Poesia dels sots

L’estat de les voreres de Barcelona, almenys les d’Eixample que són les que millor coneixo, representa una trampa pels vianants. Estan plenes de forats, sots, rajoles que belluguen, tapes que no tanquen bé i un llarg etzètera de perilloses trampes per tormells i cames dels ciutadans que caminen. Quan plou i cauen fulles dels plàtans les trampes es multipliquen per la possibilitat real de relliscades. A més les rajoles que belluguen, quan plou amaguen a sota aigua bruta que, en ser trepitjada surt disparada cap amunt enviant els pantalons directament a la tintoreria. Avui, però, després d’una nit de pluja caminava pel carrer Mallorca i els nombrossos sots de la vorera plens d’aigua reflectien les façanes de les cases en una imatge poètica i molt bonica. A vegades de les coses dolentes se’n poden obtenir de bones anava pensant.