dimecres, 23 de desembre del 2009

L’embolic dels contenidors

A la cuina de casa ja hem acondicionat un nou recipient per reciclar. Ja en són cinc! El del paper, el del vidre, el dels plàstics i metalls, en de la matèria orgànica i el cinquè en el que hi va tot el que no sabem a on ha d’anar. La veritat és que és un embolic. Papa, això on va? El paper de cuina brut el tiro al de paper, al d’orgànica o al de no se sap què? Però a casa hi ha molt bona voluntad i moltes ganes de col•laborar amb el medi ambient i amb l’Ajuntament, per aquest ordre.

Tinc la sospita, però, que no passa el mateix a totes les cases. I que aquest embolic, que al final es ressol amb bona voluntat, no trobarà el mateix interès a totes les llars. Que caldrà molta, molta, informació.

Estic segur que desde l’Ajuntament estan prenent iniciatives per fer arribar informaciío a les llars. A mi se me n’ha acudit una:

- Contractar nois i noies en atur, vestir-los amb una armilla verda (per allò de l’ecologia) reflectant i posar-los prop dels contenidor durant un parell de mesos informant als ciutadans que hi vagin a dipositar les seves escombraries d’on i com ho han de fer. Em sembla que aquesta informació, directa i personalitzada, seria molt efectiva per a resoldre embolics. I amés treuia de l’atur uns quants ciutadans durant un temps.

divendres, 11 de desembre del 2009

Suspens en Manteniment





L’Ajuntament té més d’una asignatura pendent, però n’hi ha una que en destaca per damunt les altres: el Manteniment de l’espai públic. De què serveix fer parcs o instal•lar mobiliari urbà si al cap de poc temps els galifardeus el fan malbé i ningú s’ocupa d’arreglar-ho? És veritat que s’han fet avenços, però aquests són encara insuficients.

Un bon exemple del que dic és l’interior d’illa que hi ha darrera El Corte Inglés de Francesc Macià (la plaça es diu Mari Luz Morales, que va ser directora de La Vanguardia durant un temps els anys 30). Les obres d’acondicionament vàren acabar fa poc més d’un any i a les fotos es pot veure l’estat en que es troba: rajoles trencades que ningú arregla, bruticia, restes de “botellones”…. I això que hi ha un parc infantil i que davant el perill que la canalla es faci mal s’hauria de ser especialment curós. Però ja veieu, no hi ha manera que poguem aprovar l’Ajuntament en l’asignatura de Manteniment.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Com un llum

Aquest Nadal, Barcelona s’ha omplert de llums. Això està bé. És una alegria caminar per carrers il•luminats. No sé si la gent compra més, però si que crec que fa alegria.

De totes maneres un altre any haurien de millorar els dissenys ja que, almenas els que jo he vist, són molt "cursis" (Diagonal, Aragó, passeig de Gràcia…). Els galets?, bé.

Amb la quantitat de bons dissenyadors que hi ha Barcelona els podriem contractar per que ens dissenyin uns enllumenats a l’alçada de la que alguna vegada va ser coneguda com a “ciutat del disseny”. Qui ho recorda?

dimecres, 2 de desembre del 2009

Senyals surrealistes



Al carrer Rosselló / Villarroel anuncien una "Zona avançada per motos" que en el moment en que vaig fer aquesta foto brillava per la seva absència. La veritat és fascinant la celeritat amb que es col·loquen les senyals de trànsit. Fins i tot abans que serveixin per res. A la foto de dalt es veu la senyal a salt a l'esquerra i al carrer es pot comprovar que no hi ha res pintat. Aquí el costat es pot veure bé el que hi diu. Tot plegat és surrealista.