Molta faldilla, però cap dona

La veritat és que he de confesar que no vaig seguir en cap moment la visita de Benet XVI a Barcelona. Ni en directe ni per televisió. Però sí que en vaig veure un resum al Telenoticies vespre i quelcom em va cridar fortament l’atenció (tot i que no em va sorprendre gens). Em refereixo al fet que en tota la cerimònia i entre totes les persones que hi participaven no hi hagués ni una sola dona. Aquestes només varen aparèixer per netejar l’altar que Benet XVI havia omplert d’oli. Aquest és el paper que l’església reserva a la dona? El de dona de neteja.

Com dic no em va sorprendre, però encara m’indigna aquest masclisme de fet que, després, s’amaga amb les paraules.

Peu de foto: Cherchez la femme

Qui embruta, que netegi

L'altre dia, La Vanguardia va publicar en portada una impactant fotografia de Roser Villalonga en la que es vèia un home pixant davant una oficina bancària just al costat d'on passava l'Hereu.
 La imatge de gent pixant al mig del carrer i en ple dia, lamentablement, és habitual (jo n'he vist un a les dues del migdia en plena Diagonal). Aquest fet té dues vessants: per un costat és desagradable, incivic i moltes coses més i per l'altre deixa un rastre a la ciutat de mals olors, bruticia i de reguerots. Aquest darrer element, els dels mals olors i bruticia és el mateix que dèixen els gossos. I no podem oblidar que a Barcelona hi ha molts més gossos pixant al carrer que no pas persones (afortunadament, per altra banda).
Els propietaris de gossos, a més de portar un paper o bossa per recollir els excrements sòlids, haurien de dur una ampolla d'aigua per tirar damunt les pixarades dels seus animals. I si els fa mandra que no tinguin gos, que ningú els obliga...

Quantes bajanades!!!!!

"Si yo fuera toro, preferiría morir en una plaza después de veinte minutos de lucha y no tras sufrir una larga agonía como en los 'correbous' o las capeas para después morir en la oscuridad de un matadero".

Pío García Escudero, portanveu del PP al Senat Espanyol

Com pot dir un senyor senador tantes bajanades en tan poques paraules i no anar-se'n cap a casa després de dir-les per tal que ningú el vegi en molt de temps. En tot cas la llàstima és que no sigui toro de lidia per poder acomplir el seu desig...
Per cert, si considera que a les "capeas" i als correbous els toros pateixen una llarga agonia, perquè no en demana la prohibició?

Real com la vida mateixa

L'acudit d'avui dimecres a La Vanguardia. Un 10.

28N. 53 dies de campanya

Si no m’he equivocat falten 53 dies per les eleccions del 28N. Quina mandra! Seran 53 dies de campanya electoral. Quina mandra!

La veritat és que em fa mandra sentir al Montilla explicant el bé que ho han fet tot i no fent cap mena d’autocrítica. Però em fa més mandra escoltar al Mas dient que el tripartit és responsable de tot el dolent que ha passat els darrers 8 anys excepte del sunami d’Indonèsia i de les inundacions de Pakistan. Em ve la mandra quan segueixo les excursions dels d’Iniciativa cada vegada que tenen problemes amb els antisistema. ERC em fa una mandra perpètua des de que el Carod se’n va anar d’excursió a Perpinyà mentre era president en funcions i desde que el Portabella ens va omplir la ciutat de bicicletes incontrolades i incontrolables. El Laporta i demés independentistes només fan que refermar-me amb el convencimente de que “sóc independentista malgrat els independentistes”. I de l’Alicia S. C. que puc dir? Només pensar que veurem la seva cara en format gegant per tot arreu se’m posa la carn de gallina. Pel que fa a Ciutadans i demés grups de la dreta espanyolista o catalanista o l’ista que sigui només espero que facin poc soroll i ens els poguem estalviar al proper Parlament.

Però malgrat la mandra que em fa toto això el 28N, d’aquí a 53 dies, aniré a votar. Els hi dec als milions de persones que es vàren jugar la vida per que ho poguésim fer. A qui? Ja m’ho pensaré el dia de reflexió, que per això està.

Ah, i penseu que a Catalunya som afortunats ja que podem triar entre un ampli ventall de paperetes. Més enllà de l’Ebre no tenen aquesta possibilitat ja que tot s’ho reparteixen entre 2 i un ¼.

Netejar perillosament

A vegades la realitat ens proporciona imatges pròpies de pel·lícules

El bomber i el bebé

El dissabte al matí, davant de casa hi va haver un accident. Un camió de repartiment va xocar per darrera contra un cotxe. El cotxe el conduïa una senyora que al costat, en una cadireta de seguretat, hi duia un bebé (el seu fill suposo). El petit no es va fer res, però a ella se la vàren endur en llitera tot i que en un primer moment va sortir del cotxe i semblava que estava bé.
La imatge tendra d'un bomber alt, canós i fort agafant en braços al petit em va semblar entendridora. Una imatge que dintre del dramatisme del moment calia inmortalitzar. I així ho vaig i ara la vull compartir amb vosaltres.

nofumadores.org rebutja les esmenes del PP que permeten zones de fumadors

He rebut una nota de premsa d ela organització nofumadores.org que em permeto reproduïr tal com l'he rebut (en castellà):


El PP se alinea con los intereses de las Tabaqueras y la patronal hostelera

Madrid, 30 de septiembre de 2010

Nofumadores.org muestra su más enérgica repulsa a la enmienda presentada por el PP que pretende permitir habilitar zonas de fumadores en todos los establecimientos de hostelería, sin importar el número de metros cuadrados. La presidenta de Nofumadores.org, Raquel Fernandez Megina anunció que, de salir adelante, “España caminaría en dirección contraria al resto de países democráticos que tras las experiencia de permitir dichas zonas están estudiando eliminarlas. El PP muestra sus cartas y no está del lado del ciudadano, ni de los trabajadores de hostelería, ni siquiera de los hosteleros. El PP se alinea con las multinacionales del tabaco y la patronal de hostelería”.

PD. Ja haureu suposat que hi estic totalment d'acord.