Aigua pel totxo

L'estiu passat vaig anar amb la família a passar uns dies a Penyíscola. Fèia molt que no hi anava i se’m va caure l’ànima als peus. Pensar que en aquella enorme platja l’any 1960 s’hi va poder rodar “El Cid”, una pel•lícula de moros i cristians. Ara tota la platja està urbanitzada. Tota? Sí, tota! A primera línea de mar no queda un centímetre sense pedra. Per això les grues proliferen a segona, tercera o quarta.
Un dels dies de vacances vàrem baixar fins a Marina d’Or-Ciudad de Vacaciones (en castellà sobretot). Els nens vèien els anuncis que fan per la televisió d’aquesta astracanada i dèien que hi volien anar. Dons bé hi vàrem a pasejar una tarda i puc assegurar que la realitat és molt, però que molt, pitjor del que un es pugui imaginar. Són desenes d’edificis rodejats de tanques amb càmares de vigilància, que van creixent como bolets a primera linia de mar, i també a segona. No hi ha pràcticamet cap comerç ni cap servei. Per comprar qualsevol cosa s’ha d’agafar el cotxe i anar a Oropesa el poble on estiuejava l’Aznar. La gent que vam veure passejar fèia molt mala cara. Vàrem arrivar a la conclusió que cada dia que passava lamentaven haver fet cas de la publicitat. A més a més tot el voltant és un desert. No hi ha res. D’on treuen l’aigua? Des de que ho van veure en directe els meus fills no m’han tornat a demanar anar a Marina d’Or.
A la plana 39 del diari El País d’ahir diumenge es publicava un reportatge titulat: “Murcia planea urbanizar 11.000 hectáreas de costa virgen aunque el Constitucional falle en su contra”. A la plana hi apareixia la fotografia de la Marina de Cope (quin nom més significatiu!), la zona que volen urbanitzar. Fa pena imaginar-s’ho ple de grues. Com poden uns governants destruïr el país que governen? Segur que pel bé dels governats no ho fan.
Pensant en Marina de Cope, Penyíscola o Marina d’Or em venia al cap l’escena protagonitzada pel que era ministre d’agricultura amb el govern Aznar, Arias Cañete, que, a la sortida d’una reunió amb pagessos de Múrcia l’any 2000 els va dir que el trasvassament de l’Ebre es faria “por cojones” y que sería “un paseo militar”. El ministre no estava pensant en els enciams, pensava amb les 11.000 vivendes, 22.000 places d’hotel, 5 camps de golf i 2.000 amarratges que es volen construïr a la Marina de Cope.