Feu les crispetes a casa

Sovint tinc la sensació que l’euro ha estat la major presa de pèl col•lectiva de la història del nostre país. L’endemà dela seva introducció un cafè, que valia 90 pessetes va passar a valdre 90 cèntims (150 pessetes) i d’aquesta manera van seguir el seu camí la major part dels preus, o, si més no, una bona part. Un menú de restaurant de migdia valia entre 800 i 900 pessetes, ara no n’hi cap que baixi de 8 euros (1.331 pessetes) i la major part estan entre els 9 (1.497 pessetes) i els 10 (1.664 pessetes) euros. Estic d’acord amb el ministre Solbes quan diu que no som conscients del que val 1 euro. Si no és així no entenc com pot ser que quan anem al cinema, després de pagar 7 euros (1.165 pessetes) per una entrada, paguem 4 euros (666 pessetes) per unes crispetes i 1,5 euros (250 pessetes) per una ampolleta d’aigua, total 12,5 euros (2.080 pessetes) per persona. Ja fa temps que jo me n’he adonat del valor d’un euro i quan porto als meus fills al cinema, com que volen crispetes, les fem a casa. Ens ho pasem bé fent-les, són molt bones, més saludables i infinitament més econòmiques. Una màquina de fer crispetes costa uns 30 euros (5.000 pessetes) i una bossa de blat de moro per fer-les. 1 euro (166 pessetes). I amb una bossa se’n poden fer un munt. Facin números i ja veuran com val la pena. I com això moltes coses.