dimarts, 28 d’octubre del 2008

Reportatge sobre La Barcelona que camina


www.diaridebarcelona.cat

En el Diari de Barcelona han dedicat un reportatge en aquest blog. Després de dos anys d'explicar coses de la vida quotidiana que passen a Barcelona, fa il·lusió que es fixin en nosaltres i ens dediquin un espai. Aquesta iniciativa del Diari de Barcelona forma part d'un seguit de reportatges que cada setmana dediquen a un blog que parli sobre Barcelona. Us animo a veure el reportatge sobre La Barcelona que Camina i que entreu a la web del Diari de Barcelona per veure'n d'altres.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Històries de bicis



En aquest bloc he parlat sovint de bicicletes. De fet és el tema estrella. A vegades per criticar els ciclistes, a vegades per defensar-los i sempre per defensar la bici com a medi de transport sempre que se'n faci un ús adequat.




Avui porto tres fotografies relacionades:
A la primera es veu una bicicleta del servei de Bicing abandonada al carrer Mallorca/Urgell. De fet en pocs dies n'he vist tres o quatre per aquesta zona.





A les altres dues fotos es pot veure els senyals que han pintat al carril bici de la Granvia per indicar als ciclistes que vagin amb precaució ja que és una zona on hi pasen vianants. Poc a poc es van millorant coses, però no puc deixar de pensar amb el responsable d'haver promocionat la bicicleta a Barcelona sense haver fet prèviament el que s'està fent ara... tard, de pressa i no sempre bé.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Una idea para el ayuntamiento de Madrid

(aquest post l'escric en castellà per que l'entenguin a la capital)

Estimado ayuntamiento de Madrid

El otro día leí que los ciudadanos madrileños reciclan mucho menos que los barceloneses. Teniendo en cuenta que los madrileños deberían ser el espejo en que nos reflejáramos el resto de ciudadanos españoles, estimo humildemente que esta situación debería corregirse con prontitud.

Es por ello que me permito exponerles una idea para realizar una campaña entre sus ciudadanos. La idea parte de la gran rivalidad que existe entre nuestras respectivas ciudades. A grandes rasgos algunos de los eslogans podrían decir lo siguiente:

"Madrileños, los barceloneses reciclan más que nosotros, ¿lo vamos a tolerar?"

"No puede ser que un barcelonés recicle más que un madrileño. Pon fin a esta situación"

"En reciclaje Barcelona 1 - Madrid 0. Entrénate duro para que no se repita"

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Reciclatge? connais pas



Si mireu atentament el video que acompanya aquestes ratlles, veureu unes senyores de la neteja que surten d'un edifici d'oficines. Van carregades amb grans bosses negres que no pesen gaire. per tant és fàcil deduïr que a dintre no hi ha matèria orgànica (pessarien molt) i el més probable és que hi hagi papers. Aquestes senyores (i moltes d'altres) surten cada dia carregades si fa no fa aamb bosses similars. I cada dia van al contenidor d'escombraries i les hi llencen. Però tenen el contenidor de recollida de paper de color blau al costat!!!!! No se'ls acut que ho podrien reciclar? cal que algú els digui una cosa tan òbvia? El més probable és que sí.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Interrogant sobre un interrogant


L'altre dia, caminant pel carrer Provença entre Muntaner i Casanova vaig veure que un tècnic (suposo que municipal) havia fet tota una sèrie de marques de color vermellòs al terra en les que assenyalava problemes. Aquí marcava unes rajoles aixecades, allà una tapa trencada... El que em va sorprendre és que en aquesta mena de quadrat de formigò que podeu veure a la foto hi marqués un interrogant. Si desde l'Ajuntament no saben què passa al terra de la ciutat, malament. De moment caldrà veure què fan amb aquest interrogant, i quant triguen a arreglar tota la resta de vorera malmesa. La veritat és que hi havia un munt de marques. Tindran feina.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Viuen

A Barcelona o rodalies hi ha cinc persones que segurament es passen el dia queixant-se de que no poden circular a més de 80 kilòmetres per hora pels voltants de la ciutat. És molt posible que aquestes cinc persones reneguin de l’afany recaptatori de l’administració. També és molt posible que expliquen a qui els vulgui escoltar que és una normativa absurda, que ells a vegades circulen per l’autopista i no hi ha ningú i que per tant no s’entén que no els deixin anar a més de 80 per hora. Que ells controlen sempre…
El que no saben aquesta cinc persones és que si encara es queixen, és perque gràcies a la norma que el impedeix anar a més de 80 per hora, estan vives.


De la agència EFE:
“La mortalidad baja el 50% desde que se limita a 80 la velocidad en Barcelona”

diumenge, 12 d’octubre del 2008

El dit cor de la mà dreta

Ahir dissabte anava (en cotxe) per la travessera de Les Corts. Paral·lel a mi circulava un ciclista que anava tota l'estona sense agafar el manillar amb les mans i posant-se-les a la butxaca. La seva forma de circular era una autèntica temeritat. En un moment determinat va treure un telèfon de la butxaca i se'l va posar a mirar. La bicicleta li va fer una perillossa zigazaga i semblava que se'm tirava damunt del meu cotxe. Li vaig picar el clàxon. I aleshores se'm va quedar miran desde darrera les seves ulleres de sol i em va ensenyar el dit cor de la mà dreta. Tot un exemple de ciclisme cívic, si senyor.

dijous, 9 d’octubre del 2008

La Barcelona que camina, a TV3

Aquests dies s’està celebrant a Barcelona el Barcelona Walk21, un Congrés Internacional del Caminar. Des d’aquest bloc no puc menys que felicitar als organitzadors d’un congrés que té per objectiu promocionar el fet de caminar.
Ahir em vàren convidar a parlar a la tertúlia del programa El Club de TV3 que dirigeix l’Albert Om. M’hi van convidar després d’haver visitat aquest bloc. Suposo que van pensar que hi podia aportar alguna cosa interesant. Va ser molt divertit, però gairebé no vaig poder parlar. Llàstima. M’hagués agradat dir-hi més coses. Com que per caminar o passejar per la ciutat sense perills cal que a les voreres no hi hagin més vehicles que el cotxets de bebés, el carrets de la compra i les cadires de rodes. Que Barcelona és una ciutat pensada per a fer-ne un bon ús caminant, però que entre uns i altres ho estan espatllant. Que ha arribat l’hora de que els vianants (al cap i ala fi qualsevol ciutadà un moment o un altre de la seva vida és vianant) siguem respectats i escoltats. I que, en definitiva cal que la bona educació surti al carrer i que tots ens respectem més del que ho fem.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Postals de Barcelona (II)



Lloc: Illa Diagonal
Dia: 4 d'octubre del 2008

Un gos lligat fora d'na botiga espera pacientment el seu amo. A l'aparador un nino en forma de gos sembla que li fa companyia. Una imatge sugerent i oportuna