He passat un cap de setmana per la comarca de la Noguera. Un lloc meravellòs que no és un destí d’oci massa habitual dels barcelonins. He caminat pel Congost de Mont-Rebei, escoltant els ocells i respirant un aire transparent com pocs. M’he allotjat al Monestir de les Avellanes i ha estat tot un descobriment que us recomano.
Però, ai las!. En tornar a Barcelona he tornat a comprobar que fa pudor. Sí. Barcelona, sobretot a l’estiu, fa pudor. Fan pudor els contenidors que, plens d’escombraries, s’estan tot el dia al sol (no els podrien recollir dos cops al dis a l’estiu?). Fan pudor els fums dels cotxes i les motos. Fan pudor molts ciutadans que no es dutxen ni es canvien la roba, tot el que convé per la bona convivència. Fan pudor els ciutadans que fumen cigarretes i cigars i caminen davant teu llençant-te el fum. Fan pudor i calor els aires acondicionats a peu de carrer dels restaurants…
Definitivament, Barcelona, a l’estiu, fa pudor. I a l’hivern? També, també (però no tanta).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Fa un parell d'anys vaig tenir la sort de viure una temporada a Nova York. Allà vaig poder adonar-me que la brutícia i les males olors de Barcelona no són res comparades amb d'altres ciutats amb molta més anomenada. Sembla mentida que una urbs com Nova York no tingui contenidors i les bosses de deixalles s'acumulin en les voreres a ple sol, regalimant sucs de tota mena sobre el paviment i atraient mosques i rates. Si això passés a Barcelona estaríem tots escandalitzats. (Naturalment, això no justifica la ferum dels contenidors barcelonins però sí que demostra que es pot arribar a ser "la capital del món" amb escenetes tercermundistes al carrer).
ResponElimina