dimecres, 7 de març de 2007

El meu paisatge


Em resulta molt agradable caminar tots els dies pels mateixos carrers i a la mateixa hora. Això em permet creuar-me amb les mateixes persones que, a força de coincidir, ja és com si les coneixésis. Aquella jove que sempre camina mirant al terra o aquell noi que estiu i hivern porta un barret que només ell podria portar. Si algun dia no en veig alguna ja penso que potser estarà malalt/a, que s’ha dormit o que ha canviat de feina. Són cares que formen part del meu paisatge. De la mateixa manera que forma part del meu paisatge la furgoneta del Caprabo del carrer Borrell/av. Sarrià (veure foto) que cada dia descarrega peix i el seu conductor la neteja al mig del carrer deixant al seu voltant una farum com la que deu fer la peixeteria del poblat de l’Astèrix o el motorista que cada dia, entre les 8 i ¼ de 9 del matí, va pel carrer Paris i gira per Viladomat fent un terrabastall de rècord Guinness. No es trobarà algún dia amb un guardia urbano que l’aturi i li paralitzi la màquina de fer soroll que porta sota les cames?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada