divendres, 11 de juny del 2010

El meu fantasma

Fa un parell d’anys vaig anar de vacances a Bèlgica. Durant uns dies em vaig allotjar a un cèntric hotel de la capital, Brusel•les, Entre els nombrossos clients de l’hotel, n’hi havia molts que eren àrabs. Famílies senceres que cada tarda arribaven amb bosses i bosses de compres. Un dia baixava amb l’ascensor sol cap al carrer. En obrir-se la porta em vaig trobar amb una figura negra de cap a peus a la que només se li vèien el ulls. Em va fer un ensurt enorme. En un moment em va venir a la memòria una de les imatges que més em van aterrorir de petit: el Fantasma del Louvre, Belfegor. Sortia en una sèrie que vaig veure quan la tele era encara en blanc i negre i jo devia tenir 8 o 9 anys. Aquella figura que tenia davant meu quan es vàren obrir les portes, negre de cap a peus i a la que només se li vèien els ulls, era la viva imatge d’aquell fantasma que em va perseguir molts anys en els meus somnis d’infantessa.

I això a què ve preguntareu?

Doncs ho explico per parlar del tema del niqah i el burka. Trobo relament indignant que una dona hagi d’anar pel carrer tapant-se la cara, i amés com ja he dit fa por, però també recordo que quan era petit les dones, sobretot als pobles, anaven totes de negre de cap a peus, com tambe hi van les monges (ja se que no es tapen la cara. Però Déu n’hi do l’aspecte tenebrós que tenen..). Ara els ajuntament volen prohibir a les dones musulmanes que entrin a dependències públiques tapant-se la cara, però crec que és un error el plantejament, perquè s’hi acaben barrejant temes religiosos (amb lo delicats que són), personals, de dignitat…

I ara bé la meva proposta. No seria més fàcil aprovar un decret que digues només: “Prohibit entrar a dependències públiques amb la cara tapada” i prou. Aquí entraria el niqah, el burka, però també el casc de moto, les màcares de carnestoltes o el passamontanya terrorista. No s’hi barrejaria la religió pel mig i s’arrivaria al mateix fi.

1 comentari:

  1. Molt bona idea. És de sentit comú que, per raons de seguretat, els ciutadans no puguem accedir a espais públics tancats -de tota mena, afegiria jo, inclosos els avions, els trens i els restaurants (per posar només un exemple)- amb la cara tapada. És de sentit comú. Per tant, estic totalment d'acord amb tu que els polítics haurien de descomplicar-se la vida i ser més directes en el missatge. Prohibit l'accés amb la cara tapada, siguin quin sigui el motiu i l'element que tapa.
    Trobar el consens en l'assumpte del vel integral és molt complicat; jo estic d'acord amb algunes coses d'uns i d'altres, i, sincerament, no sabria ben bé com posicionar-me. Per a mi, les monges, Josep Maria, no tenen en absolut un aspecte tenebrós, com dius, sinó més aviat auster i senzill. Cert que van de color negre, però el vestit que porten és també una manera de mostrar públicament el seu compomís amb Déu.
    En fi. Que res. Que millor tots amb la cara descoberta...

    ResponElimina