El parc Ermesenda de Carcassona

Ja s’ha inaugurat el parc Ermesenda de Carcassona. Ahir hi vaig estar passejant. És emocionant veure com poc a poc Barcelona recupera els seus interiors d’illa com espais d’oci i esbarjo. Tant de bo no hagués calgut recuperar-los i l’afany de lucre de la burgesia no els hagués ocupat quan encara eren espais lliures. Avui la ciutat seria molt més humana. Però com que no serveix de res mirar el passat, és una alegria veure que noves illes canvien el seu passat industrial per un present molt més humà. Aquest nou parc, que ve a substituïr un parquing a l’aire lliure que hi havia al carrer Urgell, entre Mallorca i Provença, és com un alè d’aire fresc pel barri. La prova la teniem ahir en forma de desenes de nens jugant als diferents espais d’atraccions i la cara d’alegria dels pares que els acompanyaven. El que no acabo d’entendre és que amb la falera de l’Ajuntament de posar noms de dones als nous espai no n’hagi trobat alguna de més actual i hagi hagut de remontar-se a una dama que va viure al segle XI, amb tots els meus respectes per la dama.