Cal aixecar el campament, nois i noies

Avui dimarts, de bon matí, m'he passejat per la plaça Catalunya. La veritat és que crec que ha arribat el moment d'aixecar el campament si no volem tenir una mena de poblat alternatiu durant tot l'estiu.
Segur que hi ha maneres de fer les coses sense que impliquin cap mena de violència. I els indignats, que encara som molts, tenim moltes maneres de mostrar la nostra indignació i de reclamar el que sigui. Però tal com he vist la plaça Catalunya, allò està seguint una deriva que no convé a la ciutat ni a ningú.
Vaja , aquesta és la impressió que m'he endut.

Postals de Barcelona (XXXV)

Una imatge agradable quwe trenca el gris del carrer a Villarroel / Buenos Aires

La Barcelona que camina torna a caminar

Un cop passades les eleccions i a la vista dels resultats, aquest blog deixa l'acampada i torna a caminar.
I ara caminaré tot vigilant que els de les retallades no comencin a clavar estissorades a tort i a dret. I si ho fan, que ho faran, com a mínim que no ens agafin amb els pixats al ventre.

La Barcelona que acampa

- Mentre durin les acampades  a les nostres ciutats, aquest blog canvia el seu nom de "La Barcelona que camina" per "La Barcelona que acampa".

- Si estigués a la vintena, estic segur que estaria acampat.

- Tot i que estic fonamentalment d'acord amb el que es demana a les acampades, tinc la sensació que el 99,9 % dels acampats són votants potencials d'esquerres. No crec que hi hagi cap simpatitzant de Nuevas Generaciones del PP. Tampoc crec que que cap votant del PP deixi de votar-lo seguint aquest moviment. Per tant, tot i que crec que estan carregats de raó i de raons, també crec que al final els únics que en sortiran guanyant seran els del PP i els de CiU.

- Si jo estigués acampat, diumenge m'aixecaria, aniria a votar perque no guanyés la dreta i després tornaria a la tenda d'acampada.

En fi. Sort nois.

Ecs!

PRIMER S’ENDUGUEREN ELS NEGRES,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.

Tot seguit s’endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.

Després varen detenir als capellans,
Però com no soc religiós, tampoc em va importar.

Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no soc comunista, tampoc em va importar.

Ara se m’enduen a mi… però ja es massa tard

Martin Niemöller (pastor protestant)

“A los que han venido a delinquir, a hacer la vida imposible a los vecinos y aprovecharse de las ayudas sociales. A esos, no los quiero en Badalona”,

Xavier García Albiol (candidat del PP a l’alcaldia de Badalona)

Ja sé a qui votaré

En començar la campanya electoral he decidit fer balanç de l’actuació del govern municipal d’esquerres en els darrers quatre anys. Balanç d’allò que tinc a prop. És a dir el meu barri. Visc a la zona d’influència de l’Hospital Clínic, a l’Esquerra de l’Eixample.

Aquest és el resultat que m’ha sortit:

Coses positives al meu barri:- Remodelació de l’avinguda de Roma.
- Realització d’un gran dipòsit d’aigües pluvials al carrer Urgell.
- Restauració de les voreres del carrer Urgell.
- Col•locació de paviment sonoreductor a la calçada.
- Renovació dels semàfors.
- Inici de les obres de restauració del Mercat del Ninot i instal•lació d’una carpa provisional davant l’Hospital Clínic.
- Inici de les obres per les noves instal•lacions del Clínic a l’espai que abans ocupaven els bombers.
- Construcció d’ascensors a la parada de metro Hospital Clínic.
- El carril bici d'Urgell
I l’estrella:
- Construcció del gran Centre Cultural Teresa Pàmies, que inclou una enorme biblioteca, un centre cívic, una guarderia, a més de l’interior d’illa Ermessenda de Carcassona.

Coses negatives al meu barri:
- No acaba de funcionar el tema de la neteja.
- Hi ha molt de soroll per un excés de cotxes.
- L'excessiva permisivitat amb els ciclistes que circulen per les voreres.
- No se m’acut res més...

Vist aquest balanç, no tinc cap dubte sobre a qui votaré. Els que hi ha ara fan coses, els que volen ser-hi són els que estan retallant per tot arreu.

Rapinyaires de paper

Jo sempre reciclo el paper. Quan el llenço al contenidor blau ho faig pensant que l’empresa gestora dels residus convertirà allò que llenço en paper reciclat.


Per això cada vegada que veig un contenidor blau amb la tapa oberta i una persona dintre agafant (robant?) el paper i enduent-se’l amb un camió, penso: on s’ho endú?

I si es dedica a mirar el paper a veure si troba dades? Aleshores quina garantia tinc jo que quan llenço el paper al contenidor blau ningú en farà un mal ús del que jo rebutjo.

Em sembla que la guàrdia urbana hauria de posar fi a la “feina” d’aquests drapaires rapinyaires.

Estic content

Ahir es va reobrir l'interior d'illa del carrer Comte d'Urgell, que es diu  Ermessenda de Carcassona (la de la sèrie de TV3). Feia més de dos anys que l'havien tancat per fer les obres del nou centre cultural que han batejat com Centre Cultural Teresa Pàmies (és veïna del barri). Mentre va estar obert aquest interior va tenir un gran èxit entre les famílies del barri. Sempre estava ple. Per tant el veïns teniem moltes ganes de que tornés a obrir. La prova és que avui, de bon matí ja hi havia força canalla.
La novetat és que ara hi ha el centre que inclou una escola bressol, un centre cívic i una magnífica biblioteca (tant pel contingut com pel continent).
Aquest centre obrirà les seves portes el 9 de maig,
El barri està de sort, i jo estic content.