dimarts, 17 de febrer de 2009

Una alegria en temps de crisi

Avui 17 de febrer del 2009, 34 anys després de la mort del dictador, han començat a enderrocar l'horrible i vergonyòs monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera que estaba (a la fi podem dir estaba) al carrer Josep Tarradellas (abans Infanta Carlota) cantonada amb avinguda Sarrià. 34 anys ha calgut per que aquesta ciutat veiés caure un monument que mai s'hauria d'haver aixecat. 34 anys són molts anys, però a la fi podrem passar per aquesta cruïlla sense que ens vingui el cap el malson que va viure la nostra ciutat i el nostre pais. Amb 34 anys de retard, gràcies, però no trigueu 34 anys més per fer caure els monuments franquistes que encara hi ha a la ciutat.

1 comentari:

  1. Es verdad que era horrible y me alegro de que haya desaparecido, pero por la primera razón. Lo de que sea un monumento franquista a mi me la suda. Y me la suda porque ya nací en democracia y no viví nada de todo aquello. Y tengo 32 años. Pero no entiendo esta manía por arrancar de las calles todo lo franquista, como si no hubiese existido.
    A mi me gusta observar la ciudad, pero no me gusta pensar que una parte de la historia, algo que pasó aquí y que dejó huellas, se borre como si nunca hubiese pasado.

    ¿Que mal puede hacer una chapa en una vivienda?

    ResponElimina