divendres, 25 de gener del 2013

La Barcelona que Camina ha perdut

Vaig començar a escriure aquest bloc a principis del 2007. Fa sis anys. Vaig començar per què estava força emprenyat amb el que estava passant a Barcelona amb els ciclistes i les bicicletes  Al principi escrivia força comentaris sobre això, però també sobre els motoristes i el civisme en general. Sempre des del punt de vista del vianant.

En aquell moment pensava que la convivència entre les dues rodes i les dues cames acabaria sent civilitzada.

Han passat sis anys i crec que la Barcelona que Camina ha perdut. Les bicicletes (i els ciclistes) s’han apropiat de les voreres i si no es produeix un miracle (en forma de multes i sancions) ningú els farà baixar. Ni els carrils bici, ni l’emprenyament dels ciutadans han aconseguit canviar les coses.

Els vianants hem perdut. Ja no podem tenir aquella sensació meravellosa d’anar caminant tranquil·lament per la vorera  Mirant amunt dels edificis, embadalits. Ara hem d’anar amb quatre ulls millor que dos per evitar ser atropellats. Ep! I no els hi diguis res als ciclistes que circulen a tota velocitat, que s’emprenyen.

S’han fet els amos, els vianants hem perdut la batalla, però perdrem la guerra?

dimarts, 27 de novembre del 2012

Proposta post electoral

Donant-li voltes a la situació en que ha quedat el Parlament de Catalunya després de les eleccions...
Crec que si els nostres polítics fossin seriosos i pensessin en el país i no només en els interessos dels seus partits caldria que fessin un govern de concentració.
Un govern que podria ser CiU, ERC, PSC, Iniciativa i CUP.
Un govern amb un programa social de mínims per sortir junts de la crisi i amb l’objectiu de convocar en un període de temps determinat (2, 3 anys) el referèndum per decidir.
Un cop realitzat el referèndum, sortís el resultat que sortís, aquest govern s’hauria de dissoldre i convocar noves eleccions en les que el “dret a decidir” ja no fos un element electoral.
Si els nostres polítics fossin seriosos.
En fi és una idea més.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Estic fins els c...

Avui he fet una entrada a la plana del Facebook que deia així:

"Ja sé que a més d’un/una no hi estarà d’acord, però ho he de dir: “ESTIC FINS ELS C... DELS CICLISTES QUE CIRCULEN PER DAMUNT LES VORERES. DELS QUE VAN A POC A POC I DELS QUE VAN RÀPID. DE TOTS!!!!"

Al cap d'una estona hi havia un munt de "M'agrada" i comentaris. Un tema que crea polèmica i que ningú és capaç d'arreglar: 


dijous, 30 d’agost del 2012

Les voreres de Praga

Aquest estiu he fet una visita a Praga, la capital txeca. Una de les coses que m'ha cridat l'atenció de la ciutat (a més de lo neta i silenciosa que és) han estat les voreres.
Com podeu veure a la foto les voreres estan fetes de pedres quadrades petites. Això és maco tot i que fa que resulti feixuc caminar-hi. Pràcticament impossible amb sabates de tacó alt.
Ara bé totes les voreres tene un dibuix i aquest es manté malgrat les obres que s'hi hagin fet. Tot el contrari que a Barcelona que cada vegada que una companyia de serveis obre una vorera la deixa totalment diferent de com estava.
Ah! i no hi ha xiclets enganxats a terra, i per que no dir-ho, tampoc papers ni bruticia.

dilluns, 11 de juny del 2012

Jerusalem registrarà l’ADN dels gossos per vigilar-ne les deposicions al carrer

L’Ajuntament de Jerusalem crearà una base de dades genètiques dels gossos de la ciutat per a poder identificar i multar als amos d’animals que no recullin les caques que les seves mascotes facin a les voreres. La iniciativa està en fase pilot. Un cop es superi aquesta fase cridaran a tots els propietaris d’animals a que vagin ala veterinari municipal que prendra mostres de saliva dels animals. Les multes poden arribar als 160 euros per caca. Estaria bé que aquí en prenguéssim exemple.

dimarts, 17 d’abril del 2012

diumenge, 15 d’abril del 2012

diumenge, 1 d’abril del 2012

Les hemeroteques, el principal enemic dels polític

Les hemeroteques són ja uns dels principals enemics dels polítics.

Tot el que diuen queda escrit i és fàcil de trobar. Mireu si no aquest exemple.

 L’any 2010 es va publicar en alguns diaris que el govern Zapatero estava pensant fer una mena d’amnistia fiscal per fer retornar els milions d’euros evadits per les grans fortunes.
Es deia que caldria que els evasors compressin deute a baix preu a canvi de l’amnistia.

La resposta del PP va ser fulminant.
Mireu què publicava El Mundo: “El PP rechaza el plan de regularización fiscal que estudia el Gobierno por "impresentable", "injusto" y "antisocial". Así lo ha calificado su secretaria general, María Dolores de Cospedal, quien ha subrayado la "paradoja" de que "a los que pagan impuestos se les suban" y "a los que no, se les perdonen".

Fins i tot podem escoltar al Mariano Rajoy de viva veu (que en aquella època no s’amagava com ara) dient en roda de premsa: "Esperemos que la amnistía fiscal sea la última ocurrencia del Gobierno"