Neu a Barcelona

Gairebé ni me n'enrecordo de la darrera vegada que vaig veure nevar a Barcelona. Potser fa tres o quatre anys. Per això aquest matí quan he vist boletes blanques bellugant-se per damunt de la vorera al carrer Còrsega / Casanova m'ha fet la impressió que eren floquets de neu. I n'he fet un video amb el telèfon (per això la poca qualitat). Per cert no eren floquets de neu sino boletes de porespan que algun porc havia llençat al costat d'un contenidor de plàstic i que el vent fèia voleiar. La imatge, però, era sugerent.

Quanta demagogia!!!

El 17 de febrer del 2006, arran d’unes declaracions fetes per Mariano Rajoy a Catalunya, vaig escriure una carta a La Vanguardia. Ahir, mentre escoltava al candidat del PP en el debat amb Zapatero, me’n vaig enrecordar d’aquella carta. La demagogia d’aquest dirigent popular (i de molts del seus companys) cap a la llengua catalana és tan gran i descarada que em treu de pollaguera. És per això que he decidit buscar la carta i penjar-la en el meu blog.

La situación del catalán
A Mariano Rajoy
Desde los tres años mis hijos (de ocho y doce años) asisten a un colegio de Barcelona de los considerados muy catalanes.Toda su escolarización ha sido en catalán, pero el colegio se ha preocupado mucho de que también estudiaran la lengua castellana, tanto a nivel hablado como escrito. Puede estar seguro de que el nivel de castellano de mi hijo mayor, o el de cualquiera de sus compañeros, es, como mínimo, igual que el de cualquier otro niño que haya estudiado en cualquier colegio de cualquier ciudad española. La única diferencia es que mis hijos, además, dominan otra lengua, el catalán.
Yo nací en 1957. Estudié en una escuela de barrio de la que el director era mi padre. Hice el bachillerato y el COU en el instituto Jaime Balmes (hoy Jaume Balmes). Hasta llegar a la universidad, en el año 1974, no oí a un solo profesor hablándome en clase en mi lengua, el catalán. Ni tan sólo a mi padre. El catalán no lo estudiábamos ni como segunda o tercera lengua. Simplemente no existía. Si hoy en día lo escribo, es gracias a las clases particulares que me daba mi padre los sábados por la mañana. ¿Me puede decir en qué se parecen ambas situaciones? Compararlas sólo puede ser fruto de la mala fe o de la ignorancia total y absoluta.
JOSEP M. SERRA

Fumar o no pagar el bitllet?

Ahir diumenge vaig agafar el Metro per anar al centre. Hi havia la marató i sense cap mena de dubte el Metro era la millor alternativa de transport per la ciutat. Vaig estar mirant diversos cartells informatius i em va cridar molt l’atenció el que fa referència a les multes que ens poden impossar. Per fumar en tot el recinte del Metro la multa és de 30,05 euros i per viatjar sense bitllet és de 40 euros. És a dir la companyia considera més greu no pagar un bitllet que el fet de molestar als viatgers amb el fum del tabac. Em sembla un error. Per cert, a què bé lo dels 5 cèntims?

¡Que te vaya bonito!

Ahir un company i amic del diari va passar a millor vida. Ho dic en el sentit estricte del terme i no en el metafòric, que és amb el que s'utilitza habitualment. És a dir es va jubilar. Ara la seva vida serà millor. Ja no haurà de passar un munt d’hores sense poder fer allò que tant li agrada. Llegir, anar al cinema, veure exposicions, escoltar música o anar a la seva estimada Sevilla. Estava tan content que feia enveja, sana enveja. Com que sé que és un lector fidel d’aquest blog, amb aquestes ratlles li vull desitjar molta sort i molta felicitat en aquesta nova etapa que comença. José Luis, ¡que te vaya bonito!

Poesia dels sots

L’estat de les voreres de Barcelona, almenys les d’Eixample que són les que millor coneixo, representa una trampa pels vianants. Estan plenes de forats, sots, rajoles que belluguen, tapes que no tanquen bé i un llarg etzètera de perilloses trampes per tormells i cames dels ciutadans que caminen. Quan plou i cauen fulles dels plàtans les trampes es multipliquen per la possibilitat real de relliscades. A més les rajoles que belluguen, quan plou amaguen a sota aigua bruta que, en ser trepitjada surt disparada cap amunt enviant els pantalons directament a la tintoreria. Avui, però, després d’una nit de pluja caminava pel carrer Mallorca i els nombrossos sots de la vorera plens d’aigua reflectien les façanes de les cases en una imatge poètica i molt bonica. A vegades de les coses dolentes se’n poden obtenir de bones anava pensant.

El castellà en perill?

Cada vegada que sento que la llengua castellana està en perill a Catalunya (en perill de què?) se’m remou un no sé què dintre meu. M’agradaria que tots els que ho defensen, com alguns partits (llegeixi’s PP i Ciutadans, fonamentalment), responsables de mitjans de comunicació (El Mundo, Telemadrid, Cope…) i tota la colla de corifeus que tenen, fesin un dia el següent exercici:
- Sortir per Barcelona amb tres contadors a la mà. Anar durant tot un dia pel carrer, a l’autobús, al metro, per diferents barris… Amb un contador contar cada vegada que sentin parlar en català, amb un altre quan sentin parlar en castellà i amb el tercer quan escoltin parlar una altra llengua. Després, que analitzin els resultats i a veure amb quina cara (dura) defensen que el castellà està en perill. Jo, aquest excercici el faig constantment quan camino (sense contadors) i, la veritat és que… pobra llengua catalana!!!!

Una estranya imatge

Sovint la ciutat ofereix estranyes imatges. Només cal tenir a mà una cambra fotogràfica per inmortalitzar-les. Aquest és el cas d'aquest grup de solitaris maniquís que sembla que estiguin comentant el que triga el camió de recollida setmanal de mobles i trastos vells. La imatge va ser presa al carrer Casanova cantonada Provença. Crec que es mereix aparèixer en el blog.

És curiós

És curiós que hi hagi gent molt preocupada per la situació del castellà a Catalunya (una llengua parlada per més de 800 milions de persones) i a la que, en canvi, no els preocupa la situació del català (una llengua parlada en un territori d’11 milions de ciutadans i que ha estat perseguida durant segles)…

És curiós que els dirigents d’un partit que té vocació de governar a TOTS els espanyols estiguin tant preocupats per la inmersió lingüística a les escoles catalanes i no ho estiguéssin quan necessitàven els vots de CiU per governar….

És curiós que la jerarquia catòlica demani als ciutadans que defenssin la família i que votin a un partit que durant els 8 anys que va governar no va derogar la llei de l’avortament ni la del divorci…

És curiós que a les manifestacions en defensa de la família i contra l’avortament, és a dir en defensa de la vida dels no nascuts, sempre n’hi hagi uns quants que demanint la mort dels que fan els avortaments o dels que pensen diferent a ells…

És curiós que una majoria dels que estant contra la nova assignatura d’Educacií Cívica estiguin a favor de l’assignatura de religió (catòlica obviament)…

És curiós que els partits que estan a l’oposició, s’oposin al túnel de l’AVE pel centre de Barcelona, un túnel que es va projectar i decidir quan manàven ells…

És curiós que ara els bisbes demanin que no es voti als que negocien amb terroristes (pensen en el PSOE), però que quan el que negociava amb terroristes era l’Aznar no els preocupava gens ni mica…

Continuarà…