Disbarats a la ràdio

Cada dia, quan m’aixeco, mentre m’afaito i em dutxo, escolto les noticies de la ràdio. També ho faig al vespre abans o després de sopar .Normalment escolto Catalunya Informació per que a qualsevol hora tinc una visió de les noticies més interesants del dia. Però darrerament estic esverat. Ja sé que la ràdio és un mitjà en el que les coses que es diuen se les endú el vent, però els/les locutors/es de Catalunya Informació haurien d’anar més en comte amb el que diuen i, si la pifien, rectificar inmediatament. La darrera que he sentit va ser ahir al vespre. Estaven parlant de la película “53 días de invierno” de la directora catalana Judith Colell, una de les favorites dels “Premis Barcelona de Cine”. I a la locutora no se li acut res més que pronunciar Judith Colell com si fós una directora anglesa. Les meves orelles van tremolar. També recordo un dia que els nordamericans havien enviat 50 marines a protegir una ambaixada a no recordo quin pais i la locutora va deixar anar que hi havien enviat 50 mariners. Ella es va quedar tan ampla i jo em vaig quedar imaginant uns mariners amb arpons i canyes de pescar protegint l’ambaixada d’atacs terroristes.
PD. Aquest és el comentari número 100 que publico en el blog. La veritat és que quan el vaig començar no m'imaginava que hi arribés però aquí estan i encara hi ha corda per estona.