, la salut, el desenvolupament, la justícia i els drets humans.

Però la realitat és que al món cada any dediquem 1,55 bilions de dòlars (el 2,7% del PIB mundial) a la despesa militar, que equival a 4.246 milions de dòlars al dia. És més que possible que aquestes xifres siguin molt superiors si considerem tot el que no declaren els governs. Aquesta despesa ingent es destina a mantenir 21 milions de soldats (2,5 milions a la Unió Europea, 130.000 dels quals a l’Estat espanyol) i a adquirir quantitats enormes d’armes (400.000 milions de dòlars anuals).

Amb motiu de la celebració, el proper 12 d’abril, del Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar, promoguda per diverses organitzacions encapçalades per la xarxa global International Peace Bureau (IPB), volem sumar la nostra veu a la de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món per mostrar el nostre desacord amb aquesta desorbitada despesa militar. Perquè:
. La despesa militar alimenta vells i nous conflictes armats.
. La despesa militar reforça una cultura dominant que és motor i justificació de violència i guerra.
. Cal posar fi als privilegis del complex militar-industrial, l’únic sector que obté beneficis d’aquesta despesa exagerada.
. Cal trencar la inèrcia dominant que basa la seguretat en termes militars mentre menysprea l’autèntica seguretat humana fonamentada en la protecció
de la salut, l’educació, un medi ambient saludable, l’accés a l’habitatge, un treball digne i el respecte dels drets humans.
. Un món en pau, no passa per invertir en la despesa militar, sinó en la prevenció de conflictes, la governabilitat democràtica i el desarmament.

Adhesions

diumenge, 10 d’abril de 2011

La muntanya i els joves

Ahir dissabte vaig pujar amb el meu fill gran (17 anys), uns amics d'ell, i un altre pare, a Montserrat. Varem pujar pel camí vell de Collbató també conegut com a Camí de les Bateries. Aproximadament dues hores i mitja de pujada i el mateix de baixada. La pujada la varem començar molt d'hora i ens varem estalviar la calor del migdia, però durant la baixada la calor va apretar força. A la imatge podeu veure el Monestir des de la Creu de Sant Miquel. La veritat és que em vaig cansar força, però va valdre la pena.


Això si, en tot el camí, no en varem creuar amb cap altres noi o noia de l’edat dels meus fills, i això que en varem creuar amb força gent. Com que no és el primer cop que em passa, començo a estar segur que els joves s'han allunyat de la muntanya, mentre anys enrere era just a l’inrevés (massa esforç poder?).

diumenge, 3 d’abril de 2011

Perdoneu, però algú ho havia de dir

Al Caprabo que hi ha al carrer Borrell / Provença hi fa un fred que pela.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

dimecres, 30 de març de 2011

Perdoneu, però algú ho havia de dir

Els xinesos i les xineses, quan caminen pel carrer, escupen molt (no sols ells, però ells ho fan molt). I veure escopir algú fa molt fàstic.
Perdoneu, però algú ho havia de dir

dimarts, 29 de març de 2011

Estat de shock

Després d'escoltar el discurs del president de la Diputació de Castelló, senyor (per dir alguna cosa) Fabra, a la inauguració de l'aeroport de Castelló (150 milions d'euros, ni un avió, ni una companyia, sense permís per volar...) estic en estat de shock.

divendres, 25 de març de 2011

Ara sí, la primavera ja ha arribat!

Sóc incredul de mena. He de reconèixer que quan uns coneguts magatzems m'avisen que "ha arribat la primavera" o quan veig al meteoròleg de la televisió anunciant-nos-ho, no m'ho crec. Fins que no veig les primeres fulles verdes dels plàtans de la ciutat no respiro la primavera.
I avui les he vist. Verdes. Molt claretes i petites. Però segur que abans d'una setmana ja hauran convertit els carrers de l'Eixample en un riu verd.
Ara sí. La pirmavera ja ha arribat!

dilluns, 21 de març de 2011

Quina cara (25)

Aquesta botiga de motos està al carrer Urgell / Provença. Cada dia treuen una moto, l'aparquen just davant l'esacaparate i apa, allí es queda tot el dia.
La propera que faran serà aparcar-la en perpendicular, així es veurà encara més. I si no al temps...

dijous, 17 de març de 2011

Perdoneu, però algú ho havia de dir

Els metges que tenen un ordinador damunt la taula del consultori, es preocupen més del que llegeixen i escriuen que del que els passa als seus pacients.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.

dimecres, 16 de març de 2011

Trasbalsat

Tot el que està passant a Japó m'està trastocant. Cada vegada vivim en un món més petit. Si fa 30 anys el que succeïa al Japó ens semblava que passava a l'altra banda del món, ara és com  si fós aquí al costat. Tot ens arriba de forma inmediata, gairebé en directe, a l'instant,  mitjançant les xarxes socials, els diaris digitals, la ràdio o la televisió. Ja em va passar l'11 S quan els atacs a les torres bessones, però crec que ara encara és més accentuat el trasbals.
Esperem que se'n surtin ràpid i que les pitjors previsions que ens anuncien ara, no es compleixin..

dissabte, 12 de març de 2011

Sequoies gegants a Espinelves

A la imatge podeu veure una sequoia gegant. Però la foto no està feta a cap bosc del Canadà o dels Estats Units on hi ha exemplars molt més grans. No, la foto està feta ahir divendres a una finca que es diu Masjoan i que està al costat del poble d'Espinelves. Allí, fa 100 anys (1911), un avantpassat dels actuals propietaris de la finca, afeccionat a la botànica, hi va plantar llavors d'arbres gegants com sequoies, cedres del Liban o de l'Himalaia, teixos, alzines sureres. Un cop han passat 100 anys, aquests arbres medixen entre 40 i 50 metres d'alçada i vora de dos metres de diàmetre. El recorregut pel bosc (2 euros) permet contemplar un gran nombre d' arbres gegants, molts dels quals catalogats per la Generalitat com arbres monumetals de Catalunya. Un espectacle que mereix la visita.

dijous, 10 de març de 2011

Quina cara (24)

A més de la palmera i el semàfor en aquest pas de vianants només li falten les motos
 per que ja ningú hi pugui passar.

dimarts, 8 de març de 2011

El civisme és una assignatura pendent a la ciutat

Aquest matí passava davant una botiga que hi ha al carrer Diputació, entre Muntaner i Aribau. Es diu Parami i hi venen fruits secs, torrons... També torren o sigui que hi tenen un obrador.
Com dèia, aquest matí, d'hora, hi passava per davant i n'he vist sortir un treballador. Tot vestit de blanc, caminava displicent. Duia un pot de plàstic gran a la ma. S'ha dirigit a un contenidor d'escombraries, dels grissos, lentament, l'ha obert, i hi ha llençat el pot de plàstic. A no més de 10 passes tenia un contenidor groc, dels que serveixen per llençar-hi plàstics.
Era evident que no tenia cap pressa, però ai las, caminar 10 + 10 passes per ser una mica cívic és un esforç molt gran.

dilluns, 7 de març de 2011

Un acudit

Algú ha penjat aquest acudit a una paret del diari.
No sé on s'ha publicat ni qui és l'autor, però el trobo tant bó que el vull compartir.

dimecres, 2 de març de 2011

Frases que em criden l'atenció (II)

Diàleg de la película "la Illa", de Michael Bay, protagonitzada per Ewan McGregor i Scarlett Johansson.

El protagonista Ewan McGregor li pregunta a un persontage:

- "Qui és Déu?"

i el personatge li respón:

- "Mai has tancat els ulls i has demanat una cosa amb moltes ganes?, doncs el que mai et fa cas, aquest és Déu."

dimarts, 1 de març de 2011

S'ha de ser...

Aquest matí, a l'avinguda de Roma / Villarroel he vist que havien pintat tots els bancs de fusta. Els pintors hi havien ficat unes tires de plàstic per que la gent no seiés. Però com  podeu veure a les fotografies hi ha qui no s'atura davant les dificultats. En un parell de bancs, ciutadans molt cansats, suposo, hi han posat uns papers de diari per no embrutar-se i així poder seure. Però és clar, quan s'han aixecat han deixa't els diaris enganxats al banc. I ara qui els treu?
S'ha de ser... (i aquí que cadascú hi escrigui l'adjectiu que més li plagui).

Encara ric!!!


"CREMATORIO"
Una serie sobre la corrupción en España
Con el apoyo de:
...Generalitat Valenciana...

Encara ric!!!!!

dilluns, 28 de febrer de 2011

Frases que em criden l'atenció (I)

Començo avui una nova secció en la que aniré publicant frases que em cridin l'atenció.

"La mujer será realmente igual al hombre el día que se designe a una mujer incompetente para un puesto importante.".
François Giroud, ex ministra francesa, citada avui per Sergi Pàmies en el seu article de La Vanguardia (pàgina 60).

dimecres, 23 de febrer de 2011

Un pais que s'autoanihila

Normalment les llengües minoritàries són anihilades per pobles invasors, bàrbars, conqueridors.. que veuen en la llengua el pitjor enemic per la seva conquesta.
Però és la primera vegada que veig un poble que s'autoanihila la seva propia llengua. Em refereixo al Pais Valencià on dia rera dia les seves autoritats fan tot el possible perque el català/valencià acabi sent una llengua de museu, amb poques visites clar. És extraordinari. Amb aquests amic qui vol enemics?
I a sobre els voten...

Segueix caminant pel carril bici

El 6 de novembre del 2008 vaig publicar en aquest mateix blog un video que vaig fer en el que es veia una noia caminant pel carril bici. La veia sovint, sempre caminant pel carril bici i em cridava molt l'atenció. A més a més es passava el semàfors en vermell, no creuava les cruïlles pel pas de vianants. En definitiva era un exemple de tot allò que és millor no fer.

Doncs bé, han passat més de dos anys i avui l'he tornat a veure. Segueix caminant pel carril bici, se salta els semàfors i no creua pel pas de vianants. Sort que en aquests dos anys ningú l'ha atropellat, o si? i per això no l'he vist abans.... Si féu click damunt el títol podreu veure el video.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Postals de Barcelona (XXXIV)

Aquesta dona fa setmanes que viu en aquest banc de l'avinguda Diagonal, entre passeig de Gràcia i Rambla Catalunya (davant l'església Pompeia). Ella i els seus bàrtols ja formen part del paisatge barceloní.

divendres, 18 de febrer de 2011

Un camí

El meu amic Lluís Permanyer m'explicava un dia que a Gran Bretanya, quan han de fer un parc, no hi fan camins. Esperen uns messos per veure per on passa la gent, i quan està clar aleshores fan els camins ben fets. Qui va fer aquest jardinet (foto) que hi ha l'avinguda Sarrià / av. Diagonal (sota l'edifici Atalaia) ho hauria de saber. No es poden fer jardins a la ciutat en contra de les necessitats de les persones. De totes maneres la gent és molt llesta i acaba per imposar-se a les moltes tonteries que fan els tècnics de tota mena.

dijous, 17 de febrer de 2011

Vigilants que vigilen poc

Ahir al migdia, a l'avinguda Diagonal, davant El Corte Inglés de Francesc Macià, hi havia un home pixant a l'escosell d'una palmera. Ho fèia sense amagar-se'n, a la vista de tothom. En aquell precís instant van passar pel costat mateix dos vigilants uniformats, dels que es dediquen a multar vehicles a les zona blava o verda o del color que sigui. Tot i passar a menys d'un metre de l'individu pixaner van fer com si no el veiéssin, com si això no anés amb ells.
Em sembla que ja que paguem aquests vigilants amb diner públic, podrien fer alguna cosa més que multar cotxes, i vigilar també el civisme de la ciutat.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Inaudit!!!!

Aquesta "monada" de la fotografia està al carrer Mallorca / Comte d'Urgell (mar / Besòs). En plena àrea de protecció especial de l'Eixample. Hi porta mesos i mesos.No solsament és un espant, si no que a l' haver-hi aparells elèctrics és perillòs. Resulta que en aquesta àrea de l'Eixample no es pot passar el tub del gas per les façanes (és lleig) però en canvi es permet que durant mesos i mesos una cosa tant espantosa presideixi una cantonada d'aquesta àrea tan noble. Inaudit!!!

divendres, 11 de febrer de 2011

Accident dels mossos d'esquadra


Avui al migdia un cotxe dels mossos d'esquadra que baixava pel carrer Calvet amb la sirena, ha estat embestit per un turisme que circulava per Marià Cubí, s'ha empotrat contra unes motos aparcades a la vorera i ha trencat un arbre. Afortunadament ningú ha pres mal.

De totes maneres una veïna em comentava que en aquesta cantonada sovint hi ha aquest tipus d'accident i que, per això, ella mai hi deixa la moto.

Si passa sovint caldria fer-hi alguna cosa, no?

dijous, 10 de febrer de 2011

Un problema

El límit de velocitat de 80 km/h afecta a 10 kilòmetres al voltant de Barcelona.

Pregunta:
Quina diferència de temps hi ha entre recòrrer 10 kilòmetres a 120 km/h o fer-ho a 80 km/h?

Sol•lució:

120 km/h ----- 60 minuts
10 km ------ X

10x60 = 600 : 120 = 5 minuts a 120 km/h

80 km/h ------ 60 minuts
10 km -------- X

10x60 = 600 : 80 = 7,5 minuts a 80 km/h

Diferència: 2,5 minuts

Conclusió: Tot el sidral que s’està muntant sobre el límit de velocitat és per 2,5 minuts!!!!

Estem bojos.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Perdoneu, però algú ho havia de dir

L'actuació de la Generalitat respecte els 80 km/h a les rodalies de Barcelona fa riure.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Ara diuen que no ho apliquen aquesta setmana perque hi ha anticicló. Però si al nostre pais hi ha anticicló la meitat de l'any!!!!
Ja veureu com al final acabaran tornant a posar les senyals de 80. Està cantat, i, mal m'està de dir-ho ara, però fa temps que n'estava segur que seria una promesa electoral de CiU que no podrien complir.
Tant de bó.

Postals de Barcelona (XXXII)

Ahir diumenge vaig anar a avisitar el vaixell oceanogràfic "El Vell Marí", que el CRAM te amarrat al Moll de la Fusta. En pujar al vaixell, vaig veure a las parets sumergides del moll unas tubs. alguns dels quals acabaven amb una mena de flor. "Són cucs" ens va dir el biòleg que ens va fer la visita al vaixell. "A més a més,  indiquen que l'aigua està neta, ja que si no no hi podrien viure". També ens va dir el nom d'aquests cucs, però no me'l vaig apuntar i no el recordo. De totes maneres aquí en teniu una imatge perque en gaudiu.

divendres, 4 de febrer de 2011

Amb les elèctriques sempre topem

No és que aquest vestíbul d'entrada d'un edifici del carrer Balmes sigui digne de formar part del patrimoni de la ciutat. Però no està malament. És molt digne i les parets, el terra, el sostre i els llums formen un conjunt armònic i acollidor. Més ben dit, formaven. Fins que va arribar la companyia elèctrica de torn a espatllar-ho amb els seus calaixos elèctrics que no respecten res. No sols abusen a l'hora de fixar els preus (després tenen beneficis, no m'estranya) sino que fan el que volen amb les seves instal·lacions i no tenen cap respecte`pel patrimoni. Per favor, que algú hi posi ordre d'una vegada.
Per cert el dia 15 de febrer s'ha convocat una apagada de llums de 5 minuts a les 10 del vespre per protestar contra els abusos de les elèctriques. A casa, els apagarem.

dissabte, 29 de gener de 2011

Postals de Barcelona (XXXI)

Aquesta foto l'acabo de fer avui dissabte 29 de gener del 2011, a les 16.25 hores. És un doble Arc de Sant MArtí, tot i que el segon no s'acaba d'apreciar a la imatge.

dimarts, 25 de gener de 2011

Un intel·lectual espanyol que parla de les llengües i parla clar

M'ha arribat l'enllaç per escoltar una conferència pronunciada per Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), un lingüíta espanyol, catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid.

Us recomano que l'escoltéu (héu de picar damunt el títol d'aquest escrit)

Tant de bó molts intel·lectuals espanyols penssésin com ell i s'atrevissin a dir-ho i exposar-ho públicament.

diumenge, 23 de gener de 2011

Postals de Barcelona (XXX)

Aquest matí de diumenge he anat al Poble Espanyol a veure al Mag Lari. Mentre esperàvem que comencés l'espectacle, a la filera del davant he vist aquesta imatge i ni m'he pogut resistir a retratar-la.
Un nino em miraba fixament i semblava que em demanés ajut.

divendres, 21 de gener de 2011

10 propostes per aconseguir 0 morts a les carreteres principals

La Asociación Española de la Carretera ha fet pública una nota de premsa amb 10 propostes per assolir l'objectiu de 0 morts a les carreteres principals del pais l'any 2020.

1. Generalizar en el conjunto de la red de carreteras la aplicación de las estrategias paliativas y preventivas para la mejora de la seguridad vial incluidas en la Directiva 2008/96/CE: la gestión de tramos de concentración de accidentes, las inspecciones de seguridad vial y las auditorías de seguridad vial deberían ser aplicadas de manera sistemática para garantizar que la red de carreteras opera en las máximas condiciones de seguridad.

2. Garantizar la existencia de márgenes seguros, bajo el concepto de "carreteras que perdonan", que compensan los posibles errores de los usuarios. Para ello, debe existir una zona próxima a la vía libre de obstáculos y sin pendientes fuertes; si no fuera posible, deben instalarse los sistemas de contención apropiados para todo tipo de usuarios.

3. Aumentar la inversión en conservación de firmes, que se ha visto notablemente afectada por la situación actual de crisis económica; un pavimento en buen estado es fundamental para una circulación segura, además de cómoda y con una adecuada calidad de servicio. Una carretera bien conservada es una carretera que ofrece mayores márgenes de seguridad.

4. Reponer en plazo y forma la señalización vertical, horizontal y elementos de balizamiento; la mayor parte de la información que recibe el usuario de la vía y su entorno le llega a través de estos elementos, por lo que es imprescindible garantizar su existencia y óptimo estado de conservación. Un usuario bien informado es un usuario más seguro.

5. Generalizar la iluminación nocturna de la red de autopistas y autovías, promoviendo la circulación de vehículos pesados durante la noche. De esta forma, se incrementarían de forma notable los índices de seguridad durante el día, al reducirse la "convivencia" entre ligeros y pesados, una de las principales causas de accidentalidad.

6. Aprovechar las posibilidades de la tecnología de control y gestión de la circulación para obtener el máximo conocimiento de la vía y el tráfico en tiempo real, de manera que se puedan implantar planes para mejorar la fluidez y la seguridad adecuados a las circunstancias de cada vía en cada comento.

7. Desarrollar un programa de adecuación de los túneles españoles a la Directiva Europea sobre Túneles (iluminación, ventilación y eliminación de partículas, telemática y elementos de seguridad específicos…).

8. Definir un plan de revisión del estado actual de los puentes de la red de alta capacidad, fundamentalmente de las estructuras de fábrica (pilares y vigas) y llevar a cabo su adaptación en caso necesario.

9. Analizar los accidentes que se producen en las autopistas y autovías y, en particular, en los tramos de concentración de accidentes, a fin de identificar sus causas e implantar soluciones en el corto plazo, evitando complicaciones administrativas y retrasos en la adjudicación de proyectos y comienzo de las obras necesarias.

10. Acometer el seguimiento de los denominados "tramos blancos", término creado por la Asociación Española de la Carretera para denominar los tramos de carretera donde no se producen accidentes con víctimas durante un determinado número de años, de manera que se pueden obtener conclusiones acerca de la influencia de las características geométricas de la vía, sus usos, el equipamiento, estado de conservación… en la seguridad vial.

En todo caso, no debemos olvidar que un elevado porcentaje de nuestros accidentes y nuestras víctimas mortales se produce en la red convencional de carreteras, es decir, fuera de estas vías de gran capacidad. Por lo tanto, este decálogo debe verse complementado con un plan específico y urgente de mejora de la seguridad en vías convencionales (la mal llamada "red secundaria" en tanto en cuanto es una red clave para la accesibilidad y la cohesión del territorio).

dijous, 20 de gener de 2011

Català al Senat? quina bajanada!

"Los grupos parlamentarios que han apoyado la puesta en marcha de una «torre de Babel» cometen un grave error. Este es el peor camino posible para reivindicar el prestigio de una Cámara ignorada."
ABC. Editorial del 20 de gener del 2011

"En un país en el que las lenguas autóctonas están perfectamente protegidas y fomentadas en sus respectivos ámbitos, gozando de plena vigencia normal y de oficialidad casi unívoca en las instituciones y parlamentos territoriales, el dispositivo de traducción simultánea en una Cámara nacional cuyos miembros son todos sin excepción perfectamente capaces de expresarse en el idioma común resulta una farsa extravagante, un chusco alarde de ostentación artificiosa".
ABC. "Pinganillos". Article d'Ignacio Camacho

I jo diria més. És veritat. Quina necessitat hi ha de parlar català al Senat. I al Parlament d'Estrasburg? perque no parla tothom en anglès i així en estalviariem milions d'euros en traductors. Al cap hi a la fi si algun diputat no sap anglès seria més econòmic pagar-li unes clases i ja està. I què he de dir de la ONU? Centenars de traductors de centenars d'idiomes amunt i avall cobrant uns bons sous. I total per què? si amb anglès ens entendriem tots. I si algun espanyol hi volgués parlar, doncs que ho fés en anglès. I per practicar, no seria millor que al Parlament espanyol i als parlaments autonòmics només s'hi parlés anglès? I que la televisió a Espanya fós tota en anglès?
Català al Senat!!! quina bajanada!!!

divendres, 14 de gener de 2011

Al senyor conseller Felip Puig

Senyor conseller.
Només unes ratlles per anunciar-li que, si treu el limit de velocitat a 80 km/h als voltants de Barcelona i jo o algú de la meva família té un accident provocat per un vehicle que circuli a més velocitat, el demandaré davant els tribunals i en demanaré que el facin responsable dels danys que s'hagin produït.

dijous, 13 de gener de 2011

Domingo, 16 de enero

FERIA
XIV Mercat d'intercanvi (sense diners) a Sant Antoni Trocantoni
Intercambio de cualquier tipo de objeto nuevo o no, pero que esté en buen estado.
Av. Mistral / Jardinets de L'Alguer. De 10 a 15 horas.

MÚSICA
Bossa-jazz
Concierto a cargo del trío Galak, formado por Pablo Galak, saxo, Gustavo Rocha, guitarra, y Pablo Possa, drums.
Bar La Confiteria. Sant Pau, 128. 13 horas. Entrada gratuita.

‘Missa de Glòria. Messa a 4 voci con orchestra’, de Giacomo Puccini
Interpretación de este concierto a cargo de la Orquestra de la Universitat de Barcelona, Contrapunto vocale, Schola Cantorum de la UB, Cor de la UB, cantantes de las corales de la UB, miembros del Cor Vivace, el tenor Raül Poblet y el barítono Jordi Ricart. Dirige, Carles Gumí.
Parroquia Sant Ildefons. Madrazo, 92. 18.30 horas. Gratuito.

Actividades de última hora en la página de:

facebook3

Un dubte incomprensible per mi

Diuen que al PSC hi haurà primàries per escollir alcaldable.
Que hi haurà dos candiadts: Jordi Hereu i Montserrat Tura.
Entre tots dos per mi no hi ha dubte: Montserrat Tura.
L'Hereu ha fet coses interessants i bones per la ciutat, això no ho nego, però millor que plegui. Per mi ha perdut la capacitat de seguir-les fent i, sobretot, d'aconseguir que els ciutadans ens creiem que les farà.
Per cert, a les primàries podrem votar els ciutadans o només els militants?

dissabte, 8 de gener de 2011

dimecres, 5 de gener de 2011

Els fumadors, que se "suicidin" sols

Malgrat els renecs, insults, mentides, justificacions o el que sigui, que digui la munió de fumadors, mediàtics o no, la nova llei sobre el tabac no és una llei contra els fumadors, és una llei a favor dels no fumadors i a favor de la salut dels ciutadans en general.
A partir d'ara els fumadors que vulguin seguir suicidant-se ho podran fer sols, però sense endur-se d'altres ciutadans per davant com fins ara.
Perdoneu, però algó ho havia de dir.