Quan el patiment animal és un espectacle

Fa un moment m’estava escoltant al senyor Rivera, represnetant de Ciutadans al Parlament de Catalunya, parlant de la ILP que es vota avui per prohibir les curses de braus a Catalunya. M’ha cridat l’atenció la seva comparació de les curses amb l’elaboració de foie, o amb la pesca esportiva. Fa anys vaig visitar una granja d’ànecs a França i vaig decidir que mai més menjaria “foie” (no ho he complert, ho reconeixo). Els animals són sotmessos a una sèrie de pràctiques lamentables. Però no és cap espectacle, ningú va a veure com pateixen, ningú disfruta del seu patiment. Són coses totalment diferents. És veritat que crec que no se’ls hauria de fer el mal que se’ls fa als ànecs. Però el debat dels braus és totalment diferent.

Els braus són un espectacle basat en el patiment d’un animal: un espectacle!!! Una societat que disfruta amb el patiment d’un animal és una societat malalta. Quan jo era menut cada estiu vèia a les festes majors com a les piscines hi havia un dia que s’hi tirava un ànec i el que l’agafava se’l quedava. El pobre ànec quedava mig desplumat. Era una tradició i també un espectacle i es va prohibir. Ara a ningú se li acudiria fer-ho. Hi ha països on hi ha baralles de gossos, però aquí estan prohibides, i de galls, però aquí estan prohibides, i fins i tot, de cavalls (a la foto festa a Filipnes aquest setmana en podeu veure un exemple esgarrifòs), però aquí estan prohibides.

A mi em sembla totalment lògic que es prohibeixi un espectacle en el que un animal mor davant els espectadors.