Les voreres han de ser pels vianants. Els vehicles que circulin per la calçada
dimarts, 30 de setembre del 2008
Quan?
Quan la policia municipal de Barcelona emprendrà una acció efectiva per evitar que els ciclistes segueixen circulant per la vorera fins i tot en els carrers on hi ha carril bici?
Avui, baixant pel passeig de Sant Joan, cap allà les dues, vorera esquerra, m'han aparegut per darrera dues persones, noi i noia, amb bicicletes del bicing . Quan els he assenyalat el carril bici que hi ha al centre de la calçada, el xicot se m'ha encarat directament i m'ha dit que a ell no li havia de dir ningú per on havia de circular. Que ell anava per on li donava la gana. Així de clar. En dono testimoni perquè ja no sé què em de fer el vianants per poder caminar tranqil·lament per la vorera. No és la primera vegada que em passa i és que molts dels biciclisques que campen per on volen per Barcelona, se senten tan xupiguais i tan eco-ocupes que creuen que estan per sobre de les normes o que les normes no s'han fet per ells. Continuaré informant.
també hi ha ciclistes que van per on toca. Jo em considero una ciclista responsable i em fa ràbia que sovint es generalitzi o se'ns estigmatitzi. És vergonyós la invasió que hi ha dels carrils bici (càrrega-descàrrega, motocicletes, taxis, cotxes aturats.. fins i tot peatons), si és que hi són. De vegades és inevitable anar per la vorera, això sí; sempre respectant als vianants. S'ha de reconèixer, però, que a passeig de sant Joan aquesta situació és imperdonable (i no cal ni mencionar la impertinència de la resposta).
Ciclista responsable. Sempre sortiu amb la mateixa excusa victimista dels vehicles aparcats al carril bici. La veritat, com a excusa ja cansa. Les persones que caminem no som cap obstacle per a ningú. Primera, perquè les voreres, aquí i a qualsevol ciutat civilitzada del món estan dissenyades per caminar, les altres utilitzacions han estat sobreimposades per interessos electorals, i segona, perquè els vianants podem i tenim el dret de maniobrar en marxa (canviar de direcció de cop, recular, girar, anar més de pressa o més a poc a poc, parar-nos a parlar o a badar...), en definitiva a circular amb tranquil·litat, sense sobresalts. Una llibertat bàsica de la persona. Entens? Els vianants no som furgonetes. Deixeu d'utilitzar-nos com a subterfugi. Saps quan podeu anar per la vorera segons la normativa? Quan fa més de cinc metres i n'hi ha com a mínim tres sense cap obstacle. I, a més, les bicicletes no poden circular a menys d'un metre de qualsevol persona que camini. A més, en el passos de vianats han d'esperar-se fins que la gent hagi passat. Quants ciclistes conscients o no fan això? Poquíssim.
a) Quan els vianants no es fiquin al carril bici de la Diagonal i de Gran Via
b) Quan anar per la carretera sigui segur
A mi com a vianant em fan més nosa les terrasses i l'estretor absurda de carrers realment importants (Carrer de Sants, Av. Madrid, Gran de Gràcia, Travessera, Via Laietana, etc.), i com a ciclista la impossibilitat de circular amb bici per aquestes vies.
ie kimoro. Camino cada dia per la Gran Via, en dues franges horàries diferents, i mai, mai, no he vist cap vianant parat enmig del carril bici. Si no és que et refereixes a la vorera que correspon als passos zebra quan la gent espera el canvi de samàfor per passar, amb aquelles inscripcions tan "optimistes" que ha col·locat l'ajuntament sobre el nombre de morts i les perspectives "afalagadores" que ens esperen a tots. On vols que ens esperem sinó. El passeig central de la Gran Via és prou ample perquè cap vianant hagi d'envair el carril bici. De tota manera, si tu dius que hi trobes gent parada enmig, la teva obligació és minorar la marxa i, si molt convé, baixar de la bicicleta i sortejar l'"obtacle" com faries amb qualsevol pilona, barrera o tanca. Perquè, saps? en aquestes situacions els vianats, com a última baula de la cadena de la circulació que som, tenim prioritat absoluta.
Escolti, vianant, a vostè l'ha atropellat mai cap bici? Veu accidents de bici cada dia? Eh que no? Surti sense por.
I de vianants al carril bici de carrers amples n'hi ha, i sempre. Gran Via (tots dos trams travessables amb bici), Diagonal, Tarragona, no se'n salva cap.
Ens haurien de posar intermitents i llums de fre a les bicis, per això.
ie komoro. No ho pensava dir perquè no m'agrada ferme la víctima però ja que ho has posat tu sobre la taula et diré que a una tia meva la va atropellar una bicicleta fa l'estiu passat no l'altre i, per cert, el biciclista es va donar a la fuga. A la bona dona, que té 80 anys, el cop li va dislocar el maluc, va haver d'estar ingressada dues setmanes al Clínic, encara ara camina amb una crossa i amb dificultat. Ha quedat amb la mobilitat funcional seriosament disminuïda. Què et sembla, noi?
"M'agraden més els llibres que la PSP o la Game Boy, perque no se'ls gasta la bateria"
El meu fill
"De moment"
Jo
"Todos los libros sagrados han sido escritos por personas. Todos los mandatos religiosos, todos los dogmas, todas las tradiciones y costumbres son obra humana."
Helmut Schmidt ("Fuera de servicio. Balance de una vida". Editorial Icaria)
"Qualsevol tonto pot tenir un fill, però es necessita molt de coratge per a ser pare. Hi ha molts pares desapareguts en combat."
Barack Obama (President dels Estats Units)
"Acostumat a la netedat extrema de Suïssa i el Japó, on ni tan sols hi ha papereres perquè la gent s'emporta les deixalles a casa, el desembarcament de matinada a l'aeroport de Barcelona va ser desconcertant."
Leo Vidal
(nom del protagonista de la novel·la "El Quart Reich. El secret de Montserrat", de Francesc Miralles)
L'autor d'aquest blog
El meu nom és Josep M. Serra. Vaig nèixer a Barcelona fa 50 anys. Excepte un breu parèntesi que no va arribar a l'any sempre he viscut a aquesta ciutat. I durant aquests anys hi he caminat molt. De fet sempre que les circunstàncies m'ho permeten vaig a tot arreu caminant. Però d'uns anys ençà cada cop és més complicat caminar per la ciutat. Motos, bicicletes, contenidors i tota mena d'objectes han fet que Barcelona hagi deixat de ser una ciutat amable pels vianats i han convertit un passeig en una mena de cursa d'obstacles plena de perills.
Avui, baixant pel passeig de Sant Joan, cap allà les dues, vorera esquerra, m'han aparegut per darrera dues persones, noi i noia, amb bicicletes del bicing . Quan els he assenyalat el carril bici que hi ha al centre de la calçada, el xicot se m'ha encarat directament i m'ha dit que a ell no li havia de dir ningú per on havia de circular. Que ell anava per on li donava la gana. Així de clar. En dono testimoni perquè ja no sé què em de fer el vianants per poder caminar tranqil·lament per la vorera. No és la primera vegada que em passa i és que molts dels biciclisques que campen per on volen per Barcelona, se senten tan xupiguais i tan eco-ocupes que creuen que estan per sobre de les normes o que les normes no s'han fet per ells. Continuaré informant.
ResponEliminatambé hi ha ciclistes que van per on toca. Jo em considero una ciclista responsable i em fa ràbia que sovint es generalitzi o se'ns estigmatitzi.
ResponEliminaÉs vergonyós la invasió que hi ha dels carrils bici (càrrega-descàrrega, motocicletes, taxis, cotxes aturats.. fins i tot peatons), si és que hi són. De vegades és inevitable anar per la vorera, això sí; sempre respectant als vianants. S'ha de reconèixer, però, que a passeig de sant Joan aquesta situació és imperdonable (i no cal ni mencionar la impertinència de la resposta).
Ciclista responsable. Sempre sortiu amb la mateixa excusa victimista dels vehicles aparcats al carril bici. La veritat, com a excusa ja cansa. Les persones que caminem no som cap obstacle per a ningú. Primera, perquè les voreres, aquí i a qualsevol ciutat civilitzada del món estan dissenyades per caminar, les altres utilitzacions han estat sobreimposades per interessos electorals, i segona, perquè els vianants podem i tenim el dret de maniobrar en marxa (canviar de direcció de cop, recular, girar, anar més de pressa o més a poc a poc, parar-nos a parlar o a badar...), en definitiva a circular amb tranquil·litat, sense sobresalts. Una llibertat bàsica de la persona. Entens? Els vianants no som furgonetes. Deixeu d'utilitzar-nos com a subterfugi. Saps quan podeu anar per la vorera segons la normativa? Quan fa més de cinc metres i n'hi ha com a mínim tres sense cap obstacle. I, a més, les bicicletes no poden circular a menys d'un metre de qualsevol persona que camini. A més, en el passos de vianats han d'esperar-se fins que la gent hagi passat. Quants ciclistes conscients o no fan això? Poquíssim.
ResponEliminaa) Quan els vianants no es fiquin al carril bici de la Diagonal i de Gran Via
ResponEliminab) Quan anar per la carretera sigui segur
A mi com a vianant em fan més nosa les terrasses i l'estretor absurda de carrers realment importants (Carrer de Sants, Av. Madrid, Gran de Gràcia, Travessera, Via Laietana, etc.), i com a ciclista la impossibilitat de circular amb bici per aquestes vies.
ie kimoro. Camino cada dia per la Gran Via, en dues franges horàries diferents, i mai, mai, no he vist cap vianant parat enmig del carril bici. Si no és que et refereixes a la vorera que correspon als passos zebra quan la gent espera el canvi de samàfor per passar, amb aquelles inscripcions tan "optimistes" que ha col·locat l'ajuntament sobre el nombre de morts i les perspectives "afalagadores" que ens esperen a tots. On vols que ens esperem sinó. El passeig central de la Gran Via és prou ample perquè cap vianant hagi d'envair el carril bici. De tota manera, si tu dius que hi trobes gent parada enmig, la teva obligació és minorar la marxa i, si molt convé, baixar de la bicicleta i sortejar l'"obtacle" com faries amb qualsevol pilona, barrera o tanca. Perquè, saps? en aquestes situacions els vianats, com a última baula de la cadena de la circulació que som, tenim prioritat absoluta.
ResponEliminaEscolti, vianant, a vostè l'ha atropellat mai cap bici? Veu accidents de bici cada dia? Eh que no? Surti sense por.
ResponEliminaI de vianants al carril bici de carrers amples n'hi ha, i sempre. Gran Via (tots dos trams travessables amb bici), Diagonal, Tarragona, no se'n salva cap.
Ens haurien de posar intermitents i llums de fre a les bicis, per això.
ie komoro. No ho pensava dir perquè no m'agrada ferme la víctima però ja que ho has posat tu sobre la taula et diré que a una tia meva la va atropellar una bicicleta fa l'estiu passat no l'altre i, per cert, el biciclista es va donar a la fuga. A la bona dona, que té 80 anys, el cop li va dislocar el maluc, va haver d'estar ingressada dues setmanes al Clínic, encara ara camina amb una crossa i amb dificultat. Ha quedat amb la mobilitat funcional seriosament disminuïda. Què et sembla, noi?
ResponElimina