Un dia feliç

Aquest matí, quan he sortit de casa, no ha passat el jove motorista que cada dia a la mateixa hora puja pel carrer Urgell amb el tub d’escapament lliure fent un soroll de mil dimonis. Al moment de posar-se vermell el semàfor dels vehicles, no n’hi hagut cap que se l’hagi saltat. Fins i tot els dos ciclistes que cada dia ignoren la norma de que quan el semàfor està vermell cal aturar-se, avui s’han aturat. La terrassa del bar que ocupa més de la meitat de la vorera s’ha fet més petita. No he vist cap veï llençant plàstics i ampolles al contenidor d’escombraries i en canvi n’he vist uns quants fent-ho als contenidors de reciclatge. Tampoc he vist bosses plenes d’escombraries a les papereres ni dotzenes de burilles de cigarreta per terra. Mentre caminava per la vorerea no m’ha creuat ni una sola de les bicicletes que ho acostumen a fer. Els cotxes fèien poc soroll i l’aire de la ciutat semblava més net.
Fèia temps que tenia ganes d’escriure un comentari com aquest. Llàstima que tot sigui mentida.