L’embolic dels contenidors

A la cuina de casa ja hem acondicionat un nou recipient per reciclar. Ja en són cinc! El del paper, el del vidre, el dels plàstics i metalls, en de la matèria orgànica i el cinquè en el que hi va tot el que no sabem a on ha d’anar. La veritat és que és un embolic. Papa, això on va? El paper de cuina brut el tiro al de paper, al d’orgànica o al de no se sap què? Però a casa hi ha molt bona voluntad i moltes ganes de col•laborar amb el medi ambient i amb l’Ajuntament, per aquest ordre.

Tinc la sospita, però, que no passa el mateix a totes les cases. I que aquest embolic, que al final es ressol amb bona voluntat, no trobarà el mateix interès a totes les llars. Que caldrà molta, molta, informació.

Estic segur que desde l’Ajuntament estan prenent iniciatives per fer arribar informaciío a les llars. A mi se me n’ha acudit una:

- Contractar nois i noies en atur, vestir-los amb una armilla verda (per allò de l’ecologia) reflectant i posar-los prop dels contenidor durant un parell de mesos informant als ciutadans que hi vagin a dipositar les seves escombraries d’on i com ho han de fer. Em sembla que aquesta informació, directa i personalitzada, seria molt efectiva per a resoldre embolics. I amés treuia de l’atur uns quants ciutadans durant un temps.