dimarts, 9 de març de 2010

Un dilluns blanc, que va ser negre

Aquest blog es diu La Barcelona que camina per una raó evident. Per que a mi m’agrada caminar i normalment em desplaço a peu per la ciutat. Però tinc cotxe tot i que gairebé mai l’agafo, Mai? No, mai no, gairebé mai. Donc resulta que ahir el vaig agafar. Sí, ahir. Però vaig tenir el meu càstig per fer-ho.


Resulta que teniem una cita amb la professora del meu fill petit a les 4 de la tarda. Com que el noi surt a les 5, li vàrem dir que ens esperés que tornaria amb nosaltres cap a casa. Ell normalment va i bé en autobús. Pel que he dit fins ara, ja uspodeu imaginar que l’escola està a la part alta de la ciutat, concretament al passeig Reina Elisenda.
Quan vàrem arribar ja nevaba força i hi havia força neu, però quan vàrem sortir de la reunió, ai las!!!!! Allò era la Barcelona olímpica, però olímpica d’hivern.

Vaàrem pujar al cotxe i vàrem trigar una hora per arribar a la Creu de Pedralbes a uns 500 metres. Allí hi havia un acccident amb tres autobusos implicat i ens hi vàrem estar aturats una altra hora i amb una nevada imponent. (i sense poder fer pi….). Horrorós, sobre tot això últim.

A la fi uns camions d’escombraries que teniem davant vàrem seguir cap a la carretera d’Esplugues i tot i que anaven en direcció contraria de cap a on voliem anar nosaltres els vàrem seguir. El camí invers encara estava més aturat. Vàrem pensar que ja trobariem un carrer que baixés fins a la Diagonal. A la fi en vàrem trobar un que va per darrera la caserna del Bruc.

Però fèia baixada!!!! I estava ple de neu!!!! O sigui que les rodes més que rodar relliscàven. A la fi ens vàrem deicidir a posar-nos les cadenes que, afortunadament, sempre porto al cotxe. La quantitat de relliscades que vàrem veure pel camí va ser impressionant.

Un consell que em va donar una vegada un professor de conducció:

“En cas de terra nevat no arrenquis mai en primera (és massa brusca), fes-ho sempre en segona”. No us podeu imaginar que bé em va anar ahir aquest consell.

Doncs bé per arribar a la Diagonal, tot i que fèia baixada, una altra hora. I un cop a la Diagonal, tot aturat, una altra hora per arribar fins a casa.

És a dir, Reina Elisenda, carrer Urgell, quatre hores!!!!!!!!!!!!!! Les corredisses per fer pi.. vàren ser històriques.

Quina penitència!!!!! M’ho pensaré abans de tornar a agafar el cotxe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada