Sense comentaris (VI)

Conducció eficient

Fa poques setmanes el RACC em va oferir la posibilitat (a mi i a d’altres companys de la feina) de realitzar un curs de conducció eficient.

Jo tinc cotxe, tot i que gairebé no l’utilitzo mai i es passa més temps al garatge que circulant. De totes maneres vaig apuntar-me al curs. Val a dir que no tenia ni idea de què anava i que si m’hi vaig apuntar va ser més per curiositat que per una altra cosa.

Doncs bé, un cop realitzat el curs he de dir que la realitat va superar de llarg les meves expectatives i que les coses que vaig aprendre en aquelles dues o tres hores van ser molt interessants i útils.

En primer lloc vaig aprendre que jo (i la inmensa majoria dels conductors) conduïa un cotxe actual amb motor d’injecció (desde 1990 tots els cotxes porten aquest motor) com si encara estigués al volant d’un d’explosió.

En segon lloc vaig aprendre que el cotxes amb motor d’injecció (tots) s’han de conduïr de forma força diferent als de motor d’explosió. Que a les acadèmies de conducció segueixen ensenyant a conduïr motors d’explosió per que els examens així estan establerts.

En tercer lloc vaig saber que la conducció eficient significa conduïr un cotxe amb motor d’injecció com el que és. I que si es fa correctament et pots estalviar fins un 30% en el consum de combustible i, a més, augmentar la velocitat mitjana (no en autopista obviament).

En quart lloc vaig aprendre les tres o quatre coses que cal fer per realitzar una conducció eficient.
Gràcies al RACC. Us ho recomano a tots.

El Tibidabo, enfarinat

Aquest matí he vist que el Tibidabo estava enfarinat per la neu caiguda ahir al capvespre. N'he fet una foto en la que es pot veure la blancor. Aquí la teniu.

Les voreres de Barcelona són transitades habitualment per diversos gèneres de ciutadans: vianants, vianants en bicicleta, vianants amb gos, vianants sobre patins, vianants amb cotxet de nadó o amb carro de la compra... La variabilitat és molt ampla. Doncs bé, ahir, en el meu fill el va estar a punt d'atropellar una nova variant, encara poc habitual i que espero que no passi d'aquest estatus. Em refereixo al vianant en bicicleta i amb gos. L'individu en qüestió circulava tranquilament mentre el gos esbufegava al seu costat. Va ser l'animal qui va estar a punt d'atropellar al meu fill. De fet i atés el tamany de l'animal hagués estat el meu fill qui hagués atropellat l'animal, però si l'incident s'hagués produït segur que hi haguésin hagut problemes.
A vegades em fa l'efecte que ens estem tornat bojos tots plegats.
QUE ALGÚ FIQUI SENY A AQUESTA CIUTAT!!!!

2008. Un any en números vermells i 365 paraules

Volia participar en un concurs de blogs en el que demanaven explicar l’any 2008 en 365 paraules. Aleshores vaig pensar que per aconseguir-ho calia reunir bones quantitats de temes com crisi, Barak Obama, hipoteques “subprime”, Afganistan, terrorisme, Chaves, Ingrid Betancourt, Dow Jones, Guantánamo, Tailandia, Jocs Olímpics de Pequin, Zapatero, Tíbet, Mumbai, finançament de Catalunya, Ibex, Sarkozy, corrupció urbanística, bombolla immobiliaria, cúpula d’ETA, rescats bancaris, canvi climàtic, camorra napolitana, “Vicky Cristina Barcelona”, Bicing, Carme Chacón, AVE, Pep Guardiola, Mariluz, Congo, Putin / Medvédev, Georgia, Osetia del Sur, Harry Potter i el misteri del Príncep, societat civil catalana, explosions de gas, Michael Phelps, Usain Bolt, violència de gènere, Google, Messi, Iraq, George Busch, Dalai Lama, banca d’inversió, Cristina Kirchner, Wall Street, José Montilla, euro, Nikkei, pasteres, Mobutu, Rajoy, Evo Morales, seleccions catalanes, sida, Cristiano Ronaldo, sequera, transvasament, energies sostenibles, Corea del Nord, Hamilton, descens de vendes, germans Gasol, blogs, Solbes, terratrèmol a Xina, Face Book, Esperanza Aguirre, accident de l’MD-82 a Barajas, G-20, Birmania, Aung San Suu Kyi, Estats Units, TDT, assassinats a Mèxic, Bolonya, 80 per hora, desalinitzadora, aeroport del Prat, natació sincronitzada, AVE, Paquistan, inmigració, interculturalitat, rodalies, govern belga, brigada Luis Conde de la Cruz, Ignacio Uria, Y basca, huracà Gustav, Madona, Any Rodoreda, Solzenitsin, Miquel Barceló, Trichet, Grigoropoulos (jove mort a Grècia per trets d’un policia), vehicle hibrid, estafa piramidal de Bernie Madoff, Michelle Bachelet, Hamas, Bardem, Karadzic, Carla Bruni, Zimbabue, Rafa Nadal, “al loro”, Benet XVI, Eto’o, “capitán, mande firmes”, Gallardón, Kenia, “llançament de sabates”, Gaza, “Polonia”, Raul Castro, “Yes, We Can”, fam, Juan Carlos I, euribor, Eros (Expedients de regulació d’ocupació), accidents de trànsit,... i molts d’altres que em descuido. Aleshores, calia barrejar-ho amb petites quantitats de temes com Hillary Clinton, McCain, Sarah Palin, Aznar, María Dolores de Cospedal, Soraya Saenz de Santamaria, Alonso, Schuster, Edmund Hillary, Paul Newman, Berlusconi, Islàndia, Václav Klaus, Ban Ki-moon, “El Pocero”, José Bono, Maria Teresa Fernández de la Vega, Gordon Brown, “low cost”, Cabo de Gata o “mori el Borbó”, i molts d’altres que em descuido. Tot això ben lligat m’hauria de permetre escriure un post que expliqués l’any 2008 en 365 paraules. El problema és que ja he escrit 365 paraules i no puc seguir.

Un bon regal

Fa dies que passo davant aquest aparador. I cada dia penso que tenen raó. Que un viatge és un bon regal. Un regal inmillorable. El que no puc deixar de pensar és a on enviem a la persona a la que li regalem un viatge de ¡¡¡25 euros!!! L'únic que se m'acut és que en aquesta agència venguin targetes T-10 o T-50 de transport urbà i ens propossin que en regalem unes quantes ben embolicades amb un paper plé de pares noel o reis mags.

Bon Nadal a tothom.

No, a tothom no. A gairebé tothom. Sobretot no els hi desitjo als responsables de la crisi que tenen nom i cognoms. I a tots els pocavergonyes que promouen guerres aquí i allà. I als que gasten milions per salvar bancs, enlloc de gastar-se'ls per salvar vides. A tots aquests els desitjo un bon un mal de ventre per Nadal i cagarrines per any nou..

Palau de Gressos de Catalunya

Em sembla inaudit que el flamant Palau de Congressos de la Diagonal barcelonina hagi perdut tres lletres i ningú faci res per tornar-les al seu lloc. Veurem quan triguen a fer-ho...

Un nyap celestial

Durant la meva primera visita a Florència, ja fa anys, recordo el moment en que vaig entrar a la Galleria dell'Accademia on està el "David" de Miquel Àngel. Va ser molt emocionant. Però sobretot recordo l'impacte que em vàren produïr les quatre escultures inacabades d'aquest genial artista italià que estan a la sala del costat (veure foto). He recordat aquest moment arran la discusió que, una vegada més, s'està produint sobre l'obra d'en Gaudí arran del manifest "Gaudí, en alerta roja". No em puc imaginar algún insensat acabant les escultures d'en Miquel Àngel, ni crec que cap persona sensata ho pogués defensar.

Dons bé, diumenge vaig tornar a visitar la Sagrada Família. No hi vaig entrar, només la vaig visitar desde l'exterior. Fèia molt que no m'hi acostava i em sembla que no ho tornaré a fer. És més espantòs del que em podia imaginar. Tota la part que estan fent nova és horripilant. Per favor, que algú ho aturi i la deixin tal com està, o millor encara, que enderroquin tot el que s'ha fet darrerament. En el futur algú ho agrairà. I si no ho fan (que no ho faràn) almenys que deixin de nomenar-la com la "Sagrada Família d'en Gaudí".