Mals temps per la normalització lingüística

Film Cafè es el nom del bar de la Filmoteca de Catalunya de la Generalitat. Resulta extrany que una institució de la Generalitat no faci res per evitar que a les seves pròpies instal·lacions no es segueixi la normativa lingüística. Només cal veure les tres pissarres que hi ha a la porta anunciant productes. Les tres estan escrites exclusivament en castellà. Encara hi ha qui pensa que el castellà està en perill. Pobre català!

Visc(embruto, vomito)a Barcelona

Al carrer Urgell, entre la plaça Francesc Macià i el carrer Paris, han fet un nou carril bici. Encara no està inaugurat però ja es pot fer servir perfectament. De fet hi ha molt ciclistes que ja hi circulen. Aquest matí, però, mentre pujava pel costat del carril se m’han creuat dues ciclistes que anaven per damunt la vorera. Les he avisat que tenien un carril bici, però como si sentísin ploure. Me’n faig creus.

Quan he arribat a la plaça Maria Moliner, que és l’interior d’illa que hi darrera El Corte Inglés, aquesta semblava un camp de batalla. Ampolles d’alcohol buides, vòmits, el terra brut i, fins i tot, alguna defecació humana. Si tenim en copmte que és un espai recentment recuperat i que hi ha un espai de jocs infantils, crec que la Guàrdia Urbana faria bé de fer-hi algun tomb les nits de cap de setmana.

La segona oportunitat

A vegades les persones tenim una segona oportunitat i podem canviar situacions poc favorables. En qualsevol cas sovint ens agradaria poder disposar d'aquesta segona oportunitat que poques vegades arriba. Les coses també tenen a vegades segones oportunitats i més en una època de reciclatge com la que vivim. Aquest és el cas de la bicileta que surt a la foto. Ella es creia abandonada pel seu desagraït propietari. Es trobava lligada a un fanal del carrer Provença sense que ningú s'enrecordés d'ella. I vet aquí que li ha arribat la seva segona oportunitat per ser útil a la societat. Ha deixat de ser bicicleta per convertir-se en paperera.

L'arbre que estimava un semàfor

Ja se que els taxis estan de vaga, que des de dilluns un atur de transportistes ha deixat els súpers sense paper higiènic, llet o Coca Cola, que els pescadors catalans no surten a la mar amb gran alegria dels nostres peixets, que les hipoteques i l'IPC pujen i pujen i pujen... però què volen que els digui, la imatge d'un arbre abraçant un semàfor al pas de vianants de Paris / Urgell m'ha entendrit. O potser hauria de dir que els de Parcs i Jardins són un descuïdats perque no poden l'arbre i que aviat les fulles no deixaràn veure el semàfor i que....