Ha mort un bon home

Vaig conéixer a Wilebaldo Solano fa més de 30 anys a París. Aleshores, aquest vell lluitador comunista, encara no s’havia jubilat de l’agència France Press on treballava com a periodista desde fèia anys. Aquella primera vegada que ens vàrem trobar em va ensenyar com era l’agència per dintre. Aleshores jo era un molt jovenet periodista que començava i la France Press que Wilebaldo m’ensenyava amb orgull em va impressionar. Amb un castellà lleugerament endolçat pel francès, Wilebaldo era un gran xerraire. Tot el que dèia era interessant. La seva vida al costat de l’Andreu Nin i en el POUM, a la pressó durant la Guerra Civil, als camps de treball nazis o a la resistència contra els nazis a França, eren un pou d’experiències que Wilebaldo recordava fins al mínim detall. Però Wilebaldo no era de “batalletes”, era d’anàlisi profund de les coses. Tampoc era dels que viuen del passat ja que també estava molt al corrent del present. Desde París vivia molt intensament tot el que que succecïa a Espanya. Després ja es va jubilar i va venir sovint a Barcelona on es va comprar un pis i a on va morir ahir. Ens ha deixat un bon home, i, sobretot un gran lluitador.