Un túnel que fa vergonya

Dissabte passat vaig anar a la Catedral de Barcelona. Fèia temps que no hi entrava. De fet la darrera vegada que ho havia fet encara no havien començat les obres de la façana principal. A qui no hi hagi anat li diré que l’entrada es fa per una mena de túnel que protegeix les closques dels visitants de possibles caigudes de pedres provocades per les obres. És una sensació estranya. Però més estrany és veure que aquest túnel està flanquejat per un grapat de pidolaires sense cames o sense braços. No puc deixar de pensar que una ciutat com Barcelona no pot permetre aquest “espectacle” deplorable. Si aquesta gent està realment necessitada cal que l’atenguin els serveis socials i si són l’esquer d’alguna banda organitzada que els mossos se’n facin càrrec. El que no pot ser que els milers de turistes i feligressos que visiten la Catedral hagin de pagar un peatge com aquest. I també fan vergonya els carrers que condueixen a la plaça Sant Felip Neri. Fan una pudor insoportable de pixums. No estaria de més que, de tant en tant, es netejéssin