Oh, gavina voladora

Quan la Marina Rossell va començar a cantar "La gavina voladora" em venia sempre al cap la imatge d'un ocell preciòs que vivia al costat i del mar. Han passat molt anys i ara, quan sento aquesta cançó, em ve al cap la imatge d'un gran ocell carnisser, que empaita coloms pel mig dels carrers de l'Eixample barceloní i que, quan n'atrapa un, no en deixa més que les plumes. És el que en diuen evolució de les espècies.

En aquest cas penso que més aviat és una involució.