Si no m’he equivocat falten 53 dies per les eleccions del 28N. Quina mandra! Seran 53 dies de campanya electoral. Quina mandra!
La veritat és que em fa mandra sentir al Montilla explicant el bé que ho han fet tot i no fent cap mena d’autocrítica. Però em fa més mandra escoltar al Mas dient que el tripartit és responsable de tot el dolent que ha passat els darrers 8 anys excepte del sunami d’Indonèsia i de les inundacions de Pakistan. Em ve la mandra quan segueixo les excursions dels d’Iniciativa cada vegada que tenen problemes amb els antisistema. ERC em fa una mandra perpètua des de que el Carod se’n va anar d’excursió a Perpinyà mentre era president en funcions i desde que el Portabella ens va omplir la ciutat de bicicletes incontrolades i incontrolables. El Laporta i demés independentistes només fan que refermar-me amb el convencimente de que “sóc independentista malgrat els independentistes”. I de l’Alicia S. C. que puc dir? Només pensar que veurem la seva cara en format gegant per tot arreu se’m posa la carn de gallina. Pel que fa a Ciutadans i demés grups de la dreta espanyolista o catalanista o l’ista que sigui només espero que facin poc soroll i ens els poguem estalviar al proper Parlament.
Però malgrat la mandra que em fa toto això el 28N, d’aquí a 53 dies, aniré a votar. Els hi dec als milions de persones que es vàren jugar la vida per que ho poguésim fer. A qui? Ja m’ho pensaré el dia de reflexió, que per això està.
Ah, i penseu que a Catalunya som afortunats ja que podem triar entre un ampli ventall de paperetes. Més enllà de l’Ebre no tenen aquesta possibilitat ja que tot s’ho reparteixen entre 2 i un ¼.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada