¡Que te vaya bonito!

Ahir un company i amic del diari va passar a millor vida. Ho dic en el sentit estricte del terme i no en el metafòric, que és amb el que s'utilitza habitualment. És a dir es va jubilar. Ara la seva vida serà millor. Ja no haurà de passar un munt d’hores sense poder fer allò que tant li agrada. Llegir, anar al cinema, veure exposicions, escoltar música o anar a la seva estimada Sevilla. Estava tan content que feia enveja, sana enveja. Com que sé que és un lector fidel d’aquest blog, amb aquestes ratlles li vull desitjar molta sort i molta felicitat en aquesta nova etapa que comença. José Luis, ¡que te vaya bonito!

Poesia dels sots

L’estat de les voreres de Barcelona, almenys les d’Eixample que són les que millor coneixo, representa una trampa pels vianants. Estan plenes de forats, sots, rajoles que belluguen, tapes que no tanquen bé i un llarg etzètera de perilloses trampes per tormells i cames dels ciutadans que caminen. Quan plou i cauen fulles dels plàtans les trampes es multipliquen per la possibilitat real de relliscades. A més les rajoles que belluguen, quan plou amaguen a sota aigua bruta que, en ser trepitjada surt disparada cap amunt enviant els pantalons directament a la tintoreria. Avui, però, després d’una nit de pluja caminava pel carrer Mallorca i els nombrossos sots de la vorera plens d’aigua reflectien les façanes de les cases en una imatge poètica i molt bonica. A vegades de les coses dolentes se’n poden obtenir de bones anava pensant.

El castellà en perill?

Cada vegada que sento que la llengua castellana està en perill a Catalunya (en perill de què?) se’m remou un no sé què dintre meu. M’agradaria que tots els que ho defensen, com alguns partits (llegeixi’s PP i Ciutadans, fonamentalment), responsables de mitjans de comunicació (El Mundo, Telemadrid, Cope…) i tota la colla de corifeus que tenen, fesin un dia el següent exercici:
- Sortir per Barcelona amb tres contadors a la mà. Anar durant tot un dia pel carrer, a l’autobús, al metro, per diferents barris… Amb un contador contar cada vegada que sentin parlar en català, amb un altre quan sentin parlar en castellà i amb el tercer quan escoltin parlar una altra llengua. Després, que analitzin els resultats i a veure amb quina cara (dura) defensen que el castellà està en perill. Jo, aquest excercici el faig constantment quan camino (sense contadors) i, la veritat és que… pobra llengua catalana!!!!

Una estranya imatge

Sovint la ciutat ofereix estranyes imatges. Només cal tenir a mà una cambra fotogràfica per inmortalitzar-les. Aquest és el cas d'aquest grup de solitaris maniquís que sembla que estiguin comentant el que triga el camió de recollida setmanal de mobles i trastos vells. La imatge va ser presa al carrer Casanova cantonada Provença. Crec que es mereix aparèixer en el blog.

És curiós

És curiós que hi hagi gent molt preocupada per la situació del castellà a Catalunya (una llengua parlada per més de 800 milions de persones) i a la que, en canvi, no els preocupa la situació del català (una llengua parlada en un territori d’11 milions de ciutadans i que ha estat perseguida durant segles)…

És curiós que els dirigents d’un partit que té vocació de governar a TOTS els espanyols estiguin tant preocupats per la inmersió lingüística a les escoles catalanes i no ho estiguéssin quan necessitàven els vots de CiU per governar….

És curiós que la jerarquia catòlica demani als ciutadans que defenssin la família i que votin a un partit que durant els 8 anys que va governar no va derogar la llei de l’avortament ni la del divorci…

És curiós que a les manifestacions en defensa de la família i contra l’avortament, és a dir en defensa de la vida dels no nascuts, sempre n’hi hagi uns quants que demanint la mort dels que fan els avortaments o dels que pensen diferent a ells…

És curiós que una majoria dels que estant contra la nova assignatura d’Educacií Cívica estiguin a favor de l’assignatura de religió (catòlica obviament)…

És curiós que els partits que estan a l’oposició, s’oposin al túnel de l’AVE pel centre de Barcelona, un túnel que es va projectar i decidir quan manàven ells…

És curiós que ara els bisbes demanin que no es voti als que negocien amb terroristes (pensen en el PSOE), però que quan el que negociava amb terroristes era l’Aznar no els preocupava gens ni mica…

Continuarà…

Un estat laïc

M'ha arribat aquest comunicat emés per la Lliga per la Laïcitat que, davant de les darreres manifestacions de la cúpula de l'església d'aquest pais, em sembla interesant, comparteixo i us convido a llegir-la:

La Lliga per la Laïcitat, taula de 71 entitats, associacions i sindicats compromesos amb la llibertat, la tolerància i el progrés, que focalitza el seu centre d’estudi en impulsar mesures per avançar cap a la consolidació d’un marc de convivència per a la societat en base a la laïcitat, davant els últims esdeveniments propiciats per l’Església Catòlica Apostòlica Romana fa les següents consideracions:
1. Els poders eclesiàstics, per via de la Conferència Episcopal Espanyola, erigint-se
com a portadors de la veritat i moral de la població estan sent el braç executor d’una política conservadora que ataca i vulnera les bases democràtiques de qualsevol Estat de Dret de titularitat aconfessional.
2. La Conferència Episcopal Espanyola desprestigia el reconeixement de drets civils executats per l’actual govern espanyol, arribant a qüestionar-ne legitimitat sobre l’actual marc constitucional. Aquesta acció ens porta a considerar que els poders eclesiàstics intercepten directament sobre la voluntat democràtica de la població.
3. La Conferència Episcopal Espanyola, estant en el dret legítim de reunió, utilitza la seva força en base a una moral per atacar les institucions democràtiques. Això isgnifica una vulneració dels principis democràtics i una irrupció inadmissible en una societat moderna en ple segle XXI.

La Lliga per la Laïcitat insta a:
1. Els partits polítics a exigir fermament la derogació de l’actual concordat firmat entre la Santa Seu i el Govern espanyol, així com a derogar els acords concordataris de 1976 i 1979.
2. Reformar la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, per transformar-la en una nova Llei Orgànica de llibertat de pensament, de consciència i de religió, en consonància amb l’article 16 de la Constitució Espanyola que diu que “es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestades, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”.
3. La separació real Estat – esglésies, paralitzant el finançament públic a confessions religioses i l’exclusió d’ensenyament religiós als centres públics d’educació.
Per la llibertat de pensament, consciència i religió!
Per la protecció del dret de totes les persones a l’exercici de les seves llibertats públiques i drets fonamentals!
Per la construcció d’un Estat laic!
Barcelona 28 de gener de 2008

Qui controla les obres de la Sagrada Familia?

Cada vegada que sento als responsables de la construcció de la Sagrada Familia posant el crit al cel pel fet que el túnel de l’AVE passi pel carrer del costat a 40 metres profunditat em poso a tremolar. I és que després d’haver-los escoltat a ells i als responsables del túnel, el que més em preocupa no és com es farà el túnel sinò com s’està fent la Sagrada Familia. Tan poca confiança tenen amb la seva obra que, després d’haver-se fet dues linies de metro a tocar de l’edifici i a molts menys metres de profunditat i no haver passat res, ara estan supermegapreocupats. Estic convençut que els responsables del túnel faràn una feina modèlica (tindràn tots els ulls de la ciutat mirant-los el clatell). Per tan si hi ha tanta preocupació a la Sagrada Familia em fa pensar que no estan molt convençuts del que estan fent. Que consti que sóc dels que penso que la Sagrada Familia mai s’havia d’haver continuat, que s’havia d’haver quedat com la va deixar en Gaudí i que gairebé tot el que s’ha fet després és un nyap. Però veient lo esparoguits que estàn els responsables, penso que podria caure tan si hi ha túnel com si no n’hi ha. Algun organisme independent hauria d’auditar aquesta obra.

Si vas en tren… no pots pixar

He de confesar que la meva relació amb la Renfe és practicament nul•la. Potser la faig servir un o dos cops a l’any. Aquest any passat he patit per la gent que havia d’anar i venir amb tren, però el que és a mi, afortunadament, no m’ha afectat gens ni mica. Per això m’agradaria explicar una anècdota que em va passar ahir diumenge relacionada amb aquesta empresa. Com es prevèia bon temps vàrem decidir anar a caminar pel camí que segueix la platja del Maresme. Vàrem deixar el cotxe a l’abaixador de Montgat Nord i des d’allí vàrem caminar fins a Premià de Mar. El primer tros fins al Masnou és estret i poc recomenable, però de Masnou a Premià hi ha un camí meravellós. Si se li pot posar un però és als ciclistes que creuen que són els propietaris del camí i van a tota velocitat malgrat que hi ha cartells que els avisen que el vianants tenen prioritat. Un cop més em reafirmo que ciclistes i vianants pel mateix espai són incompatibles. Un cop vàrem arribar a l’estació de Premià es tractava d’agafar el tren fins a Montgat per tornar a agafar el cotxe. Tanta estona caminant m’havia fet venir ganes d’orinar i vaig pensar que a l’estació ho podria fer. Dons no, senyores i senyors, els lavabos de l’estació de Renfe de Premià de Mar estan al bar i, els diumenges al matí el bar està tancat. O sigui que si tens urgències fes-t’ho on puguis. Encara al•lucino.