diumenge, 12 d’octubre de 2008

El dit cor de la mà dreta

Ahir dissabte anava (en cotxe) per la travessera de Les Corts. Paral·lel a mi circulava un ciclista que anava tota l'estona sense agafar el manillar amb les mans i posant-se-les a la butxaca. La seva forma de circular era una autèntica temeritat. En un moment determinat va treure un telèfon de la butxaca i se'l va posar a mirar. La bicicleta li va fer una perillossa zigazaga i semblava que se'm tirava damunt del meu cotxe. Li vaig picar el clàxon. I aleshores se'm va quedar miran desde darrera les seves ulleres de sol i em va ensenyar el dit cor de la mà dreta. Tot un exemple de ciclisme cívic, si senyor.

3 comentaris:

  1. M'hi jugo el que vulguis que aquest ciclista era un argentí. Són els pitjors. El ciclista argenti acostuma a ser temerari, maleducat, insolent, egotista, anàrquic, contestaire, esgarriacries i d'una sobèrbia que fa caure d'esquena. Com se sol dir, Déu és argentí, però els argentins sobre bicicletes per Barcelona són ben bé l'encarnació de la Santíssima Trinitat, és a dir les tres divinitat supremes en una sola persona. M'agradaria saber si als seus pobles i ciutats d'origen els deixarien circular amb el desvergonyiment amb què ho fan per aquí. Per Buenos Aires segur que no.

    ResponElimina
  2. Hola Vianant indefensa
    Com a responsable d'aquest bloc no puc deixar de comentar el teu escrit. Que el ciclista del dit fós argentí és alguna cosa que tu pressuposes, però del que no en tens cap pista. Jo, que el vaig veure, tampoc, ja que ni tan sols el vaig sentir parlar. El que se és que aquell dia portava el meu fill a urgències i el metge que el va atendre sí que era argentí. I per cert només en puc dir coses bones de com ens va atendre.
    No t'enganyis. De ciclistes incívics n'hi ha de totes les procedències i, estic segur que la majoria són d'aquí.
    Josep M.

    ResponElimina
  3. Josep Maria, Qui parla aquí del conjunt dels argentins? Qui posa tots els argentins en un mateix sac? Ningú. La mateixa Patrícia Gabancho assegura que la "comunitat argentina" de Barcelona no existeix. Només hi ha individus. No pretenc ser més papista que el papa. Jo mateixa tinc un destista argentí que practica un sistema d'anestèsia innovador com cap altra n'hi ha a Barcelona. Jo només parlo del ciclistes argentins perquè després d'una parell o tres de topades que he tingut amb ells, pel carrer naturalment, m'han demostrat que són els més agressius i els més anàrquics i els més indisciplinats a l'hora de moure's amb bicicleta (o moto) per Barcelona. Per descomptat que per dir que el xicot del dit aixecat era argentí em fio únicament de les pistes que em donen les meves intuïcions. I, per què les intuïcions?, perquè fins ara m'han servit com a bones o si més no perquè és una manera d'estirar un fil que pot ajudar a orientar-me en aquest magma de comportaments humans amb què convivim cada dia als carrers de Barcelona.

    ResponElimina