Surrealista

Aquest matí passava davant El Corte Inglés de Francesc Macià i m’he aturat a la paradeta de palmes i palmons que han muntat a la porta. He quedat bocabadat veient una palma decorada amb l’Spiderman i una altra amb el Batman. Per un moment m’he imaginat Jesus entrant a Jerusalem i els nens carregats d'Spidermans i Batmans aclamant-lo. M’ha semblat surrealista.

Bafarades

No ens adonarem i la calor estarà aquí. I amb la calor es posaran en marxa els aires condicionats. I aleshores anirem caminant per una vorera, sota un sol de justicia, a 37º a l’ombra, acostant-nos a les façanes de les cases per tal d’aprofitar les petites ombres que ens proporcionen els balcons, assecant-nos les gotes de suor que ens cauen per la cara i… de sobte, BAFARADA!!!! Els culpables són el aparells exteriors dels aires condicionats de molts comerços de la ciutat (sobretot bars com el de la foto feta al carrer Paris, que el té amagat darrera la reixa de fusta, però que hi és, amenaçador), situats a poca alçada i que envien el seu aire calent, embafador i extremadament molest cap a la vorera. Senyors de l’Ajuntament encara hi són a temps. El calor encara no ha arrivat. Facin treure tots els aparells productors de bafarades situats a l’alçada de les persones. El benestar de tots els ciutadans en sortirà beneficiat.

Bastides o barricades?

Les façanes dels edificis necessiten renovar-se periòdicament. Per fer-ho s’aixequen grans bastides metal•liques que ocupen bona part de la vorera. Aquestes bastides triguen un parell o tres de dies en ésser aixecades i, en aquest periode, totes les parts de la mateixa són enmagatzemades al mig de la vorera. Això, que és una anomalia, ens resulta normal i ningú s’extranya de fer veritables exercicis per poder passar per segons quins llocs. Doncs crec que ens hauriem d’extranyar, protestar i fins i tot reivindicar que mai una vorera es pogui convertir en un magatzem d’una obra. Si no saben què fer amb els ferros que els deixin a la calçada, després de demanar el corresponent permís i pagar la llicència que calgui. Situacions com la que es pot veure a la foto són una autèntica agressió al ciutadà que l’Ajuntament no hauria de permetre en cap cas. La fotrografia la vaig fer ahir a la tarda al carrer Casanova tocan la Travessera de Gràcia.

Bàaaasket!!!!

De totes les actituts incíviques amb els ciutadans barcelonins ens sorprenen diariament n’hi ha una que mai he acabat d’entendre. Bé de fet no n’entenc pràcticament cap. Però n’hi ha una que em crida l’atenció per damunt les altres. Em refereixo al fet de baixar al carrer amb una bossa d’escombraries i llençar-la a la paperera, enlloc de fer-ho al contenidor, encara que el contenidor estigui a quatre passes. Ho he vist fer a senyores ben vestides de la part alta de la ciutat, a mares amb nens, a senyores grans, a nois joves… Com es pot veure a la foto que he fet aquest matí a les 8, al carrer de Buenos Aires cantonada Borrell, una sola bossa ja omple la paperera, sobretot si és una bossa gran. I aleshores hi ha qui deixa la seva a terra. Una vegada vaig cridar l’atenció a una senyora. Tenia el contenidor just al costat i va llençar la bossa a la paperera. Doncs encara se’m va encarar!!! L’ésser humà és sorprenent.

Barcelona és un gran anunci

“Ave pel litoral”, “Pis en venda”, “No volem fums”, “Es lloga”, “Fora sorolls”….. Els balcons de Barcelona s’han convertit des de fa temps en un gran espai publicitari. Hi ha qui l’utilitza per fer anuncis inmobiliaris i hi ha que el fa servir per expresar protestes o reivindicacions davant tota mena d’autoritats. Aquesta proliferació incontrolada de missatges forma part, com diria el meu amic Lluís Permanyer, de “La Barcelona lletja”. De totes maneres això no és res si els balcons comencen a utilitzar-se com ho fan els propietaris del balcó que surt a la foto. El cartell diu “Volem que torni Mar de fons”. És a dir reivindiquen la tornada a la petita pantalla de televisió d’una sèrie!!!! Si l’exemple és seguit aviat podrem veure pancartes demanant que el Buenafuente comenci abans, que el “Polonia” el facin divendres o que facin millors pel•lícules el dissabte al migdia. Permanyer preparat que encara no hem vist res.

Quan la ciutat encara dorm... o ho intenta

La foto d’aquí dalt la vaig fer el passat dimarts a ¼ de 8 del matí (sí dormilegues, a aquesta hora és de dia) al carrer Mallorca, entre Aribau i Muntaner. En aquest punt hi ha un super que gairebé cada dia reb la visita del camió de mercaderies. Els responsables de la descàrrega no tenen miraments a l’hora de deixar tota la vorera plena de contenidors metàl•lics. Ni a l’hora d’aparcar el camió davant mateix del local. De totes maneres com ho fan molt d’hora es pot pensar que no molesten a ningú. Greu error. La gent que molesten, i molt, a aquesta hora no caminen, dormen. Vull dir que els contenidors fan un grean terrabastall quan els porten d’un lloc a l’altre i al ser tan d’hora, amb el silenci que regna a la ciutat, el soroll es multiplica impedint dormir als que no han de matinar. Penso que les autoritats haurien de fixar unes hores de càrrega i descàrrega per aquests establiments que podrien ser de 9 a 11 de la nit.

El plàtan

Al carrer Villarroel, davant l'Hospital Clínic, han estat podant els plàtans. Aquesta tarda he vist aquest exemplar que, amb el fons del cel amenaçador, oferia una imatge misteriosa i a la vegada preciosa. Almenys així m'ho ha semblat a mi.

Un matí per Gràcia

Dissabte de la setmana passada pel matí, la meva família i jo vàrem anar a passejar pel barri de Gràcia. La sort va voler que a la Travessera de Gràcia hi hagués una enorme grua que impedia el trànsit per aquest carrer, convertint-lo per unes hores en un carrer de vianants. Va ser fantàstic. Vàrem passejar tranquilament gaudint de les magnífiques botigues que hi ha en aquest carrer. Recordo en especial la de fruïts secs i llegums. El passeig ens va portar fins el Mercat de l’Abaceria Central. Malgrat haver moltes botigues buides, aquest mercat encara conserva un ambient de poble que el fa especialment entranyable. A una parada àrab hi vàrem comprar uns pastissos boníssims. A la sortida vàrem tornar pel carrer Gran i tot baixant cap els Jardinets per la vorera de la dreta hi vàrem trobar una ferreteria que sembla sortida del tunel de temps. Ens hi vàrem entretenir una bona estona. Les ferreteries sempre m’han semblat uns llocs màgics en els que s’hi troben les coses més inversemblants. El barri de Gràcia i un bon solet van fer del matí de dissabte una estona ben agradable.