Aules tristes d'ahir i d'avui

Avui, a la portada de La Vanguardia surt una fotografia d’una aula de l’Institut Jaume Balmes. Quan l’he vist he recordat de seguida quan jo hi vaig estudiar fa més de 30 anys. No ha canviat gens. Recordo que eren aules depriments que invitàven poc a l’estudi. En aquella època no hi havia doble vidre i el soroll dels cotxes del carrer era insoportable. I el doble vidre és l’únic que ha canviat en 35 anys. Em sembla deplorable que ningú hagi estat capaç de pensar en aplicar modernes tècniques, com la del Feng Shui, per millorar el rendiment escolar millorant l’espai on s’estudia. Això si en tot aquest temps hi ha hagut no sé quant plans d’estudi. Però a ningú se li ha acudit començar pel més senzill com és modernitzar l’aspecte físic de les aules. I les cadires segueixen sent unes horribles i incòmodes cadires de fòrmica en la que els alumnes hi han de passar 8 hores diàries. A qui li pot extranyar que quan siguem grans tinguem mal d’esquena si de petits ens hem passat tantes hores en unes cadires incomodíssimes